La justícia investiga la presència d'amiant a uns horts urbans desallotjats de Rubí

A la zona dels Horts del Castell, als afores de Rubí, fa dècades que hi ha horts a una zona privada, propietat de l'empresa Sociedad Cerámicas Egara. És un espai de matolls, arbustos i males herbes. Els primers contractes per cultivar aquesta terra es remunten a tres generacions enrere, i durant els anys s'hi havia anat sumant gent fins a arribar a una setantena de parcel·les. L'Ajuntament va ordenar desallotjar-los l'abril de l'any passat argumentant que hi havia risc d'incendi, i va fer-ho via un contenciós administratiu. 25 dies després d'avisar als llogaters, van entrar-hi les excavadores i la zona va quedar desallotjada.

Un informe dels Mossos d'Esquadra al que ha pogut accedir SER Catalunya recull que "hi ha presències de fibrociment a la zona" a causa de "moviments de terra per tasques de neteja que s'han fet amb certa descura". El jutjat d'instrucció número 3 de Rubí investiga el cas i, de moment, la Fiscalia de Medi Ambient s'ha fet seus els arguments dels denunciants, representats pel Col·lectiu Ronda. Segons un grup de persones que cultivava aquest espai, les màquines excavadores van entrar de manera brusca, atropellant cultius, arbres, materials dels pagesos aficionats i també materials perillosos.

Ampliar

Cerrar

La presència d'amiant a la zona és visible, i de fet en un espai de poc més de 50 metres quadrats és fàcil trobar fins a 15 plaques de fibrociment, un material extremadament tòxic que és altament cancerigen malgrat que les exposicions siguin de poca intensitat. Un gran talús de terra, d'uns 5 metres, fa de paret en una zona on tot era pla, i els veïns de la zona denuncien que sota aquesta gran muntanya de sorra hi ha una gran quantitat de deixalles que s'han deixat de manera maldestra sota terra.

L'objectiu dels denunciants és que l'empresa que va fer el desallotjament, EXTRAYSE, sigui condemnada per un delicte contra el medi ambient, i que l'Ajuntament de Rubí sigui declarat responsable civil subsidiari. Judicialment, el cas està tot just en fase embrionària i la jutgessa d'instrucció està recollint proves i declaracions.

"Ha estat un desallotjament sense diàleg"

Segons denuncien els pagesos de la zona, el desallotjament dels horts es va fer sense parlar-ho amb ells, i fins i tot apunten que hi havia persones que vivien en barraques i que ara s'han quedat sense sostre perquè no va haver-hi cap apropament dels serveis socials ni cap voluntat municipal de reallotjar-los a una altra banda.

Judith Franco, advocada del Col·lectiu Ronda, explica que la mort d'una família a una barraca de Montcada i Reixach a la llera del Besòs va fer que l'Ajuntament de Rubí optés per desallotjar la zona per la via més ràpida possible per tal d'evitar un incident similar, i que el procés no s'ha fet de manera adequada perquè no es va involucrar als afectats. En aquest sentit, els advocats dels denunciants estan recorrent el desallotjament per la via administrativa.

Tota una vida als horts"El meu avi ja venia aquí a treballar la terra, el meu pare també, i jo hi he vingut des que era nen". Al Martí se li trenca la veu - "ho sento, no puc parlar, em fa molt malveure això"- però continua: "el que fèiem aquí era oci, per passar l'estona i menjar el que plantàvem. Mai vam vendre res". Una situació similar a la del José: "Han perjudicat moltes famílies i moltes persones. Van entrar aquí i van arrasar amb tot, amb anys i anys de feina. Què costa pactar una sortida o uns dies? No té cap mena de sentit".

Ara mateix, la zona és un espai de terra remoguda, amb alguns arbres caiguts i altres que continuen en peu, com els cirerers que cuidava el Mohammed, que han florit fa dues setmanes. "Em fa malveure això. Avui he vingut per donar suport, però per mi és molt dur veure-ho. Van aixafar quilos i quilos de cireres amb una màquina d'enderrocar. Tu creus que això té sentit?", remata.