Una nova forma de comunicar-se entre els joves que obre la porta a l'assetjament: l'AirDrop

Barcelona

"És una evolució de les notes anònimes que s'enviaven a l'EGB o de les ampolles llençades al mar sense saber a qui arribaran", analitza Òscar Coromina, professor Facultat Ciències de la Comunicació d'UAB i expert en digital, tecnologia i mitjans, sobre l'AirDrop. "Amb el temps ens adaptem a les eines que tenim, i quan són menys accessibles per la majoria de la població són més atractives pels joves", considera.

L'AirDrop és un sistema que porten de sèrie els dispositius d'Apple i que permet enviar arxius, àudios o fotografies d'un aparell a altre sense consumir dades. És l'equivalent al Bluetooth que porten els aparells Android i l'única condició és que els dos dispositius que es comuniquen estiguin a prop, al mateix espai.

Ara, de l'AirDrop, se n'està fent un ús pel qual no estava pensat inicialment, i tot que porta a pensar que és una nova forma de comunicar-se entre els joves, també obre la porta a l'assetjament. I és que ara es fa servir per conectar-se de forma anònima amb desconeguts: No pots saber a qui li envies ni qui t'ho envia, només pot veure "iPhone de Anna" o "iPhone de Marc". Tanmateix, si tens l'AirDrop obert no pots escollir no rebre'n, l'única manera de vetar la seva arribada és tenir-lo desconnectat.

En una visita al saló de l'ensenyament, la periodista María Mondéjar va rebre set fotos en una hora, una cada vuit minuts. Va rebre imatges molt diverses: Una noia dormint a classe, set peticions demanant l'usuari de les xarxes socials, un gos amb fimosi i dues imatges sexuals. "Resulta que entre els joves està més de moda lligar per AirDrop que per Tinder", destaca, "però no tot és lligar, per la majoria, és simplement un sistema per enviar mems i fotos divertides a coneguts i a desconeguts".