Perforant Barcelona a 43 metres sota terra

Barcelona

La tuneladora del tram central de la línia 9 va estar 11 anys aturada, però des del passat mes de juny avança a velocitat de creuer per acabar el túnel del tram central d'aquesta infraestructura, el que portarà més viatgers i el que li acaba de donar sentit a aquesta inversió de prop de 6.000 milions d'euros. En superfície, hi ha poques pistes que, 43 metres més avall, una màquina de 100 metres de llargada perfora el subsol i deixa acabat el túnel per on han de començar a circular trens al 2027. Però la màquina hi és i avança entre 7 i 25 metres al dia, en funció de la qualitat del sòl que es troba o del manteniment que requereix la màquina.

Les línies 9 i 10 de metro uneixen en el tram nord Santa Coloma de Gramenet i Badalona amb la Sagrera per la banda Nord i l'Aeroport i la Zona Franca amb la parada de la línia 3 de Zona Universitària, pel Sud. Però queda encara per construir el tram central d'aquesta infraestructura que ha d'unir els trams en servei fent un recorregut similar al de la Ronda de Dalt. En aquest recorregut, el túnel està fet entre Sagrera i Lesseps i quan la tuneladora es va aturar fa més d'una dècada quedaven 4,3 quilòmetres per perforar entre Zona Universitària i Lesseps. Al juny els treballs es van reprendre i ara mateix la màquina ha avançat prop d'un quilòmetre i es troba a 500 metres de la futura estació de Sarrià.

El departament de Territori calcula que, si es manté aquest ritme d'excavació i no hi ha cap imprevist, el túnel s'acabarà l'any que ve. Llavors, com explica el director general d'Infraestructures, David Prat, s'haurà de col·locar una llosa al mig del túnel per aconseguir els dos nivells per on circularan els dos sentits del metro. A partir d'aquí, caldrà posar les vies i les instal·lacions per poder fer proves durant l'any 2026. L'objectiu és que la desena d'estacions d'aquest tram entrin en funcionament, de manera progressiva, a partir del 2027. Aquesta tram de només 10 quilòmetres portarà 90 milions des passatgers l'any, el 80% de tots els viatgers d'aquesta infraestructura.

La tuneladora avança de dos metres en dos metres

La tuneladora està ara mateix a 500 metres de la futura estació de Sarrià i a 43 metres sota terra. Per arribar fins a ella, els treballadors baixen amb un ascensor al pou que hi ha al costat del Camp Nou. Un cop allà baix, una vagoneta els porta per sota terra i per unes vies provisionals fins el lloc on està la màquina. Mentre s'avança pel subsol es veu un túnel perfectament acabat amb les parets revestides de formigó.

Quan s'arriba a la tuneladora encara queden 100 metros per recórrer per dins d'aquesta màquina per arribar fins a la roda de tall: és una circumferència de 12 metres de diàmetre, amb elements preparats per perforar el subsol, que rasca el terreny que té al davant quan la roda gira. Ara s'està perforant granit, un material força més estable que les pissarres o el conglomerat que s'han trobat i es trobaran en aquesta zona. Quan la roda de tall perfora el granit, el converteix en una mena de sorra que cau dins d'un compartiment de la tuneladora i des d'allà es treu a través d'una cinta transportadora que recorre tot el túnel fins arribar al pou del Camp Nou.

L'avenç de la tuneladora és variable, pot anar des dels 7 metres fins els 25 metres en funció del tipus de terreny que troba i també de les parades programades per canviar els elements de tall o fer altre tipus de manteniment. A més fa un avenç discontinu, de parada i arrencada, perquè avança uns dos metres i s'atura per revestir les parets amb un anell de formigó que es munta amb 7 peces. Són uns anells que es diuen universals perquè aquestes 7 peces, segons com es posin, permeten fer trams rectes o en corba.

Sala de comandament a bord

Dins la tuneladora, hi ha una sala de comandament amb diferents pantalles des d'on es controla des de la pressió fins la direcció que ha de seguir la màquina. En el seu software té incorporades les coordenades, constantment la pròpia màquina va comprovant que segueix el camí marcat i, segons explica, Laura Carrasco, tècnica de la direcció general d'Infraestructures, arribarà al final amb una desviació de mil·límetres.

El camí que segueix la tuneladora o la velocitat a la que avança es pot veure a la sala de comandaments, però alguns tècnics, com la Mireia Laguna, d'Infraestructures.cat, pot veure el que està passant des del seu telèfon mòbil. Diu que no pot alterar el funcionament de la tuneladora, però sí comprovar que tot funciona correctamet i és el primer que fa quan es desperta.

Refugi contra el foc i càmeres hiperbàriques

Treballar sota terra, en un túnel sense sortides d'emergència, obliga a adoptar mesures de seguretat extra. Així, en cas d'incendi, els 25-30 treballadors que hi ha sota terra, poden tancar-se en dos habitacles preparats per resistir el foc i esperar a ser rescatats. Tenen aire per 12 hores i la Sílvia Rodríguez, cap d'obra del túnel explica que estan nous perquè afortunadament no s'han hagut d'utilitzar mai.

A l'interior de la tuneladora hi ha també una càmera hiperbàrica perquè quan s'està treballant en un terreny inestable, s'ha de crear pressió darrere de la circumferència que perfora perquè no hi hagi assentaments del terreny i, quan s'han de canviar les peces, ho han de fer submarinistes que necessiten aquestes càmeres.

Tot això està passant durant 24 hores 7 dies a la setmana. I entre el subsol i la superfície hi ha uns 200 treballadors per torn.