1 de cada 4 joves sensellar han passat pel sedàs de l'administració: "Vull continuar estudiant, però estic sol"

barcelona

1 de cada 4 joves sensellar han estat atesos en algun moment pels serveis socials i, tot i això, han acabat al carrer, segons dades de la fundació Arrels. L'últim informe l'entitat d'aquest mes de març demostra cada vegada hi ha més menors de 25 anys vivint al carrer. Joves com en Basiru, originari de Gàmbia: ara té 23 anys i en va arribar amb 20 procedent de Gran Canària. Diu que vol continuar estudiant, però que no pot perquè, com la meitat de joves que dormen al ras, no té amb qui comptar.

En Basiru mai ha estat atès pels serveis socials. Marta Maynou, cap d'acollida d'Arrels, diu que casos com aquest han de fer saltar les alarmes: "no hi ha un sistema que freni aquestes situacions; si no s'ha rebut atenció social en el darrer mig any, és símptoma que alguna cosa falla". Una preocupació que també comparteixen des de Punt de Referència, on treballen amb jovent tutelat i extutelat. Rita Grané, directora de l'entitat, diu que una causa pot ser l'augment dels preus del lloguer, que complica molt que persones joves, una vegada surten dels centres, puguin independitzar-se i tenir un habitatge estable.

La majoria de joves que viuen al carrer, 6 de cada 10, no han estat mai atesos per serveis socials, però tampoc per entitats públiques ni privades. La Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) ofereix diversos serveis per a joves d'entre 16 i 21 anys que contemplen suport educatiu, inserció laboral, habitatge i, en els casos que calen, suport psicològic, econòmic i jurídic. Però —tot i això—, tal com expliquen fonts de la DGAIA a SER Catalunya, és imprescindible la voluntat del jove per seguir aquests programes. Hi ha casos, insisteixen, que la persona vol sortir del circuit de l'administració i en perden la pista.

Les entitats que atenen aquests joves (la gran majoria, estrangers) demanen que es destinin més recursos per atendre'ls. "Pel que fa als menors tutelats, cal que se'ls doni permís de residència i treball per poder cotitzar i entrar al sistema d'una manera digna", exigeix Grané. En Basiru comparteix aquest reclam: "al carrer no tens res i no hi pots dormir còmode, et poden intentar robar. Les persones que hi vivim ens sentim insegures".

La DGAIA explicita a SER Catalunya el compromís de treball amb entitats d'arreu de Catalunya per poder fer un recompte amb més exactitud de quantes persones joves viuen al carrer i poder atendre millor aquests casos.