Aïllament, depressió, addicció o distorsió de la realitat: els danys del consum de pornografia en joves
L'escriptora i doctora en Dret constitucional, Ana Valero, desgrana les conseqüències del consum de la pornografia als joves
NaN:NaN:NaN
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1679939922986/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Les alarmes s'han disparat aquestes darreres setmanes després que els experts hagin relacionat els casos d'agressions sexuals protagonitzats per menors d'edat amb el consum que els adolescents en fan de la pornografia. El cas de la nena agredida per cinc menors a Badalona ha posat damunt la taula el debat del parer de la pornografia i la rebuda que en fan els més joves. Ho busquen o els hi apareix? Quines recerques fan exactament? Hauriem de plantejar-nos la seva prohibició?
Avui, l'Ana Valero, doctora en Dret constitucional i professora a la Universidad de Castilla-La Mancha, i autora de La libertad de la pornografía, ens ha acompanyat a 'El Balcó' per discutir sobre si en sabem prou de la pornografia i si estem afrontant el tema com cal. "És un tema que no s'ha abordat com mereix", explica la doctora. A més a més, també ens ha acompanyat la nostra col·laboradora habitual, Raquel Tulleuda, ginecòloga i sexòloga, que ha encetat la xerrada: "Tal com està la societat avui en dia ja no podem evitar entrar-hi".
Hipersexualització de la joventut
"Basta amb teclejar la paraula porno a Google" assenyala l'escriptora que permet als joves obtenir centenars de milers de continguts pornogràfics, però també recalca que "a vegades els hi apareix de forma involuntària". En aquest sentit, l'Ana explica que la Indústria Pornogràfica és coneixedora d'aquests hàbits i que els seus continguts atrauen gent jove. En aquest sentit, "utilitzen mecanismes bastant intrusius com pot ser l'obertura de finestres emergents o correus electrònics no desitjats", assenyala. "És fàcil que els joves es trobin amb aquests continguts sense anar a buscar-los", sentència.
Falses experiències
Per contra, la Raquel ha anat més enllà i ha afegit que els adolescents "no tenen el còrtex prefrontal desenvolupat fins als 18-20 anys", que és la zona del cervell que ajuda a saber anticipar les conseqüències dels nostres actes i a saber prendre decisions més racionals i cognitives. La sexòloga també ha recalcat que "a vegades oblidem que els nens d'onze i dotze anys" també tenen a l'abast aquests continguts i que tenen una experiència i "hi ha una resposta sexual" i, per tant, no només entra en conflicte la memòria visual sinó la memòria experiencial. "Els arxius de realitat es van omplint d'aquestes imatges pornogràfiques" explica la Raquel que alerta que quan aquests nanos inicien activitats sexuals reals el cervell fa la feina inversa. I afegeix que "el cervell contrasta allò que estan fent amb les falses experiències que durant aquest temps han tingut". L'Ana ha compartit el raonament i ha afegit que els joves "volen reproduir el que veuen perquè consideren que el sexe és allò que veuen".
Pediatrician teaching preschool kids flat color vector illustration. Class on healthcare. Kindergarten lesson 2D cartoon characters with teacher in white medical uniform on background / Nataliia Nesterenko
Pediatrician teaching preschool kids flat color vector illustration. Class on healthcare. Kindergarten lesson 2D cartoon characters with teacher in white medical uniform on background / Nataliia Nesterenko
Educació escolar i política insuficient
La Raquel considera que el problema és tan gran que hauríem de fer un enfocament no només des de les escoles, sinó que els pares i mitjans ens hi hauríem de posar. "Les noves tecnologies fan que la mainada no tinguin eines" i afegeix que "no tenen recursos per contrarestar aquest discurs pornogràfic al qual accedeixen", diu la sexòloga que assenyala que s'haurien d'establir controls, límits i prohibicions perquè els menors no puguin accedir-ne amb tanta facilitat.
D'altra banda, tot i que en els països occidentalitzats, la producció, el consum i la distribució del porno estan prohibits per als menors, l'Anna considera que hi ha "molta hipocresia", perquè els països permeten a les productores desenvolupar la seva activitat. Diferents països exigeixen als llocs web mecanismes per a verificar l'edat dels seus usuaris. De fet, França implementarà un certificat digital per verificar l'edat de les persones que visiten les seus digitals on s'exposa contingut pornogràfic.
Llibertat d'expressió
Respecte a la defensa de la pornografia mitjançant la llibertat d'expressió, la professora en dret ha explicat que només és possible limitar o restringir-la quan existeixi un nexe de dany entre el discurs que s'ofereix, en aquest cas els continguts pornogràfics, i el dany real i efectiu davant un altre bé jurídic.
L'escriptora no ha pogut verificar l'existència d'aquest nexe causal entre el consum de pornografia en adults i l'increment de la violència cap a dones. En canvi, pel que fa a la joventut, els informes confirmen que "el consum de pornografia fa dany a la joventut". Aïllament, depressió, addicció, confusió, distorsió de les relacions sexuals, qüestionaments del físic o la virilitat, són algunes de les conseqüències que l'experta apunta.
Tendències
Malauradament, les tendències de recerca als navegadors "cada vegada són més hardcore", assenyala l'Anna que explica que el que més està en tendència és la multipenetració: "com més penetracions més es venen". En el seu llibre, l'Anna destaca que les recerques sobre violacions i 'manades' són molt freqüents en les pàgines web.
