El jutge deixa en llibertat Clara Ponsatí i la cita a declarar el 24 d'abril per desobediència

Barcelona

L'exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí ha viatjat cap a Brussel·les aquest dimecres, segons ha avançat RAC 1 i ha confirmat SER Catalunya. Ponsatí ha anat a l'aeroport del Prat a primera hora del matí per dirigir-se al ple de l'Eurocambra. Dimarts va declarar davant del jutge i finalment va ser posada en llibertat provisional.

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena l'ha citat a declarar el 24 d'abril davant el Tribunal Suprem com a investigada per un delicte de desobediència. Ponsatí ha tornat aquest dimarts al migdia a Catalunya després de 5 anys fugint de la justícia espanyola i els Mossos d'Esquadra l'han detingut al centre de Barcelona aplicant l'ordre de detenció vigent a Espanya.

L'ex consellera i el seu advocat han defensat que Clara Ponsatí no podia ser detinguda i investigada perquè gaudeix d'immunitat com a eurodiputada. Però el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, manté el contrari: en la darrera resolució judicial va recordar que el procediment es va obrir amb anterioritat a la condició d'europarlamentària de Ponsatí.

L'eurodiputada ha quedat en llibertat perquè el delicte del que se l'acusa no comporta penes de presó. Un cop desapareguda la sedició, Ponsatí està acusada de desobediència que està penada amb inhabilitació.

A les portes de la Ciutat de la Justícia s'hi han concentrat prop de 300 persones per donar suport a l'ex consellera i protestar per la seva detenció. Entre els manifestants hi havia bona part de la cúpula de Junts per Catalunya com la presidenta, Laura Borràs, o el secretari general, Jordi Turull.

Amb 66 anys acabats de complir, Ponsatí ha fet aquest pas després que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena revisés l'acusació contra els líders independentistes encara no jutjats en la causa de l'1-O arran de la derogació de la sedició pactada entre el govern espanyol i ERC. Precisament, Ponsatí només estava acusada d'aquest delicte, a diferència de l'expresident Carles Puigdemont, l'eurodiputat Toni Comín i l'exconseller Lluís Puig, que s'enfronten a un delicte de malversació.

Amb la recent reformulació de la causa del 'procés' al Suprem, Ponsatí s'exposa a un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó. Llarena ha rebutjat processar-la de moment pel nou tipus agreujat de desordres públics, com volien la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

A més, Llarena va prometre a Ponsatí i Marta Rovira –també acusada de desordres públics– que "la detenció es limitarà al temps estrictament indispensable per garantir la continuació del procés".

La causa contra Ponsatí

Pocs mesos abans del referèndum d'independència del 2017, Ponsatí va entrar al Govern de Carles Puigdemont com a responsable de la conselleria d'Educació, encarregada de l'obertura de les escoles com a col·legis electorals. Després de l'1-O i la posterior votació de la declaració d'independència al Parlament, Ponsatí va marxar a Bèlgica i allà va rebre la primera ordre de detenció europea de l'Audiència Nacional, que l'acusava d'un delicte de rebel·lió pel seu paper en el referèndum.

Quan es va retirar aquesta primera euroordre a principis del 2018, Ponsatí va instal·lar-se a Escòcia, on es va reincorporar com a catedràtica d'Economia i Finances a la Universitat de Saint Andrews. Especialista en Teoria de Jocs i Economia Pública, Ponsatí té una llarga carrera acadèmica amb estades a diverses universitats dels Estats Units, com Georgetown o Princeton. "La diferència entre viure a l'estranger i viure a l'exili és que ara no puc tornar a casa", escrivia el 2022 en el seu llibre de memòries. Aquest dimarts ha tornat aprofitant la reforma del Codi Penal.

El tribunal d'Edimburg

La segona i tercera euroordre de Llarena la va enganxar ja a Escòcia. Aquesta última ja era només per un delicte de sedició, ja que el Tribunal Suprem la va canviar en sintonia amb la sentència per la causa del 'procés' del novembre del 2019. Tanmateix, Ponsatí s'exposava a una condemna a més de 10 anys de presó. A principis del 2020, l'exconsellera va entrar al Parlament Europeu com a eurodiputada de Junts gràcies a la nova distribució d'escons pel Brexit i va tornar a Brussel·les. Per això, Escòcia va tancar definitivament el cas per la seva extradició l'agost del 2021. El tribunal d'Edimburg va considerar que Ponsatí ja no estava sota la seva jurisdicció i que, per tant, calia finalitzar el procés judicial per extradir-la a Espanya.

L'eurodiputada de Junts quedava pendent, doncs, dels tribunals belgues, que continuen a l'espera dels tribunals europeus per abordar una eventual quarta euroordre contra els líders independentistes a l'estranger. Ara bé, amb la reforma del Codi Penal, el Suprem només ha refet l'ordre de detenció a Espanya contra ella per un delicte de desobediència, que no comporta penes de presó i que, per tant, fa inviable una euroordre.

En el seu últim escrit, Llarena negava que hagués de demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu perquè l'ordre de detenció a Espanya és "nacional". El magistrat també rebutjava que els delictes hagin prescrit, tal com argumentava la defensa de l'eurodiputada en l'últim recurs presentat al Suprem.

Immunitat provisional

Ponsatí gaudeix actualment la immunitat europarlamentària cautelar que li va concedir el Tribunal de Justícia de la UE a finals de maig del 2022. El Tribunal General de la UE (TGUE), primera instància a Luxemburg, encara ha de resoldre la demanda de Ponsatí, Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu perquè, segons ells, els hi va retirar la protecció de forma irregular. L'eventual decisió del TGUE es pot apel·lar en última instància al TJUE.

El TJUE va concedir la immunitat perquè considerava demostrat la "previsibilitat de la seva detenció i entrega a les autoritats espanyoles si no se suspèn l'execució de les decisions del Parlament mitjançant les quals es va suspendre la seva immunitat". "L'eventual detenció (per una euroordre) els hi podria causar un perjudici greu i irreparable", apuntava l'auto del TJUE.