"No tinc calculada la baixada de rendiment però sé que vaig amb un petit desavantatge quan faig el Ramadà"
Ismail Atriki, atleta del GEiEG, ens explica com combina l'atletisme de competició amb els preceptes el Ramadà
Ismail Atriki, atleta que fa el Ramadà
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Girona
L'Ismail Atriki (2002) és migfondista i fondista del GEiEG, corre els 1.500, 3.000 obstacles i 10.000 metres i també proves populars de 10 kms i ara mateix està fent el Ramadà. "Estar en forma durant el Ramadà és més difícil però ho aconseguim", diu abans d'explicar quines estrategies segueix durant aquest mes on els musulmans practicants tenen prohibit menjar i beure -entre d'altres coses- entre la sortida i la posta del sol.
"Ara mateix estudio els matins i entreno per les tardes, un parell d'hores abans de l'iftar (trencament del dejuni) per menjar i hidratar-me bé quan acabo", explica i adverteix que "seria millor entrenar de nit però no és possible perquè perjudiques el descans". És un temps on "es baixa una mica les càrregues" i on el menjar i el beure s'han de saber combinar: "no pots arribar a les 8 i atipar-te. Has de menjar el que necessites i anar-ho repetint durant la nit, si pots. Tampoc pots atipar-te d'aigua perquè no et quedarà espai per a l'aliment. Les sopes de verdures van bé. Has de trobar l'equilibri".
Competir
Però una cosa és entrenar i una altra competir. Ell va disputar una prova de 10.000 metres del campionat d'Espanya el passat cap de setmana a les 17:50 -unes 12 hores després d'haver menjat per últim cop- i reconeix que va ser dur. "La nit abans vaig menjar carbohidrats, em vaig hidratar bé, al matí vaig descansar i a la tarda vaig sortir a aguantar el ritme. Vaig quedar el 20è de 36" després de córrer durant gairebé 32 minuts.
"No tinc calculat la baixada de rendiment però sé que vaig amb un petit desavantatge que pot variar depenent de l'hora de la competició. Dissabte, quan vaig acabar encara em faltaven 45 minuts per poder menjar i estava completament K.O.", comenta amb un somriure.
De moment no es planteja renunciar al Ramadà ni a la competició però qüestionat per què faria en una hipotètica final olímpica dubta més: "Hi ha competidors que fan un Ramadà més light durant la competició. Jo segueixo la religió estrictament però en una final olímpica... seria molt difícil. M'ho plantejaria perquè és la culminació d'un treball i hi pot haver diners en joc". "Potser faria menys restriccions", acaba admetent.
