"Fins a quin punt una persona morta té dret a ser pare?"

Barcelona

L'actualitat ens regala cada dia tota mena de temes, socials, polítics, referents al medi ambient, cultura, l'economia... Però aquests dies, d'una revista del cor ha sorgit una exclusiva que ho barreja tot i que genera més debats dels que podem assumir. Primer vam descobrir que l'Ana Obregón s'havia convertit en mare als 68 anys, mitjançant un ventre de lloguer, i vam encetar debat. I ahir, gir brutal de guió, la nena ha estat engendrada amb el semen del difunt fill de l'Ana Obregón, per tant, legalment serà la mare, però biològicament és l'àvia de la criatura. I aquí s'obren diversos debats que, a El Balcó, hem volgut parlar amb el nostre humanista, Jordi Mir, i el nostre científic, Salvador Macip.

Egoisme i perdurabilitat

Per Salvador Macip, expert en bioètica, la motivació que tenen els pares i mares per tenir fills, fins i tot de la manera convencional, "moltes vegades pot ser qüestionable, a vegades egoista, com tenir un fill perquè et faci companyia". En paral·lel, el científic també ha obert el debat de "fins a quin punt una persona morta té dret o capacitat per exercir de pare absent". Per la seva banda, Jordi Mir, ha apuntat que, en molts casos, les persones "pensem que tenim dret a coses que necessàriament no són un dret". L'humanista s'ha preguntat: "Ana Obregon, a la seva edat, pot demanar el dret a ser mare o àvia? Això no està estipulat d'aquesta manera", ha sentenciat. En aquest sentit, Macip ha remarcat la importància de pensar en la criatura: "serà una nena que creixerà sense pare i sense mare perquè tindrà una àvia que és la seva mare adoptiva i que faltarà en la seva edat adulta", s'ha preocupat per "l'impacte psicològic" que tindrà aquesta nena en veure que ha nascut "per omplir un buit i complir una necessitat".

Ampliar

Cerrar

Mir ha atribuït el naixement de la criatura, també a la "voluntat de perdurar" que tenim com a persones i com a societat. Una de les preocupacions que s'ha repetit al llarg de les societats i al llarg de la història és la "voluntat de ser pares" i el fet de tenir en compte "què passarà amb la seva descendència quan ells no hi siguin", la qual cosa genera una "paradoxa en aquest escenari davant l'absència de pare i amb una mare-àvia d'edat avançada", ha destacat el també filòsof.

Legalitat i ètica en la ciència

Els dos col·laboradors també han anat més enllà i han entrat dins l'àmbit de les lleis en l'evolució científica. "Legalment, no sembla que hi hagi res que sigui il·legal", ha admès Macip, qui també ha recordat, no obstant, "hi ha bastants buits legals que no estan corrent a la mateixa velocitat que la societat". Pel científic, si bé "tot s'ha fet des de la legalitat", hi ha "arestes impressionants des del punt de vista ètic". En aquesta línia, Jordi Mir ha posat sobre la taula com la ciència ha fet possibles "coses que fins fa poc eren impensables", com concebre un fill amb l'esperma d'una persona que va morir fa tres anys. I aquí és on rau el problema: "no les tenim regulades ni legislades", ha advertit l'humanista, que també creu que, per poder legislar primer "s'han de pensar i discutir".

Tot el debat ha estat centrat en la figura d'Ana Obregón, fins i tot algunes persones han arribat a empatitzar amb l'actriu, ha explicat Mir: "jo vull que la gent sigui feliç, la qüestió és com aconseguim aquesta felicitat", i ha posat el focus en la gestació subrogada: "la felicitat d'algunes persones pot tenir a veure amb el malestar d'altres". Macip hi ha coincidit, afegint que cal debatre on diem prou: "un dels drets humans és que tothom té dret a formar una família com vulgui, sense distinció, però hem de posar límit a l'edat", s'ha preguntat. Per ell, el debat "s'ha de centrar en la persona afectada, en aquest cas la filla-neta". En tot cas, els dos experts i col·laboradors de El Balcó han coincidit que és un tema complex que obre una sèrie de debats que s'han de tractar.