"De Modestes n'hi ha hagut tota la vida i si hagués viscut en època medieval l'haurien titllat de bruixa"
Rosa Maria Moret novel·la la vida de Modesta Palé i Gallart, la Modesta de Can Rebeca, una dona centenària de Rabós d'Empordà que va lluitar per ser diferent i que va acabar sent un "ésser malfiat, solitari i amb una malaltia mental"
Rosa Maria Moret, escriptora
16:48
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1680773367661/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Girona
"La Modesta és el reflex d'una dona d'un altre temps, molt comuna en molts pobles. De Modestes n'hi ha hagut tota la vida i si hagués viscut en època medieval l'haurien titllat de bruixa. Si l'haguessis vist poc abans de morir hauries dit que no havia sortit mai del poble i és tot el contrari", diu Rosa Maria Moret, una mestra apassionada d'allò local que acaba de novel·lar la vida d'una habitant il·lustre de Rabós d'Empordà, la Modesta Palé Gallart, la Modesta de Can Rebeca, una dona avançada al seu temps que "hauria pogut ser mestressa" però que va voler "ser diferent" i va acabar "malvivint" en "un antic desguàs de cotxes, sense llum, aigua corrent ni gairebé ventilació".
La Modesta era veïna de la Rosa Maria Moret. Quan era petita li feia por, amb el seu posat esquerp, un punt antisocial i tocada d'una certa bogeria. No va ser fins 30 anys després de la seva mort que va decidir rescatar els apunts que conservava de tantes i tantes converses amb gent gran del poble -una de les seves passions- omplir les llacunes amb una investigació minuciosa i convertir la vida d'aquella veïna tan estranya en una novel·la on gairebé tot és real i el que és inventat és tan real com la resta.
La Modesta és una dona capaç, treballadora, que es casa tard amb "el noi Vinyet", l'hereu d'un transportista a qui la vida havia anat bé però en comptes d'abocar-se a una vida regalada decideix "treballar com el que més", conduir les tartanes de l'empresa per tota la comarca i acabar sent "el cap visible de l'empresa". És una cosa que "frapava bastant", que "serà molt malvist" i la llavor d'una segona part de la seva existència marcada per l'infortuni i una fugida cap endavant que l'acabarà portant a la bogeria i a perdre el que més estimava.
El relat ha aconseguit una cosa difícil, triomfar a casa, i donar a aquesta Modesta i a totes les altres un reconeixement que no van tenir al seu temps. L'Ajuntament de Rabós posarà el seu nom al carrer on va néixer.
