"Els boscos tenen resiliència per respondre a la sequera, però si es manté, s'esgota"

Barcelona

Venen dies de festa, molts podran gaudir-ne i, anar al bosc serà una de les possibilitats més triades. El bosc ens encanta. Ens fa bé. Als inicis dels inicis els boscos servien per fer llenya, escalfar i cuinar. Fa dos segles vam descobrir que preservaven els sòls i que regulaven l'aigua de la pluja. També que eren albergs de la biodiversitat, de tota mena de bestioles. I, a més a més de tot això, el bosc evita l'escalfament de la terra. Tota aquesta cronologia del perquè ens serveixen els boscos, li hem robat al catedràtic d'Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i autor de La muerte de los bosques, Francisco Lloret.

En el context de la greu sequera, cal mirar a fons els boscos i preguntar-nos com estan vivint aquesta preocupant situació. Lloret ha començat recordant que els boscos "necessiten aigua" per viure, i que aquesta manca d'aigua "també la noten". Quan no en tenen, "alguns perden les fulles" o bé la seva sortida "s'endarrereix". Ara bé, l'expert ha destacat que la gran sequera que s'està vivint aquests últims mesos s'emmarca "dins d'un context on fa temps que els boscos pateixen el canvi climàtic, amb un increment de temperatures que no va acompanyat de precipitacions.

La resiliència dels boscos

Una de les característiques més importants dels arbres i els boscos és la resiliència: "la natura té mecanismes per respondre a aquest estrès de la sequera". És a dir, que quan es mor un arbre gran, a sota n'hi ha d'altres més petits que estan naixent i troben l'oportunitat per créixer. No obstant això, ha advertit Lloret, "quan tenim una sequera que es va reproduint, s'esgoten les reserves que tenen els arbres". Ja que un fort estrès va "minvant" aquesta capacitat de resiliència, que en cap cas és il·limitada. Pel catedràtic és important que estem "preparats perquè en una situació de canvi climàtic, les sequeres s'aniran reproduint".

Ampliar

Cerrar

En aquest sentit, també ha parlat dels focs que molt probablement tindran lloc aquest estiu: "els boscos tenen mecanismes davant dels incendis", ha assegurat Lloret, però el problema rau en el fet que estem en una situació climàtica en la qual hi ha unes condicions que generen "incendis d'alta intensitat". Uns incendis, per altra banda, que han disminuït, però que són molt més greus i perillosos.

Xuclar aigua, una competició d'arbres

"Els arbres competeixen per l'aigua, per la llum pels nutrients...", ha explicat el professor Lloret. Ara bé, no totes les espècies d'arbres tenen les mateixes característiques, per exemple, les que tenen les arrels més profundes poden captar l'aigua a més profunditat i sobreviure més: "si hi ha poca aigua, aquell que tenen més capacitat tindran més avantatge".

Malgrat tot, el catedràtic ha volgut llençar un missatge tranquil·litzador: "és molt difícil que una sequera extrema mati un bosc sencer". Segons explica, primer es van morint alguns dels arbres, i això fa que el bosc es vagi aclarint i es redueixi la competència. El problema arriba quan "es moren el 10% dels boscos en un període curt de temps, d'un o dos anys". En aquest moment ens trobem davant una "episodi de mortalitat que val la pena destacar", ja que els arbres tenen una vida molt llarga, molts d'ells d'uns 100 anys.

Què fer?

Per acabar, Paco Lloret ha contestat a la pregunta formulada pel meteoròleg de El Balcó, Jordi Carbó, sobre si té sentit la visió del 'bosc brut' quan aquest té molta vegetació. El catedràtic ha constat que cal "treure del nostre llenguatge el terme brut" i només assimilar-lo a l'activitat humana: "un bosc només és brut quan està ple de brossa". Lloret ha volgut llençar un missatge a tothom perquè, quan passegem pels boscos "intentem entendre'ls, posar-nos al seu lloc", per entendre millor com funciona i acompanyar-lo en la seva transició cap a un nou clima, que hem provocat els mateixos humans".