Mor l'exministre Josep Piqué als 68 anys
L'exlíder del PP català ha mort a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, segons ha comunicat la seva família i han confirmat diversos càrrecs del PP
ENTREVISTA Josep Piqué (ex ministre d’Exteriors expert en geopolítica i geoeconomia)
Madrid
"Amb dolor profund comuniquem la mort del nostre marit i pare, Josep Piqué Camps, el 12 d'octubre de Madrid. La seva integritat personal, la seva fortalesa, el seu amor per la família, el treball i la seva lluita per la vida ens acompanyaran sempre", diu la nota de la família.
La capella ardent del que va ser portaveu del Govern i ministre d'Exteriors, Indústria, Ciència i Tecnologia durant els Governs del Partit Popular amb José María Aznar com a president, serà instal·lada a Madrid, al Tanatori de la M30 demà divendres, 7 d'abril, des de les 9 fins a les 14 hores.
L'exministre, de 68 anys i nascut a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), era llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la seva etapa universitària va ser militant del PSUC, formació comunista catalana, i va començar la seva carrera professional com a professor a la Universitat de Barcelona.
Ja entre el 1986 i el 1988 va ser director general d'Indústria de la Generalitat catalana per més tard incorporar-se a Ercros, controlat pel grup KIO, de la qual va arribar a ser conseller delegat i president. El 1992 va assumir la vicepresidència del Cercle d'Economia de Barcelona i tres anys després la presidència, i ja el 5 de maig del 1996 va ser nomenat ministre d'Indústria i Energia al primer gabinet de José María Aznar. Durant la gestió es van privatitzar nombroses empreses de participació estatal com Repsol, Aceralia, Telefónica i Endesa, i també es va liquidar l'Agència Industrial de l'Estat i es van establir les bases de la liberalització del sector elèctric. Dos anys després, el 1998, va passar a simultaniejar el seu lloc de ministre amb el de portaveu del Govern.
Piqué va decidir ingressar al PP el gener del 1999 i es va incorporar al Comitè Executiu Nacional. Va ser elegit diputat per Barcelona el març del 2000 i al mes següent va ser nomenat ministre d'Afers Estrangers. Durant una mica més d'un any, del juliol del 2002 al setembre del 2003 va ser ministre de Ciència i Tecnologia i va passar a ser president del PP de Catalunya i candidat a la Generalitat a les eleccions del novembre.
Poc després de prendre possessió de l'escó va ser designat senador per Catalunya i va ser reelegit president del PP català el novembre del 2004, però va tenir problemes d'afinitat amb la direcció nacional del partit. El novembre del 2006, de nou es va presentar a les eleccions catalanes com a candidat del PP, però la seva falta de sintonia amb la direcció del partit nacional i el seu suport a l'Estatut el van portar a dimitir com a president del PP català el juliol del 2007. Més tard va renunciar com a diputat al Parlament català i com a senador.
Aquell mateix any, en què va ser vocal del Cercle d'Economia i com a col·laborador acadèmic a l'Escola de Negocis d'Esade, es va incorporar a l'empresa privada. Va ser president de Vueling del 2007 al 2013, any en què el Grup IAG va prendre el control de l'aerolínia. Durant la seva gestió, la companyia es va fusionar amb Clickair. Posteriorment va ser conseller delegat i vicepresident segon d'OHL, des de l'octubre del 2013 fins al juny del 2016. El desembre del 2017 va ser nomenat president d'ITP Aero, filial de Rolls Royce dedicada a la producció de components de motors aeronàutics, i el 2022, president de la Comissió d'Auditoria de la companyia especialitzada en telediagnòstic i radioteràpia Atrys Health.
Era també conseller de Seat (2017), de la proveïdora de solucions tecnològiques per al sector turístic Amadeus (2019) i de l'asseguradora Mapfre Internacional, i va ser conseller de l'energètica Abengoa i de l'aeroportuària Aena. Va ser reconegut el 2003 amb la Gran Creu de la Real i Distingida Ordre Espanyola de Carlos III. Piqué és autor de nombroses publicacions de política econòmica i anàlisi geopolítica.
El setembre del 2013 va patir una hemorràgia interna lleu per la qual va haver de ser ingressat al madrileny hospital Ramón y Cajal. Divorciat de la ginecòloga Margarita Montaner, amb qui tenia tres fills, estava casat en segones núpcies amb la periodista Gloria Lomana des del 2009.