Els pantans catalans estan sobredimensionats i potser no s'omplen fins a dalt mai més

Barcelona

"Serà difícil veure l'església de Sau tota coberta d'aigua. Cada cop tindrem períodes secs més llargs i més intensos... Serà molt complicat gaudir dels nostres embassaments plens". Qui fa aquesta afirmació és la directora del Meteocat Sarai Sarroca en declaracions a SER Catalunya. Els 19 pantans que hi ha en territori català estan ara a un nivell molt baix de reserves, i serà complicat que tornin a estar en algun moment al 100%.

La possibilitat de pluges violentes que augmentin de cop les reserves existeix, i de fet és una possibilitat que es contempla tant des del Meteocat com des de l'Agència Catalana de l'Aigua... Però si s'arribés al punt màxim, aquest moment duraria molt poc. Perquè no hi hauria precipitacions regulars sinó un altre període sec. Per aquest motiu, Sarroca admet que "probablement tenim uns embassaments sobredimensionats tenint en compte el clima que es preveu a Catalunya les properes dècades".

Els pantans de les conques internes tenen una capacitat d'emmagatzematge de gairebé 700 hectòmetres. Actualment, n'hi ha 185. Aquesta poca eficàcia -malgrat tenir present que som en un període excepcional de sequera, la pitjor des del 2004 - els científics demanen obrir el meló: calen tants embassaments? Seria més efectiu deixar que els rius segueixin el seu curs i abastir-nos d'una altra manera? Hem oblidat l'impacte que tenen aquestes infraestructures al medi ambient?

Ampliar

"Els pantans són la principal degradació del curs dels rius"

"Hem oblidat l'impacte que tenen els embassaments al medi ambient. Fa dècades, Franco inaugurava un pantà i semblava que allò garantia riquesa, aigua i benestar. Aquesta idea és clarament obsoleta, cal replantejar-ho i pensar com ho farem en el futur". Annelies Broekman és investigadora del CREAF i una enciclopèdia en coneixements sobre embassaments. Comença a fer llista:

"Els salts de la mini-hidroelèctrica que hi ha a Sau són models típics del 1800, està completament obsolet, avui en dia caldria retirar les concessions a aquestes centrals. Produeixen molt poc, fan molt mal a canvi de poc benefici", diu l'investigadora. Que admet que "un pantà com Sau no el pots desmantellar en dos dies, cal trobar una conversió dels usos i fer-ho amb sentit comú", assegura. També admet que alguns enclavaments, com el de Flix, estan extremadament degradats i contaminats, i que seria molt més complicat de recuperar.

Broekman recorda que els rius catalans estan en molt mal estat i defensa que es podria restaurar un 60% i mantenir alguns pantans que encara no han acabat la seva vida útil. A Espanya, de fet, més de la meitat estan obsolets perquè la seva vida tècnica útil ronda els 60 anys, i molts van ser inaugurats des del franquisme.

Ampliar

La meravella de la natura és que sempre es recupera"

Tenint en compte l'impacte ambiental dels embassaments, la pregunta és òbvia: es pot tornar a l'estadi anterior? Un espai de biodiversitat es pot recuperar de dècades i dècades d'alteracions? Broekman és clara: "si tu deixes de molestar la naturalesa, sempre es recupera. No serà una postal, no serà indèntic a fa 100 anys... Però l'ecosistema es recolonitza a l'instant. És impressionant. És meravellós", conclou.

Broekman ho il·lustra amb un exemple del riu Bidasoa, al País Basc. Va assistir al desmantellament d'una presa petita, de 4 metres... I al cap d'un any, els investigadors van ser incapaços de trobar on era la presa. El riu havia recuperat terreny i el formigó ja no era visible, de manera que en aquest lapse de temps, el curs havia recuperat aquest espai natural, sepultant la intervenció humana que l'havia condicionat durant dècades. "La natura ho fa de franc. Tot torna. És una meravella", conlou la investigadora.