Els rics gasten més aigua: hi ha diferències de consum de 35 litres per persona i dia entre ciutats de l'Àrea Metropolitana

Barcelona

En plena sequera, els consums d'aigua es miren al mil·límetre i el govern s'ha encarregat de conscienciar la població amb un lema que és per tot arreu: "cada gota compta". En aquest context, el consum d'aigua desigual a l'Àrea Metropolitana evidencia que gasta més aigua qui pot pagar-la. I qui no pot, tanca l'aixeta. Hi ha diferències molt significatives entre municipis (i també entre districtes de Barcelona) però ningú sobrepassa el límit permès, que en l'actual fase de sequera, la d'excepcionalitat, és de 200 litres per persona al dia.

Les dades d'AGBAR a l'Àrea Metropolitana de Barcelona mostren que hi ha una relació directament proporcional entre la despesa d'aigua i el nombre de famílies acollides a la tarifa social. A les ciutats i districtes on més hi ha bonificació social, menys litres es gasten. I a l'inrevés: on més aigua es consumeix, és on menys gent necessita ajuda per pagar-la.

Les diferències són evidents: la majoria de ciutats gasten 100 litres per persona al dia. És el cas de Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu, Cornellà, Cerdanyola, Montcada o Sant Adrià del Besòs. Aquest seria el gruix de consum el més habitual. A la part alta trobem Begues (131 litres per persona cada dia), Sant Just Desvern (130 litres) o el districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi. Per contra, a la cua de consum hi ha les ciutats de Santa Coloma de Gramenet (95 litres per persona al dia), Hospitalet de Llobregat (96) i la zona on més es tanca l'aixeta és al districte de Nou Barris de Barcelona, on els seus habitants gasten només, de mitjana, 93 litres per persona al dia.

Piscines i jardins expliquen les diferències de despesa

Les zones on més aigua es gasta tenen més renda per càpita, i per tant cases més grans, més lavabos i també, en molts casos, piscines i jardins que requereixen més aigua per mantenir-se.

"Com a municipi tenim moltes zones verdes - ressentides perquè reguem gota a gota-, però també molt consum particular. Tenim moltes parcel·les de cases unifamiliars amb piscines, i això augmenta el consum". Parla Joan Basagañes, alcalde de Sant Just Desvern, que ha atès a SER Catalunya. El cap del consistori assegura que les fuites no són un problema al seu municipi, i que la setmana vinent tenen una reunió amb AGBAR per actualitzar l'estat de les estructures d'abastiment i monitorar de manera més precisa el consum d'aigua.

En declaracions a SER Catalunya, l'alcaldessa Núria Parlón ha tret pit de les bones dades de la seva ciutat, la que menys aigua consumeix per habitant a l'Àrea Metropolitana: "fa temps que hem fet una aposta per un consum responsable, i les dades demostren aquesta convicció", diu la batllessa. Que afegeix que "fa anys que utilitzem aigua del freàtic per les tasques de neteja pública i preservació dels espais naturals.

Parlón considera que "altres municipis més dispersos amb espais d'oci recreatiu com piscines privades és normal que consumeixin més. Crec que anem cap a un context on la sequera serà un problema important i cal promoure el consum responsable", ha dit la cap del govern municipal.

Referències de consum

Per fer-nos una idea del que comporten els consums diaris d'aigua per persona, cal saber quanta aigua gastem a les nostres tasques domèstiques diàries. Una dutxa gasta entre 30 i 80 litres, una rentadora entre 60 i 90 i cada cop que tirem la cadena al vàter s'escolen uns 8 litres. Altres activitats diàries, com rentar-nos les mans (4 litres), fregar els plats a mà (20 litres) o netejar un pis (10 litres) també gasten aigua.

Tot i que el govern no ha facilitat les dades, habitualment els municipis que més gasten per habitant són els més petits i dispersos. També solen trobar-se en aquesta situació els pobles amb molta activitat ramadera o industrial, o aquells que tenen una activitat turística important.