"Si no es perfilen algunes normes, la llei d'habitatge pot ser inaplicable"

Barcelona

El govern ha tancat amb ERC i BILDU un acord per aprovar la llei d'habitatge que limita a un 3% la pujada màxima dels preus del lloguer durant el 2024, i que establirà un índex inferior a l'IPC, que ja no serà la dada de referència per la pujada dels preus. Aquesta llei, però, té moltíssimes arestes que haurem de mirar amb lupa els pròxims mesos, fins que s'aprovi, previsiblement abans de les municipals. La nova llei obliga a programar els desnonaments, canvia les condicions dels grans i petits tenidors, però no queda clar encara quines clàusules hi ha per evitar que els propietaris esquivin la limitació de preus. Avui n'ha parlat a El Balcó, el filòsof polític, col·laborador del programa, Jordi Mir, i la doctora en dret civil i investigadora de la Càtedra UNESCO de l'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, Elga Molina.

Arestes a polir

La doctora Molina ha celebrat que s'hagi aprovat una llei tan "important i que feia tant de temps que estava en el debat polític. Considera que "és una llei que no agrada a ningú, però que fixa objectius a llarg termini per primera vegada". Una cosa que ha considerat important, perquè genera un "marc general" de cap a on s'ha d'anar en polítiques d'habitatge i per deixar "d'aplicar polítiques a curt termini". Malgrat tot, la investigadora també ha posat sobre la taula que "si no es perfilen algunes normes, la llei d'habitatge pot ser inaplicable", o que una part no s'arribi a aplicar. En aquest sentit, un punt clau és el lloguer de temporada: "és cabdal regular-lo per evitar l'ús fraudulent de contractes". Coincidint així tant amb el Sindicat de Llogateres, com amb la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). En això ha coincidit Jordi Mir, que li preocupa que "s'hagi acordat tan ràpidament quan s'havia estat parlant mesos i anys".

Els dos experts, però, són positius en el fet que s'hagi aprovat la llei, Mir ha constatat que "és una cosa bona que hagi sortit" perquè "durant bona part de la legislatura va semblar que no sortiria". Molina, per la seva banda, ha concretat mesures positives com "el control de rendes" o que "ja no es permetin desqualificacions i la venda de parc públic", tot plegat per fer front a la "manca de parc social". No obstant això, si bé hi ha un compromís del 20% d'habitatge social en 'àrees tensionades', i que això és un "pas important, la llei "es queda curta només amb l'objectiu".

Possibles problemes en l'oferta

Elga Molina ha advertit, però, que "és important que hi hagi un consens i que totes les parts se sentin còmodes". En aquest sentit, ha apostat per "buscar mesures que incentivin l'oferta d'habitatges de lloguer". Creu que als propietaris el que els preocupa és que "el preu s'adeqüi al valor del seu habitatge", i és precisament aquí on s'ha d'actuar per evitar una contracció en l'oferta. No obstant això, la doctora ha assegurat que no hi ha guanyadors i perdedors radicals: "no crec que estigui tan desequilibrat" com ho ha dibuixat, per exemple, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra. I responent a les declaracions d'Alberto Núñez Feijóo en què critica la llei per limitar la llibertat dels propietaris, Jordi Mir ha constatat és imprescindible intervenir en el mercat, ja que, per ell "pensar que es regula sol és il·lusori". També ha fet un recordatori i ha valorat que si avui existeix aquesta llei és perquè "hi ha hagut diferents col·lectius que s'han mobilitzat".