"La catedral de l'Empordà no és la de Castelló d'Empúries, per mi és el Motel"

Girona

Poques persones coneixen tan bé l'Empordà i n'han publicat tantes pàgines com el periodista i escriptor Xavier Febrés i, malgrat tot, arrenca la conversa a propòsit de 'L'Empordà per a mitòmans' reconeixent que li queden "moltes coses per descobrir" o "racons oblidats" per revisitar d'aquesta "comarca plena de sorpreses".

El llibre segueix el fil iniciat a 'Apologia de l'Empordà' i al costat d'alguns capítols dedicats a protagonistes com Ava Gardner, Liz Taylor o Truman Capote que mereixen lectura encara que et pensis que ja ho saps tot n'hi ha per a grans oblidats com l'escultor Arístides Maillol, elements intangibles com la tramuntana -"més que un vent, una llum"- o d'altres que son l'embrió d'alguna cosa més, com la relació de la família Mateu amb Garbet.

El llibre treu el títol de poble més decadent a Portbou per posar-lo a Cervera de la Marenda, tant maltractat com l'altre però que l'atrau especialment per "la diferència, la manera de fer i de ser".

També hi apareix "la falta d'urbanitat de l'urbanisme" i el "totxana versus Toscana" que li evoca una Costa Brava, "lliurada a l'especulació immobiliària desenfrenada, a la construcció turística sense planificació que no ha conegut cap transició democràtica", però on sempre podem trobar "al costat d'un nyap estrepitós, un racó idil·lic". Un clar exemple d'això son els recuperats camins de ronda, "les saboroses engrunes caigudes de la taula del festí urbanístic al litoral".

Febrés posa també sobre la taula la necessitat de reivindicar "l'introntollable" Motel que ara regenten els fills de Jaume Subirós que, al seu torn, va assumir la responsabilitat d'agafar el testimoni del gran Mercader. Aquí Febrés es mostra categòric: "La catedral de l'Empordà no és la de Castelló d'Empúries, per mi és el Motel".

Podeu escoltar la conversa sencera aquí.