"Tindré la bèstia a dins la resta de la meva vida"

Barcelona

Beus i ho fas socialment. Una festa, un sopar... Una copa i una altra copa. I tastes la cocaïna. I t'apropes a qui en pren i te la passa fàcilment. I vas canviant de paisatge. I potser estàs anys i anys... Negant l'evidència. I perdent el que tenies. Has travessat la línia i ets l'únic que no vols adonar-te'n. Avui expliquem a El Balcó el viatge que fa un addicte per dormir, el que el nostre convidat anomena, la bèstia.

Ell és en Jaume, que durant la seva joventut tan sols era bevedor social, i havia provat de forma molt esporàdica la cocaïna. Però tot va canviar fa 8 anys, per un seguit de problemes personals, que el van empènyer cap a consumir més sovint: "Pensava a consumir només llevar-me. Primer bevia alcohol, però al cap de poc temps el cos ja em demanava cocaïna".

SER ADDICTE

Les persones amb addiccions a les drogues, l'alcohol o el joc triguen 17 anys, de mitjana, en demanar ajuda. Una xifra que, segons alerta l'ONG Projecte Home, ha anat augmentant, i que preocupa, perquè com més tard es demana ajuda més complicat és sortir de l'addicció. En l'última dècada, l'edat mitjana de les persones ateses ha passat en poc temps dels 37 als 44 anys. La cocaïna és ara mateix l'addicció majoritària entre les persones que recorren a aquesta ONG, que durant el 2022 va atendre gairebé 1500 persones per addiccions.

En el cas d'en Jaume, l'addicció li va comportar haver de tancar l'empresa, i perdre tot el que tenia per poder pagar els deutes. Tot això va arribar just durant la pandèmia, i explica que en el seu punt més crític quan es va trobar vivint al carrer amb només una bossa d'esport a les mans. Després de 3 anys consumint decideix anar a un centre mèdic per poder desintoxicar-se durant prop d'un mes i mig: "O demanes ajuda o tu sol és impossible".

En sortir de la clínica, i gràcies a l'ajuda d'un amic, va prendre la determinació d'entrar a Projecte Home. Allí assistia a unes teràpies de grup on parlava amb altres addictes a aprendre, com li diu ell, a controlar "la bèstia" de l'addicció. En Jaume la descriu com un ésser que t'empeny a oblidar-te de les teves obligacions i que només vol que consumeixis i pensis a passar-t'ho bé. Creu que ser addicte t'acompanya tota la vida: "la bèstia la tindré a dins resta de la meva vida. He de controlar-la perquè segueixi adormida i no es desperti mai".

El procés de rehabilitació d'en Jaume ha durat prop de dos anys, i tot i que ja fa dies que té l'alta, ell assegura que no vol allunyar-se de l'ONG: "Poder estar amb gent que han passat el mateix que jo, m'ha despertat unes ganes de seguir mantenint el contacte i ajudar a altres addictes com a voluntari". També està feliç de no haver tingut cap pensament de recaiguda i d'haver servit com a exemple dels perills de les addiccions per la seva filla.