Coincidències, escoles d'oci per adults i la no monogàmia

Barcelona

A Parelles de Fet passen coses màgiques. La Victòria Pagès i l'Anna Manso s'han retrobat a El Balcó en la que ha estat una bonica coincidència, i és que Manso és guionista d'una sèrie on apareix Victòria Pagès: Com si fos ahir. En el moment del programa, la guionista feia 3 hores que havia estat escrivint sobre l'Alexandra, el personatge que interpreta l'actriu, però no ha volgut revelar res, simplement que "Alexandra no morirà". Un moment de riure en què Pagès ha recordat que Anna Manso és qui decideix la seva vida: "aquesta dona sap el meu futur". Les dues convidades també han explicat els conflictes que hi ha entre guionistes i actors, perquè tant uns com els altres defensen "els personatges a mort", ha explicat la Victòria.

Folk High Schools

La Victòria Pagès ha tret el tema d'unes escoles daneses anomenades Folk High Schools, pensades per les persones que es prenen un any sabàtic a Dinamarca. És una nova manera d'aprofitar aquests anys sabàtics, ja que normalment aquí quan es parla d'aquesta experiència es pensa en "viatjar o fer esport". En aquest cas no és així. Segons ha explicat l'actriu, són "escoles per gent d'uns 50 o 60 anys que volen començar a decidir com afrontaran les seves jornades d'oci". No són escoles com les coneixem són residències, on les persones van "quatre o cinc mesos a conviure en comunitat per aprendre altres coses". És una manera de "reinventar-te pel teu espai d'oci" i, a més que "pugui revertir a la teva comunitat". També ha deixat clar que "no són tipus secta", i que "estan subvencionades per l'estat".

Aquesta idea va sorgir perquè van detectar que "la majoria gent no sabia què fer" després de la seva vida laboral. És per "descobrir una altra cosa" que no s'ha fet mai, com si un metge es volgués dedicar, aleshores, a l'escriptura. Anna Manso s'ha mostrat molt interessada en aquest tema, sobretot des del "punt de vista de la societat" i ha dit molt segura que escolliria "la interpretació". Per la seva banda, la Victòria li agradaria aprendre "bricolatge", ja que creu que "amb la intel·ligència artificial, cada vegada disposarem de més d'hores d'oci i menys de productivitat".

L'elecció de la no monogàmia

Per la seva banda, l'Anna Manso, arran del seu article publicat a l'Ara aquest diumenge, 'El motlle de les magdalenes', ha posat sobre la taula la realitat de les relacions sexo afectives no monògames i obertes, on es troba ara ella. "Quan determinades persones m'ho pregunten em fa mandra donar explicacions", diu la guionista. Ella havia estat molts anys en una relació monògama i, després del seu divorci, va trencar amb tot el que coneixia fins aleshores i va decidir no amagar-se'n: "fins i tot els meus fills ho saben", ha dit.

El que vol reivindicar és que "la vida de la dona després dels 45 anys és fantàstica" i que les dones podem fer "el que ens doni la gana". Assegura que no és la "cinquentona calentorra" sinó que ha pogut triar en un "espai més lliure" i que ja no és "allò que ens van dir que era l'única opció". En aquest sentit, la Victòria s'ha mostrat sorpresa perquè creu que aquesta idea "està molt més estesa als grans que als joves", tot i que l'Anna ha recordat que els joves, almenys "tindran una relació oberta o tancada, però s'ho han plantejat, han tingut la conversa".