Després de Sant Jordi només quedarà un productor de roses a Catalunya: "Intentarem sobreviure"
Les flors de producció local representen únicament un 3% de les vendes pel tancament d'explotacions i la manca de relleu generacional als vivers

Després de Sant Jordi només quedarà un productor de roses a Catalunya: "Intentarem sobreviure"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Els floristes preveuen vendre aquest Sant Jordi uns sis milions de roses en una campanya atípica que esperen que comenci divendres i s'allargui fins a tres dies. Tot i la pressió inflacionària, el sector no contempla augmentar preus i fia l'èxit d'aquesta jornada clau a les vendes de tot l'any al manteniment de la tradició per part del públic local i l'arribada de turistes.
Tot i la por inicial als efectes que tindria que la diada caigués en cap de setmana, els majoristes de Mercabarna-flor reconeixen que els encàrrecs s'han mantingut estables. A Barcelona, elements com la "superilla literària" o les portes obertes de molts monuments sumaran atractiu a una jornada que els floristes marquen en vermell als seus calendaris.
Pel que fa als orígens de les roses, les d'importació mantenen la seva total hegemonia. Colòmbia es manté com a primer proveïdor de roses del Sant Jordi, amb el 62% del total. A força distància està l'Equador (20%) i Holanda (15%). Les flors de producció local representen únicament un 3% de les vendes pel tancament d'explotacions i la manca de relleu generacional als vivers, tradicionalment situats al Maresme i Tarragona.
Només un productor
A Catalunya ara mateix queden dos productors de roses: Flors Pons, a Santa Susanna, i Flors Bertran, a Teià. Aquesta última tancarà la paradeta després d'aquest Sant Jordi. I després de Sant Jordi només quedarà un productor de roses a Catalunya: "Hi ha dos problemes molt greus, la competència i les plagues", explica el propietari de Flors Pons, Josep Pons.
La competència del mercat estranger ha sentenciat la producció local, les roses d'altres països són més econòmiques i, com que tenen un clima més propici, no hi ha aranzels i tenen menys limitacions pel que fa als insecticides. "La rosa és un cultiu molt difícil", assegura Pons. "Hem anat reduint molt les roses, la meitat, ara ja no en reduirem més", acaba, "intentarem sobreviure".




