"Encara no puc dir que me n'he sortit, i que puc tenir una vida sense veure-hi"

Barcelona

En Dani surt a navegar cada dimecres i dissabte amb un patí català, una embarcació de vela molt senzilla, que no té timó i que fas anar repartint el mateix pes del tripulant amunt i avall. Fins aquí, això és el que fan moltíssims amants de la vela. Però en Dani és cec. No hi veu des que fa 5 anys li va explotar un extintor a la cara, mentre treballava d'oficial de marina mercant en un vaixell que transportava gas natural. Llavors se li va enfonsar el món i no volia ni ser-hi.

I ara, 5 anys després de l'accident, se n'ha sortit, físicament i anímicament. Després d'assumir la seva condició i d'aprendre de nou a moure's pel món, ha tornat al mar. I el millor de tot és que s'ha posat a pensar solucions per navegar sense veure-hi: per orientar-se damunt d'un patí català, conèixer el rumb a partir de polseres que quan creues el nord vibren o a detectar els vents per com sonen. El mateix Dani sap que a algú li pot sonar increïble el que està fent, però ell té clar la seva filosofia: "Vull demostrar que les discapacitats, com per exemple la ceguera, són una limitació de visió, però no de persona."

Això no sempre ha sigut així, perquè en Dani va viure un malson després de l'accident, i no creia que pogués viure sent cec. L'accident va ser una experiència molt traumàtica i plena de dolor físic, que el van portar a una depressió i a voler treure's la vida. Gràcies a l'acompanyament de la seva mare, que el va animar a entrar a la fundació ONCE, on va rebre l'auxili psicològic i l'ensenyament vital que necessitava per tirar endavant. En Dani s'emociona quan parla d'aquest moment i explica que després de tot aquest temps tancat, el primer cop que va voler sortir sol de casa un cop ja no hi veia, no va poder arribar més enllà de la seva porteria.

Però no es va rendir, i de no poder sortir de casa durant quasi 4 anys, en Dani ha passat a atrevir-se a entrar al mar tot sol a bord d'un patí català. Tot sorgeix a partir d'entrar a formar part de la Fundació Isidre Esteve, que suposa un canvi brutal en la seva vida: "Em vaig proposar que havia d'arribar sol des de casa meva fins a la Fundació, i en quatre mesos ho vaig aconseguir". I en aquell moment veu que si es marca un objectiu, és capaç d'assolir-lo.

I a tot plegat sorgeix el mar. Ell navegava des dels 6 anys, la mar no li feia por, però això no l'hi ha estalviat passar estones de patiment a sobre del patí català: "El mar és diferent perquè no tens una superfície de referència per quanta la barca bolca. Els primers cops quan queia al mar, em posava a cridar." Tot i això, per en Dani la nàutica ha passat de ser un passatemps, a un element terapèutic en la seva vida, i per això vol fer-lo més accessible a les persones amb discapacitat: "L'esport per nosaltres és donar-nos vida. Durant una estona ens ajuda a treure del cap el pensament de no voler ser cecs". A tot això reconeix que l'activitat física, comporta un seguit d'obligacions per arribar a practicar-lo que fan que cada dia sigui una persona molt més autònoma.

Tot i el seu positivisme i sentit de l'humor, en Dani sap que el procés d'acceptació de la seva discapacitat és una carrera de fons: "Encara no puc dir que me n'he sortit. Sento que estic fent en els primers passos per creure en mi mateix, i que puc tenir una vida sense veure-hi".