"Som tant bacteris com humans"

Barcelona

La microbiota: microorganismes, intestins i de femta. Si us poseu la mà a la panxa i us concentreu en el còlon, a la part final del recorregut intestinal, hi estan treballant un exèrcit de bilions de microorganismes, és a dir, de bacteris, virus i fongs que, acumulats a cada plec de l'intestí, estan influint en la nostra salut física i mental. Aquest conjunt de microbis estan implicats en quasi tot el que ens passa dia a dia. Des de l'estrès fins a tenir ganes o no de fer esport. Influeixen, en definitiva, en el més profund de la nostra essència: en qui som i com som. L'estudi de la microbiòtica, el què són aquests microbis intestinals està en plena efervescència. L'any 1980 es van publicar sobre el tema 11 treballs científics a tot el món; l'any 2018 en van ser 13.000. Articles que relacionen la microbiòtica amb qualsevol malaltia humana; càncer, diabetis, obesitat, malnutrició, esclerosi múltiple, alzheimer, depressió, ASMA, etc. Avui a El Balcó, parlem sobre els 40 milions de microbis que tenim a dins el cos, la majoria al còlon. Una dada reveladora, esperançadora i, alhora, inquietant que la periodista Cristina Sáez ha amassat i ha fet digerible a través d'un reportatge que és portada de l'últim National Geogràfic.

Els bacteris, crucials per la vida humana

Els bacteris no ens faran tenir un bon o mal dia, però "alguna cosa sí" que hi tenen a veure: "tens un mal dia i tens mal de panxa, t'enamores i notes papallones", explica la Cristina Sáez, que recorda que tenim milions de bacteris dins nostre i que ells van ser la "primera forma de vida de la Terra". Tal com explica la periodista "la terra que tenim i l'aire que podem respirar, els hi devem a aquests organismes" i que el seu, és el "paper més important i crucial per la vida humana". I això s'observa en experiments que es van fer durant el segle XX, quan es va iniciar un corrent que percebia els "bacteris com superdolents". Arran d'aquesta percepció, es van fer experiments per "erradicar tots els bacteris" i es van intentar crear ratolins sense bacteris. Al final ho van aconseguir, però van veure que "els que no tenien cap bacteri es morien abans, eren asocials, eren molt malaltissos..." i va ser aleshores quan es va veure que els bacteris "lluny de ser patogènics eren essencials per la vida humana". Sáez ho té clar i és que "som tant bacteris com humans".

En aquest sentit, la tots aquests microorganismes ens afecten al nostre dia a dia en coses tan simples com fer esport. La periodista ha explicat que un estudi de la Universitat de Pennsilvània va descobrir que les ganes de fer esport tenien a veure amb la microbiota: "els ratolins que sentien més motivació eren aquells que tenien un tipus de bacteris". Tot plegat té a veure amb els aliments que mengem que "segreguen unes molècules" que influeixen en una àrea del cervell que és de la recompensa, és a dir, que el cervell "deixa anar dopamina". Tot plegat passa perquè cervell i intestins estan connectats, "tenen autopistes per la qual passa informació". El principal és el nervi Vague, però també es comuniquen a través de la sang o altres sistemes: "estan tota l'estona traspassant informació".

La importància de la diversitat

Els "científics no saben quina és la composició d'una microbiota sana". Això és perquè existeix una gran diversitat de microbiòtiques. Si ens fixem en tots els humans veurem que "el 99,9% del nostre ADN és igual i que només ens diferencia un 0,01%", però de la microbiota "només compartim un 30%". Hi ha, per tant, moltes combinacions i "no saben quina és la més adequada". En tot cas, una microbiota sana és una que tingui molts microorganismes diferents, que sigui "rica, diversa i resilient". Sáez ho ha comparat amb un bosc: "si tens moltes espècies diferents i ve una plaga i es carrega els pins, no passa res; però si només tens pins, el bosc se'n va a norris". Un problema per l'espècie humana, ja que ha anat perdent bacteris al llarg dels segles. Un descobriment que s'ha fet gràcies a l'estudi del poble dels yanomamis, una tribu que "fins fa poc no havia tingut contacte exterior", i que tenen 400 bacteris més que nosaltres. La pèrdua de bacteris ha estat per diferents motius com l'obsessió per la higiene, fer servir antibiòtics sense ser necessaris o la dieta: "com menys aliments diferents donem als bacteris, més van morint" i, si els perdem, "com que s'hereten ja no tornen".

La periodista també ha explicat d'on provenen aquests microorganismes. És a través de l'entorn i les relacions socials que tenim, però els primers que són de la vagina de la mare, quan és un part vaginal, tot i que alguns estudis comencen a veure que "alguns bacteris travessen la placenta" i és aleshores quan "es comença a entrenar el sistema immunitari". Però pel que se sap fins ara, és a través del canal vaginal de la mare. Quan és una cessaria, en canvi, "els primers microorganismes venen de l'ambient". Això no té per què ser un problema, ja que "si tenen bona alimentació complementària i fan lactància, als 3 anys ja tenen els mateixos bacteris que en part vaginal". No obstant això, ha explicat la periodista, ja s'estan fent estudis perquè els nascuts per cesària no estiguin en desavantatge com "introduir gases a la vagina de la mare perquè s'impregni de fluids i després untar el bebè" o "donar batuts de llet materna amb femta liofilitzada", en forma de pastilles.