Les claus de la nova llei d'habitatge

Barcelona

El ple del Congrés aprova avui el projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge pactat pel Govern amb ERC i EH Bildu, que limita els preus del lloguer en zones tensades i que s'ha convertit en un dels eixos de precampanya de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig.

L'Executiu defensa que aquesta llei servirà per a contenir les rendes, incrementar l'oferta en els municipis amb més demanda i protegir inquilins i petits propietaris enfront dels "abusos de les grans forquilles i fons d'inversió".

El topall permanent a la pujada del lloguer

Fins no fa gaire la pràctica més comuna era pujar el lloguer en funció de l'IPC, de la inflació. Al març, per exemple, va ser del 3,3%. Fa uns mesos, el govern Sánchez va aprovar un paquet de mesures anticrisi per mitigar l'escalada de preus segons la qual el màxim que es pot pujar el lloguer és el 2%. El que diu la nova llei és que l'IPC deixa de ser l'índex de referència, que el límit es mantindrà al 2% aquest any i que pujarà al 3% el que ve. A partir de 2025 es revisarà aquest percentatge.

La llei s'inspira en la norma catalana

Intervenir preus a les àrees on els preus del lloguer estan disparats, on s'hagi de dedicar més del 30% de la renda mitjana a pagar el lloguer, com Barcelona, és quelcom que ja es feia a Catalunya fins que Tribunal Constitucional ho va tombar fa un any. La definició de zona tensada dependrà del govern autonòmic o dels ajuntaments, que podran imposar més restriccions per als propietaris. Les competències en habitatge estan transferides, per tant, podran produir-se diferències entre territoris: ja hi ha governs com el d'Ayuso o Almeida que han dit que passaran olímpicament de la llei.

El repartiment de les despeses

A partir d'ara, els honoraris de la immobiliària i les despeses de formalització del contracte les haurà de pagar el propietari. A més es prohibeix pujar els lloguers a través de despeses noves com la quota de comunitat o la taxa d'escombraries.

Nous requisits per als propietaris que vulguin desnonar

A partir d'ara per iniciar un desallotjament s'exigeix acreditar que el pis en qüestió és primer habitatge i si s'és o no un gran tenidor (això vol dir tenir més de 5 habitatges, fins ara eren 10). Si el pis és d'un gran propietari abans haurà de demostrar que ha intentat negociar amb els ocupants si aquests es troben en situació de vulnerabilitat. Aquell que es considera vulnerable és el que ingressa menys de 1.800 euros al mes i ha de dedicar el 30% del sou a pagar lloguer o hipoteca més els subministraments bàsics.

I que passa quan es tracta d'okupacions amb "k"?

En aquests casos no podran intervenir les forces de seguretat sense comunicació prèvia del dia i l'hora. Però no se suspenen els desnonaments de pisos ocupats, el que fa és dilatar-se el procés fins a quatre mesos. El que defensa el govern Sánchez és que el que es fa és protegir els casos en què es tracti de persones vulnerables. La Moncloa afegeix que el 99% de les okupacions són en pisos buits de grans propietaris i de fons voltor. I que això no té res a veure amb quan s'okupa la casa d'algú que hi viu, perquè llavors el jutge té l'eina de la violació de domicili.

Els pisos de protecció social

A partir d'ara es prohibeix la venda del parc públic d'habitatge. Era una pràctica habitual que un cop caducava la qualificació, molts l'acabaven venent a preu de mercat. Això ja no es podrà fer i, a més, els que siguin de lloguer ho hauran de ser per sempre. També amplia del 30 al 40% el sòl protegit.