L'entitat que ha localitzat i atès a més de 200 víctimes dels atemptats a Catalunya tanca per la "passivitat" de la Generalitat

Barcelona

Han arribat "al límit" de fer la feina que pertocava fer al Govern: buscar, localitzar, atendre i informar dels seus drets a les víctimes del terrorisme, en concret, a les dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Després de cinc anys, la UAVAT, Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats del Terrorisme, abaixa la persiana per la "passivitat" de les administracions.

Es tracta d'una entitat privada que en els darrers anys ha atès a 221 víctimes. Aquest dijous ha anunciat que plega per les "barreres" que els ha posat la Generalitat, que els nega l'accés a les dades de 250 persones reconegudes per l'Audiència Nacional com a víctimes del terrorisme i a qui ningú ha avisat que poden reclamar una indemnització. Ho han fet públic els responsables de l'entitat en un acte acompanyats d'una vintena de víctimes que els han agraït la tasca i que han condemnat el maltractament del Ministeri i el Govern.

"Sense la feina de les administracions competents, sense la seva real, sincera i pràctica implicació, moltes, massa víctimes del terrorisme al nostre país seguiran restant tristament desateses", ha lamentat la presidenta de la UAVAT, la psicòloga Sara Bosch. "Ningú més pot fer aquesta tasca", ha afegit. Durant els darrers cinc anys, i gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, la UAVAT ha localitzat a centenars de víctimes per assessorar-les i acompanyar-les en el "circ" que suposa, segons les víctimes, reclamar la seva condició d'afectats pel terrorisme.

Sense oficina d'atenció a les víctimes, gairebé un any després

L'estiu passat, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va aprofitar el cinquè aniversari dels atemptats per anunciar la creació d'una llei catalana de víctimes del terrorisme i la reobertura d'una oficina per a l'atenció dels afectats pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Gairebé un any després d'aquell anunci no s'ha posat cap pedra per a la creació d'aquesta oficina pública. Els professionals de la UAVAT, que compten amb més de 30 anys d'experiència en l'àmbit, van traslladar els seus coneixements i es van posar a disposició de la Generalitat per acompanyar-los en la creació d'aquest servei. Asseguren que fa 100 dies, van reunir-se amb els responsables de la conselleria d'Interior i d'Exteriors en una trobada en la que no va participar el Departament de Justícia. Des d'aleshores, no han obtingut cap resposta.

"La generalitat només té bones intencions", ha assegurat Bosch, en la lectura d'un comunicat de comiat. "Les intencions no fan país, ni ajuden a ningú. Només esgoten i ens deixen en risc", assegura. "No es tracta de dir que estan al costat de les víctimes. Això és demagògia".

El tancament de la UAVAt confien que forci a l'Administració a posar-se a treballar. "No hauríem d'haver estat mai necessaris perquè si hi hagués hagut una oficina del terrorisme com cal, hagués pogut fer un acompanyament públic com cal", ha criticat Elisa Micciola, psicòloga forense i vicepresidenta de l'entitat. "El que no podem fer és perpetuar en el teixit associatiu una anomalia. El que necessitem és reivindicar una oficina de víctimes que sigui rigorosa, segura i que pugui recollir, perquè és un dret, l'acompanyament de les víctimes fins al final", ha conclòs.

Cinc anys després del 17-A: Sense protocols per atemptats

Més de cinc anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Catalunya segueix sense tenir un protocol per millorar l'assitència a les víctimes. "Hem trobat tants errors, tantes mancances, tanta ineficàcia... que fa por. Por que aquells que ens han d'ajudar, o no tenen ni idea o miren cap a un altre costat", han criticat els qui fins ara s'han fet càrrec de l'assistència als afectats. "Són errors d'incompetència arrelats i sistèmics", assegura Bosch.

"En produir-se un atemptat, es produeix un estrès a tota la ciutat que tensa totes les institucions", ha explicat en la roda de premsa l'advocada Montse Fortuny. Això té conseqüències després en les víctimes, a qui, potser per una qüestió d'atzar un policia no va demanar al nom per posar-les en un llistat, o un metge no va identificar com a víctima de l'escenari d'un atemptat.

No es tracta d'errors innocus, sinó d'una descoordinació que ha afectat els qui tenien dret a ser atesos i indemnitzats. Moltes de les víctimes reconegudes per l'Audiència Nacional no constaven en els llistats que es van fer a Barcelona el 17 d'Agost i els dies posteriors. "Hi ha dèficits incompressibles en la filiació de ferits", asseguren les professionals de la UAVAT, que critiquen que el Ministeri de l'Interior hagi revictimitzat a les víctimes fent-les passar per un calvari per demostrar que eren a l'escenari de la massacre o rebutjant-los la condició de víctima del terrorisme per "no ser a la trajectòria de la furgoneta" o haver trigat massa temps a visitar-se amb un psicòleg.

Segons un estudi de l'entitat, el 90% de les víctimes a les quals assessoren han tingut problemes amb el Ministeri de l'Interior per ser reconegudes i indemnitzades. Moltes d'elles, la immensa majoria, no han obtingut aquesta condició fins que els l'ha donat en sentència l'Audiència Nacional. En la sentència del judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils, el jutge Felix Alonso Guevara concloïa: "les víctimes han estat les grans oblidades d’aquest procediment”.

Avui, dos anys després d'aquella sentència i més de cinc anys després dels atemptats, el 80% dels afectats encara no han rebut cap indemnització. Si s'han assabentat sobre què els pertocava, asseguren moltes de les víctimes, no ha estat perquè l'administració els hagi avisat, sinó perquè la UAVAT els ha localitzat per ajudar-los, buscant-los en llistats telefònics o per les xarxes socials.