"Ens hem trobat casos de bruxisme amb dents rebentades, trencades per la meitat"

Barcelona

Hi ha molts motius en aquesta vida per apretar les dents: inflació, sous baixos, sequera, injustícies. Però més enllà d'una frase feta, la d'apretar les dents és una crua realitat per molts, concretament per les persones que pateixen bruxisme. Es tracta d'aquelles persones que, involuntàriament, fan xocar les dents o les fan serrar i que poden tenir molts problemes a la llarga. Els experts apunten que fins a un 70% de la població n'està afectada i és la patologia oral, de la boca, que més persones afecta a tot l'estat, pràcticament tots coneixem algú que en té. A banda, els dentistes asseguren que els casos van augmentar, sobretot després de la pandèmia. Segons les dades que van publicar la setmana passada el Consell General de Dentistes i la Fundació Dental Espanyola, aquest trastorn ha augmentat un 23% des del 2019. L'estrès i l'ansietat hi tenen molt a veure. En parlem a El Balcó amb Toni Gómez, dentista des de fa quasi 30 anys, que treballat com a professor d'odontologia preventiva i comunitària a la UB i que ara és vicepresident del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

El paper de l'estrès

Segons ha explicat l'odontòleg, Toni Gómez, "uns dels factors que més afecten són l'estrès i l'ansietat" i encara més en un "context en què venim d'una època de pandèmia i una crisi econòmica". Les persones amb bruxisme no tenen per què tenir estrès, però sí que és un factor que "afecta molt als pacients" i fa que hi hagi més casos i amb més efectes adversos, ja que, explica Gómez "és molt difícil aïllar-se del context" i el ritme de vida que portem genera que cada vegada més persones pateixin un bruxisme que no tenien desenvolupat.

Per altra banda, hi ha persones que no són conscients que tenen aquesta patologia: "molts ho neguen i em diuen que ells no apreten les dents", ha explicat el dentista, que també ha posat en manifest que a les consultes noten quan algú té bruxisme: "ho veiem amb desgastos de les dents".

Preocupació a partir dels 12 anys

El bruxisme més habitual és el nocturn, però també n'hi ha un que es manifesta durant el dia, que no és tan fàcil d'identificar pels pacients: "durant el dia, estem socialitzant i parlant i no tenim la boca tancada tota l'estona". Però una vegada se'ls fa el diagnòstic i se'ls ajuda a identificar els símptomes, "agafen aquesta consciència d'estar apretant quan es concentren o quan s'enfaden". En tot cas, el nocturn és el més preocupat, perquè durant la nit és "quan hem d'estar més relaxats" i en el cas del bruxisme, no és així. Això provoca que "carreguem la musculatura tota la nit", cosa que pot ocasionar lesions, de fet, ha explicat Gómez, "no és només el desgast, ens trobem dents rebentades, que s'han trencat per la meitat". Això passa perquè la musculatura de la mandíbula "és molt forta".

Ampliar

Cerrar

També hi ha un altre tipus de bruxisme que és el que fa que "xerriquem les dents", un bruxisme molt típic i "bastant normal en edats infantils". Això passa perquè "tenen dents de llet i un mix, i l'oclusió no es torna estable fins als 12 o 14 anys". Per tant, per molt "desagradable" que sigui el so, l'odontòleg ha fet una crida a la calma: "no ens hauríem de preocupar si el nostre fill o filla fa aquest moviment".

Solucions a mitges

El bruxisme no es pot curar, però es pot minimitzar les seves conseqüències. El primer que es necessita és "un dentista que faci una valoració", no només de les dents, sinó de "tota la mandíbula". A partir d'aquí, hi ha "diverses eines terapèutiques, però que no són solucions al 100%". Hi ha, per exemple la "fèrula de descàrrega, que farà relaxar la mandíbula", també "fàrmacs" o, fins i tot la "fisioteràpia". De fet, el bruxisme té molt a veure amb la "postura": com seiem o quantes hores estem amb la mateixa postura.

Per últim, Gómez ha demanat que la gent vagi al dentista, ja que considera que "hi anem molt poc". De fet, l'estudi del Consell General de Dentistes i la Fundació Dental Espanyola també ho conclou i la majoria de les persones ho argumenten pel cost econòmic. Davant d'això, l'odontòleg ha deixat clar que "no anar al dentista sí que surt car".