'Entrevistes Perquè Sí' | Sílvia Planas

Girona

Arrenquem la conversa amb 'Noia de Porcellana', de Pau Riba, que la Sílvia Planas adolescent de Camprodon escoltava quan sortia de "marxa" pel poble, tot i que no es considerava "ni hippy ni progre si no més aviat conservadora i una mica burgeseta".

En aquell moment ja potser sabia que la seva vida aniria lligada a la història però li ho van acabar de confirmar les lletres de Luis Eduardo Aute, com aquest 'Al Alba' que escoltem i amb el que arribem a la conclusió que "les cançons també serveixen per aprendre història". I les converses amb els avis.

De Camprodon saltem a Toulousse, on va viure-hi un any que li va canviar la vida i on Jacques Brel la va ajudar a preparar la tesina. Brel l'emociona sempre i 'La chanson des vieux aimants' la considera "la cançó d'amor més bonica que s'ha escrit mai".

Això passava a finals dels 80 i a principis dels 90, la seva vida "va entrar en una voràgine". Va deixar la tesi penjada per acceptar una feina de 3 mesos per ordenar uns documents sobre el judaisme que, 33 anys després, l'han convertit en una de les màximes exponents de la petjada d'aquesta comunitat a la ciutat.

Ho comentem mentre sona 'Glory Days', de Bruce Springsteen, perquè a part de la faceta professional, la personal també es va accelerar i aquesta la va portar fins a Dinamarca, on no hi va acabar fent arrels però sí que hi va experimentar "una gran obertura mental" que, en certa manera, la va conduir a la seva relació actual. Potser per això aquesta cançó del 'Boss', té l'habilitat de fer-la ballar, ella que confessa que no és una gran balladora.

Amb Clara Peya i el seu 'Oceanes' reconeix que ha acabat de desplegar el seu feminisme "en el camp musical". De Peya en destaca la qualitat musical i humana i la manera com té d'enfocar la lluita: "no cal que ens jusitifiquem més, que demanem permís o que anem de víctimes; fem. I si no volen entendre-ho, pitjor per ells. Però fem".

Una lluita de present que ens ha de portar, també, a revisar el passat perquè "les dones sempre hi hem sigut", només cal "preguntar diferent als documents".

Podeu escoltar la conversa sencera clicant aquí.