"Una crisi personal em va portar a ser nòmada"

Barcelona

"Si el que he escrit serveix perquè una sola persona torni a creure en si mateix i sigui una mica més lliure, ja em serveix". Així comença el seu llibre el convidat d'avui a El Balcó, que no és psicòleg ni tampoc coach, sinó un escriptor nòmada: Sergi Bellver, que acaba de publicar 'Blanco Móvil'. Nòmada és el contrari del que som la majoria: sedentaris. Ell mateix es descriu com un home que ha apostat per la transhumància vital. Va començar fa deu anys i no pensava que durés tant, però ja no pot parar perquè seria una traïció a si mateix.

Nòmada per l'escriptura

Sergi Bellver ha deixat clar que la seva vida com a nòmada està relacionada "íntegrament amb l'escriptura". L'autor ha assegurat que "si no fos escriptor, probablement no seria nòmada" i això és perquè la vida l'ha portat per aquest camí. "En el meu cas és una circumstància que em va venir sense escollir-la", explica Bellver. Enmig de la crisi econòmica del 2008, a Bellver se li va sumar una crisi personal: "vaig trencar amb la parella i amb la família".

Va canviar de vida, primer amb l'escriptura. "Des del 2007 fins al 2012 vaig aconseguir arribar a ser mileurista, amb feines precàries del món cultural", explica Bellver. Treballava a editorials o donant classes al món de l'escriptura, però amb tot això "amb feines arribava als 1000 euros". I, des del Nadal del 2012, fins al 2013 va preguntar-se com se'n sortiria: "em vaig adonar que si treia de l'equació el lloguer...", i així va ser.

Ara passa amb una quarta part: "jo visc amb uns 300 euros al mes". Uns diners que aconsegueix fent feines, "totes relacionades amb el món literari", com fer de llibreter, escrivint articles, o el que li dona dels seus llibres.

10 anys com un vampir

"Fa deu anys que volto pel món", explica l'escriptor, que va de casa en casa. Bellver assegura que aquesta vida porta molta "incertesa" i que "no la recomana", ja que és una "situació de tensió" constant. Malgrat tot, ell sempre ha trobat refugi, a excepció de dues nits: "sempre hi havia un amic, un amic d'un amic, un conegut o algú per les xarxes socials". Explica que ha conviscut amb gent, però que prefereix estar sol per "no destorbar ningú" i estar més "concentrat" en l'escriptura. Això l'ha fet adonar, lamenta, que "hi ha un munt d'habitatge buit" tant a Espanya com a la resta d'Europa.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En tot cas, Sergi Bellver no ocupa cases: "jo soc com els vampirs, només entro en una casa si em conviden". Va començar quedant-se a Montcada i Reixac i ha acabat en llocs tan llunyans com Mèxic o els Estats Units. Ell, el que necessita és "silenci" per escriure i "no ser interromput". I això, destaca, li ha passat tant a "un cortijo de dotze habitacions com amb una caravana". Durant aquesta dècada, l'escriptor ha conviscut amb una gran varietat de persones com "mares solteres amb fills adolescents, persones grans, obrers a l'atur i aristòcrates". Cosa que, assegura, li ha aportat "tolerància" i, com a escriptor, l'ha ajudat a "sentir altres veus i veure altres realitats".

No es planteja, de moment, tornar a la vida sedentària, perquè té entre les mans una altra obra. No obstant això, si alguna vegada ho decideix, aquesta transhumància vital durant deu anys li haurà "ensenyat l'austeritat i la renúncia per poder sobreviure amb el mínim". Avui el Sergi dormirà a Madrid, a casa d'un home que ara viu sol, a l'habitació que havia estat de la seva filla. Allí si quedarà unes setmanes, fins que acabi la promoció del llibre. I després? La incertesa.