De socis de govern a rivals a les urnes: la història dels dos germans d'Hostalets de Pierola

Barcelona

Als pobles més petits, les marques dels partits acostumen a quedar en segon pla perquè els veïns acaben votant en funció dels candidats. Però a Hostalets de Pierola, a la comarca de l'Anoia, és important fixar-se bé en les sigles per evitar confondre's. Dos germans, en Gerard i en Jordi Parcerisas, es tornaran a enfrontar a les urnes. Després de compartir ajuntament els últims quatre anys, el proper 28 de maig deixaran de ser socis de govern per repetir com a adversaris polítics. EL BALCÓ de SER CATALUNYA els ha reunit per reflexionar al voltant d'aquest escenari.

Hostalets de Pierola, a tocar de Montserrat, és un poble que no arriba als tres mil habitants i s'hi presenten set llistes, entre les quals, la d'Esquerra, que encapçala en Gerard Parcerisas, i la de Junts, que lidera en Jordi. Aquests dos germans han governat plegats, en Gerard com a alcalde i en Jordi com a primer tinent d'alcalde arran d'un pacte de coalició. S'han avingut aquests quatre anys? "Som conceptes bastant diferents, però al llarg del mandat ens hem entès i hem tirat endavant mesures importants", assegura en Gerard. En Jordi coincideix que cadascú té "el seu estil i un accent diferent" que han cultivat en paral·lel, però considera que tots dos comparteixen un element fonamental per entendre's: "Més que vocació política tenim actitud de servei".

Per evitar prendre mal, sempre és millor no parlar de política als dinars familiars; una màxima que des del primer dia es va aplicar a casa els pares d'en Gerard i en Jordi per estalviar-se qualsevol conflicte. A cap dels dos germans se'ls hi escapa que la seva és una situació particular: "Hem sigut socis de govern i ara tornem a ser adversaris a les urnes" en un poble petit, però malgrat això l'entorn ho ha entomat millor del que esperaven.

A l'espera de si en Gerard revalida la victòria o en Jordi fa el sorpasso el 28 de maig, Hostalets de Pierola té el repte de decidir quin futur li espera a l'abocador més gran de Catalunya i el segon de l'estat. Aquesta macroinstal·lació està ubicada en el terme d'aquest municipi i suposa una gran font d'ingressos per l'ajuntament. "El repte és viure sense la dependència de l'abocador, perquè la meitat del pressupost municipal prové d'aquí". "Hem de trobar la fórmula de desconnectar-nos d'aquesta infraestructura sense fer sang".

Dos germans fan les paus després de forçar un sorteig a cegues

L'altra cara de la moneda és Sant Quirze de Besora, a la comarca d'Osona. En aquest poble entre Vic i Ripoll, dos germans, en David i en Jordi Solà, van competir entre ells el 2019, però aquesta vegada estalviaran als seus pares haver de fer un sorteig per decidir el vot. Després de quatre anys a l'alcaldia, en David repeteix com a cap de llista de la CUP i en Jordi ha deixat Esquerra per integrar-se a la mateixa candidatura.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Cerrar

A Sant Quirze de Besora, els cupaires es van presentar per primer cop en les darreres eleccions i en David n'era el cap de cartell. Va ser el partit menys votat, però per sorpresa de molts, el petit dels germans Solà va convertir-se en batlle després de pactar amb Esquerra que es repartirien el mandat. Durant la nit electoral es feia difícil d'imaginar que això pugués passar, però ningú s'esperava, encara menys, que esgotaria el mandat. Al cap de dos anys, en el moment que s'havia de fer el canvi d'alcalde, els republicans hi van renunciar i, contra tot pronòstic, en David ha acabat els quatre anys de govern al capdavant de l'ajuntament.

L'enfrontament directe a les urnes entre germans, com a caps de llista, mai es va arribar a produir. Estava sobre la taula. A les files d'Esquerra, apostaven perquè en Jordi fes el pas, però després de parlar-ho amb el seu germà, va preferir no ser la cara visible: "S'hauria parlat més d'això que de qualsevol altra cosa".

Fos com fos, en un primer moment els pares van arrufar el nas. No els hi feia cap gràcia que els fills, "tots dos", s'impliquessin en política. Però una vegada ho van tenir coll avall, es van haver d'asseure per decidir, ells, què votarien en aquelles eleccions. Tenint en compte que tenien un fill a cada partit, van optar per una solució salomònica: " Van fer un sorteig i cap dels dos va saber què votava".

Aquesta vegada, els pares no tindran cap dilema a l'hora de votar perquè es presenten sota el mateix paraigua, però el dia que ho van explicar a casa, es van endur una sorpresa: "Esperaven que Esquerra fes llista, que n'hi hagués tres. Preferien més candidatures perquè hi hagués més diversitat de vot". I malgrat que fa quatre anys el consell la mare va ser que no s'emboliquessin en política, aquesta vegada, va ser tot al contrari: "Ara que us heu emmerdat, ho heu d'acabar".