"L'interraïl és una oportunitat única i el preu d'abans facilitava molt les coses"

Barcelona

Ara mateix hi ha milers de joves menors de 27 anys que ja estan planejant el seu viatge d'interraïl. Fa 50 anys de la creació d'aquest bitllet de tren de preu reduït que ha escampat milions de motxillers per Europa. Ara, el govern espanyol ha anunciat que finançarà la meitat del bitllet, i és que els preus s'havien tornat impossibles. Els qui el van fer fa 30 anys pagaven 18.000 pessetes per un mes sencer de trens. Uns diners que ara equivaldrien, calculada la inflació, a uns 250 euros. Res a veure amb els preus que ara paguen els joves: quasi 400 només per 15 dies.

Ara amb el descompte del govern, valdrà la meitat. Aquest estiu, els joves entre 18 i 27 anys pagaran 195 euros per aquestes dues setmanes de viatges il·limitats de tren, 132 si només s'hi estan una setmana, i 111 si viatgen 5 dies. L'executiu, a banda, finançarà el 90% dels viatges en tren dins d'Espanya: es podrà viatjar durant 8 dies per 30 euros agafant els trens que vulguis. A EL Balcó avui, conversem amb tres viatgeres de generacions diferents, una en té 50, l'altra quasi 40 i la tercera 24.

El doble de preu

1997, l'egiptòloga Irene Cordon de 24 anys marxa un més arreu d'Europa. 2006, l'escriptora Regina Rodríguez de 21 viatja agafa un interraïl de 21 dies. 2022, l'estudiant Sílvia Bretos Lahera, de 24, emprèn una aventura de dues setmanes. Són tres dones que han viscut la mateixa experiència, però molt diferent. La primera diferència són els preus, la Irene no recorda quant li va costar, però sí que sap que "si treballaves una mica, ja t'ho podies pagar". La Regina va pagar uns 250 euros, però la Sílvia, 750 en total. De fet, la més jove de les tres ho troba sorprenent: "Crec que l'interraïl és una oportunitat única per conèixer món i el preu que hi havia abans facilitava molt les coses". Ara, amb la rebaixa del 50% no s'ho pensaria, "l'agafo i el compro ràpidament".

Sigui com sigui, la Irene, considera que l'interraïl continua sent un dels viatges més barats, tot i que el fet de viatjar "s'ha encarit moltíssim i s'ha convertit en un luxe". El dels trens europeus és el viatge que més recomana a la gent que li diu que "té quatre duros". L'experta en viatges ha animat a tothom a viatjar, amb el pressupost que tingui, perquè "és una manera d'obrir-te al món, empatitzar amb la gent i conèixer noves cultures". En aquest sentit, considera que "tenir aquestes ajudes del govern és molt bo".

El col·laborador del programa, Jordi Mir, també s'ha introduït a la conversa. Ell no va fer l'interraïl, però viatja molt en tren perquè considera que "és la millor opció", sobretot en termes de sostenibilitat pel planeta. Ha explicat que venim de la "cultura low cost de l'avió", una cultura que hem creat i creu que cal un sistema de viatges que estigui "acompanyat amb el finançament que calgui", ja que viatjar "és imprescindible per obrir la ment".

S'acaba la improvisació

La Regina, que va fer el viatge amb la seva amiga, van arrencar de Puigcerdà, i van passar per països com França, Bèlgica o els Països Baixos, amb tren però també fent "autoestop". Era la seva primera experiència de viatge com a adultes: "nosaltres no teníem ni Google Maps, anàvem a un internet cafè a organitzar les coses". També el dormir, explica que l'interraïl va ser com "una mena de Camino de Santiago, anàvem a hostals, amb el pressupost mínim". Durant el viatge, poc podien consultar i això és el que li va agradar més perquè "era part de l'aventura". La Irene coincideix amb ella, explica que no planejaven res: "anàvem fins a París i allí ja veuríem si anàvem a Berlín o a Praga". Això és perquè abans el viatge durava un mes, i tenir tant de temps "et permetia improvisar constantment". Ara, lamenta la Regina "aquest descontrol s'ha acabat".

I així ho certifica la Sílvia, que mentre egiptòloga i escriptora expliquen la seva aventura, ella lamenta que no van poder improvisar tant com li hagués agradat. "Vam anar a Polònia i per visitar Auschwitz havies d'agafar-ho amb antelació", explica, "aleshores veus que aquell dia has d'estar a una ciutat, i a partir d'aquí et vas organitzant els dies". Això sí, es va trobar gent que hi anava més temps, uns tres mesos, que sí que vivien més al dia a dia. A la Sílvia li hauria agradat molt aquesta part de "més aventura, d'anar sense el mòbil", per "desconnectar" i arribar a un lloc i "preguntar a la primera persona que passa, sense Google Maps. Però el problema és que ara, fins i tot havien de portar el bitllet al mòbil, si el volies en físic "havies de pagar un plus".

La imatge de l'interraïl.

Totes tres han coincidit que l'interraïl va ser una experiència que les ha marcat de per vida. Preguntades per la fotografia que els queda d'aquell viatge, les tres dones han recordat. Per la Irene, al seu record es guarden més els "companys i companyes que vas coneixent que no pas el paisatge". L'egiptòloga es recorda "tirada en una estació amb gent, compartint pa bimbo". Per la Regina, hi ha dues imatges contraposades: l'excitació "d'un atac de riure de tres quarts d'hora en una coffee shop d'Amsterdam", i la tranquil·litat d'aixecar-se "a les 5.30 a París i veure sortir el sol al Sacré Cœur". Per últim, la Sílvia també ha volgut recordar dues escenes, la primera en un poblet enmig de la muntanya de Polònia, ella amb "un grup de gent jugant a cartes amb 5 idiomes diferents, a 1 grau de temperatura i tot nevat". I la segona, la "sensació dels moments al tren on agafaves una llibreta per escriure", uns moments de "tranquil·litat i reflexió que en el dia a dia no ens podem prendre".