Maria Bohigas: "Mercè Rodoreda va tenir una vida molt puta"
Club Editor ha produït cinc audiollibres de l'escriptora amb la veu, entre d'altres, de Francesc Orella, Miranda Gas i Laura Aubert
Audiollibres de Mercè Rodoreda
Barcelona
Amb motiu del 40è aniversari de la mort de l'escriptora Mercè Rodoreda, Club Editor acaba de produir cinc audiollibres que es poden escoltar a Audible i Spotify. Es tracta de 'La plaça del Diamant', 'Jardí vora el mar', 'El carrer de les Camèlies', 'Quanta, quanta guerra' i 'Mirall trencat' (aquest últim està encara en procés). Qui hi ha posat veu són Miranda Gas, Francesc Orella, David Carabén, Martí Sales i Laura Aubert. Aquesta última actriu ha passat pel 'Tot és comèdia' amb una de les editores que ha impulsat el projecte, Maria Bohigas.
"Mercè Rodoreda està més present que mai, i mira que han passat 40 anys des que va morir" exclama Bohigas. "A aquestes altures ja no sé si 'La plaça del Diamant' continua sent la novel·la en català més retraduïda de la història. Però sí que sabem que 'La mort i la primavera' va inaugurar la col·lecció de Peguin dedicada a la literatura clàssica europea". Un canvi d'escala, assenyala l'editora, qui posa de manifest que Rodoreda és una figura inspiradora que ha traspassat fronteres, reconeguda i admirada fora de Catalunya. En aquesta conversa, recorda les dues vegades que va coincidir amb l'escriptora, "em va regalar un exemplar de 'Viatges i flors', i recordo llegir-lo i passar-m'ho extremadament bé, tot i que la vaig trobar profundament antipàtica quan la vaig conèixer" explica divertida. "Tenia un caràcter decidit, és la condició perquè una obra literària valgui la pena. Era un ocell de bosc, no era un ocell de gàbia, això ho deia ella".
Laura Aubert es va posar a les mans de la directora Diana Hernàndez quan va gravar el seu primer audiollibre, 'El carrer de les Camèlies'. "Havia de trobar un to neutre, vam fer molta feina i he de confessar que sortia tocada després de cada sessió, perquè el personatge, la Cecília Ce, és molt bèstia". D'aquest format -no confondre amb els pòdcasts!- també n'ha parlat Maria Bohigas, que ha recordat les novel·les que fa anys es recitaven també a la ràdio, unes "peces magnífiques", ha reivindicat. En aquesta conversa també ha parlat sobre el càsting fet als actors per preparar els audiollibres: "no és qüestió de timbre o no, és que hi ha actors que tenen un gran talent per dir textos". De cada audiollibre van fer diverses proves per a trobar les veus que els interessaven per cada personatge. "Volíem que cada novel·la digués el que li és propi, la Cecília Ce és una; la Colometa és una altra...", explica Bohigas.
"La Rodoreda tant s'encarnava en homes com en dones quan escrivia, també en joves i en vells. Era una transformista escrivint", diu l'editora mentre apunta que 'Jardí vora el mar' és la novel·la més oblidada de l'escriptora, "això és una pena, perquè és la més tendra que té". Està a punt de sortir una biografia sobre Carmen Manrubia, qui va ser estreta amiga de Rodoreda que la va acompanyar en l'últim tram de la seva vida, "de fet, Maria Àngela Vilallonga ho ha estudiat i té claríssim que va ser una relació lesbiana, per això tinc tantes ganes de llegir aquesta novel·la".
Més enllà de Rodoreda, el 23 de maig se sabrà si finalment l'autora de 'Boulder' (Club Editor), Eva Baltasar, s'endú el prestigiós Booker Prize. Preguntada sobre això, Bohigas diu (puntualitzant que no parla per la seva editorial, sinó que ho fa genèric), que "als petits segells és on hi ha la bona confitura". Sigui com sigui, la simple nominació ja ha fet que 'Boulder' entri a formar part de les obres contemporànies considerades importants, "per tant, perdi qui perdi, l'Eva ja ha guanyat".