El govern no veu viable que cada poble compri la seva pròpia dessalinitzadora, i adverteix que "no ho aconsellem a ningú"

Barcelona

En plena sequera, els municipis busquen qualsevol manera de garantir l'abastiment d'aigua sense haver de recórrer a talls de subministrament. Pobles i ciutats en situació d'excepcionalitat només poden gastar 230 litres per persona al dia, i la manca d'aigua en plena campanya electoral pot fer que alguns alcaldes prenguin decisions dràstiques per evitar a tota costa els talls de subministrament. És el cas de Port de la Selva, que es gastarà 600.000 euros a comprar la seva pròpia dessalinitzadora. L'aqüífer amb el que s'abasteix aquest poble està contaminat per les aigües marines i el que vol fer el govern municipal és captar aquests recursos hídrics, treure la sal i retornar l'aigua a les aixetes.

La conselleria d'Acció Climàtica no veu amb bons ulls aquesta mesura, adverteix que no és viable que cada poble compri la seva pròpia dessaladora i puntualitza que no s'ha recomanat a cap alcalde que agafi aquest camí. Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica i mà dreta de la consellera Teresa Jordà, ha deixat clar en declaracions a SER Catalunya que respecta la decisió del municipi, però que en cap cas és el model que es defensa des del departament. "Estem segurs que l'Ajuntament ho farà amb els permisos oportuns, cap dubte, però no és un model replicable, no hem aconsellat a cap municipi que faci una inversió així perquè creiem que hi ha moltes passes prèvies que es poden fer abans de passar a aquesta opció", ha dit Barnadas.

L'alcalde de Port de la Selva Josep Maria Cervera diu que amb la compra de la dessalinitzadora tenen garantit l'abastiment d'aigua durant el 90% dels dies de l'any. "Aquest any tenim una situació menys dolenta que el 2018, però les previsions diuen que l'única possibilitat de garantir aigua de qualitat durant l'estiu és tenir una dessaladora. No farem una estructura temporal, no la llogarem, mirem de tenir una estructura permanent", ha dit l'alcalde en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies. "La diferència entre llogar i comprar és de 100.00 euros, i amb l'ajuda del Consorci de la Costa Brava farem aquesta instal·lació permament", reblava Cervera.

Ampliar

El pla del govern és multiplicar per dos l'aigua dessalinitzada en cinc anys arreu de Catalunya, i per fer-ho construïrà una nova planta dessaladora a Cunit, Tarragona, i ampliarà la que hi ha a La Tordera. La més important, la d'El Prat, una de les més grans d'Europa, continua funcionant a ple rendiment en context de sequera. Segons Barnadas, el camí a seguir és aquest: grans infraestructures per aprofitar aigua del mar, controlant els residus i generant hectòmetres d'aigua que abasteixin centenars de milers de persones.... No petites dessalinitzadores per cada poble de la costa.

Arreu del territori hi ha petites plantes d'osmosi inversa (la mateixa tècnica que utilitzen les dessalinitzadores) que habitualment serveixen per depurar aqüífers on hi ha un excés de sal per contaminació de l'aigua del mar. De fet, molt a prop de Port de la Selva, a Portbou, funciona des del 2018 una planta d'osmosi que agada recursos de l'aqüífer local, la bombeja a la planta de tractament i després acaba a les aixetes dels veïns. Colera o Abrera són altres pobles que tenen aquest mateix sistema, tot i que fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua puntualitzen que no són exactament dessalinitzadores perquè no comporten la mateixa despesa i no fan exactament el mateix procés de tractament de l'aigua.

"L'aigua dessalinitzada és la més cara de totes"

Ningú amaga que dessalar aigua té un cost energètic molt alt. L'any passat, el 2022, ja en període de sequera però sense estar en fase d'excepcionalitat, mantenir les dues que hi havia en funcionament a Catalunya, la d'El Prat i la de La Tordera, va tenir un cost de prop de 5 milions d'euros segons els càlculs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fets a partir de la despesa del Fons per la Sequera. De fet, són plantes pensades per ser utilitzades a ple rendiment durant moments puntuals com el que vivim ara.

El cap d'abastiment de l'ACA Jordi Molist admetia en una entrevista fa mesos a SER Catalunya que "són un recurs complementari que no està concebut per ser utilitzat en continu". Molist afegia que, quan les pluges segueixen el seu ritme habitual i hi ha reserves als embassaments, les dessalinitzadores funcionen a un 10% de la seva capacitat per tasques de manteniment i pics puntuals de demanda.

Barnadas admet que no només són grans infraestructures, sinó que l'aigua dessalinitzada és, de llarg, la més cara d'obtenir. "L'aigua dessalada l'utilitzem ara perquè estem en un moment extrem, ì per això funcionen a ple rendiment. És poc habitual que funcionin al 100% durant mesos i mesos com està passant ara", diu la secretària d'Acció Climàtica.

Ampliar

Danys al medi ambient: salmorra i amenaça per la posidònia

Els impediments de l'aigua dessalada no tenen a veure només amb els costos energètics o materials. Tenen a veure amb el medi ambient. Les dessalinitzadores fan servir el sistema d'osmosi inversa, on l'aigua es propulsa a moltissima pressió unes membranes impermeables impedeixen el pas de la sal. Amb aquest procés es genera la salmorra, un residu que bàsicament és sal concentrada. Aquesta sal, en el cas de la planta d'El Prat, es torna al mar a 3 quilòmetres de la costa i 60 metres de profunditat.

L'investigadora del CREAF Annelies Broeckman adverteix que la salmorra té un impacte als ecosistemes marins de casa nostra. Canvia la composició química de l'aigua i això impacta a la vida marina. "Imagina que arriba una aigua hipersalina a un indret. Això pot afectar greument als ecosistemes marins al lloc on s'aboquin. Per exemple la posidònia [una planta submarina molt present al litoral català que juga un paper clau per a la biodiversitat] es podria veure afectada", diu Broeckman.