Violència obstètrica: "El metge no va avisar que tenia patiment fetal"
Una sentència ha determinat que la tria entre part o cesària és decisió de la mare i no d'un metge
Violència obstètrica: "El metge no va avisar que tenia patiment fetal"
13:55
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1684232034886/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
A les Illes Canàries s'ha dictat una sentència on el jutge ratifica que la decisió de parir al fill per part o per cesària ha de ser de la mare i no d'un metge. El jutge s'ha pronunciat en el cas d'una mare que en haver de donar a llum a bessons, els metges van imposar-li un part que s'allargaria durant 17 hores.
Definició i testimoni de violència obstètrica
La violència obstètrica és aquella conducta que es considera improcedent per part dels metges amb la mare i els nadons i que provoca conseqüències físiques o psicològiques en el nen. La Silvia és un dels testimonis d'aquesta violència i ha explicat a l'Aquí Catalunya el seu cas: "El metge no va avisar que tenia patiment fetal", comença explicant la Silvia, qui es va quedar encallada a la pelvis i per salvar-la, a la seva mare li van partir el sol pèlvic i a ella li van trencar la clavícula.
"Jo estava enganxada a les sífides del pubis de la meva mare i el metge el que va fer va ser trencar-me la clavícula per empènyer i que el nadó sortís", explica la Silvia, qui ha afegit que tot aquest procediment que va seguir el metge ho va fer sense aplicar anestèsia. Tota aquesta situació va comportar que la Sílvia patís una paràlisi traqueal i destaca també que: "Els metges haurien d'haver vist a l'última ecografia que el part s'havia de fer per cesària, però no ho van veure".
"Després del part ens envien a mi i la meva mare a casa, amb ella cosida i trencada", comenta la Silvia sobre la decisió que els metges van prendre d'enviar-les a les dues a casa. La Silvia explica que al cap de quatre dies d'estar a casa la seva mare observa que ella no es mou i la resposta dels metges va ser la següent: "La nena serà molt tranquil·la, però a la nena la porten a l'hospital i els metges li diuen que la nena té la bilirubina al triple del nivell que hauria de ser normal". Els metges de l'hospital van poder certificar que la Silvia va patir una paràlisi i desconeixien fins a quin punt podien arribar les afectacions, tot a conseqüència del part.
Violència obstètrica avui dia
"Ara mateix aquestes pràctiques són obsoletes i no tinc coneixement que es practiquin a cap sala de part", explica Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau. Sobre la decisió de la mare de si vol un part natural o per cesària, la directora afirma que: "És un equilibri difícil i crec que el que s'intenta sempre és l'acompanyament dels metges amb els pacients".
Llurba considera que no és una qüestió de veure si qui té la raó és el metge o el pacient sinó d'arribar a un consens amb la situació que es presenta i els desitjos de la persona. La directora ha conclòs comentant que: "Els metges tenen un pla de part que es consensua en el seu moment, però després en el transcurs del part poden haver-hi situacions de mare o de nadó que puguin condicionar els canvis. La comunicació i confiança seran claus per acabar amb la violència obstètrica".