Ramon Terrats: "Al Villarreal sento que puc competir per un lloc a l'onze i al Girona no tenia aquesta sensació"

Girona

Ramon Terrats Espacio (18/10/2000) va marxar aquest mercat d'hivern del Girona a la recerca de minuts al filial del Villarreal, però la realitat ha superat a la ficció i el futbolista s'ha convertit en una peça protagonista del primer equip groguet que dirigeix Quique Setién. Dissabte, Terrats tornarà a Montilivi, a la que considera "casa seva" en un partit molt especial en el qual es retrobarà amb "molts amics" i també amb Arnau Martínez, amb qui té "una relació que va més enllà de l'amistat normal".

- Ens trobem davant una setmana que serà molt especial, no?

Molt, no ens enganyarem. Tinc moltes ganes de poder tornar a casa.

- Arribeu després de golejar a l'Athletic Club i a cinc punts de la Champions, quins són els objectius del Villarreal en aquest tram final?

El partit de l'altre dia va se realment bo. El vestuari està amb il·lusió de poder arribar el més a dalt possible, però som molt conscients que la Real té un marge important pel poc temps que queda. Hem de certificar quan abans el fet d'entrar a Europa, i per això és primordial poder guanyar o com a mínim puntuar a Montilivi.

- Vas marxar l'hivern a la recerca de minuts a Segona Divisió i uns mesos més tard ets rellevant a un equip que lluita per entrar a Champions, t'ho imaginaves?

No, en cap moment. Jo venia aquí per trobar-me com a futbolista, per tenir minuts i la confiança que tot futbolista necessita. Es va donar la situació per lesions i sancions i ara estic aquí i no vull deixar-ho escapar.

- Són només uns mesos els que han passat des que vas marxar, però amb què ha canviat Ramon Terrats?

Jo crec que no ha canviat pràcticament res, soc el mateix. A vegades s'ha de canviar tot i fer un gir per trobar-te i sentir la confiança que no tenia a Girona. L'Any passat i aquest any no va poder ser i ara aquí soc feliç i de moment tot va perfecte.

- La confiança d'un mateix o la de qui pren les decisions i fa les alineacions?

Segurament si, també t'han de posar i donar-te confiança per poder demostrar. Encara que jo penso que tant Míchel com Quique han confiat en mi, però no he tingut la continuïtat esperada, però s'ha d'entendre que això és el món del futbol i tothom busca el rendiment màxim pel seu benefici. Són decisions que prenen els que han de prendre.

- L'home que li ha tornat aquesta confiança ha estat Quique Setién. Com va ser la primera conversa quan et truquen per anar a entrenar amb el primer equip?

Se'm va fer molt estrany, portava només dues setmanes aquí i no m'ho esperava. Jo vaig coincidir amb el fill de Quique al Sant Andreu a tercera divisió i vam estar parlant d'ell. Vam estar parlant del seu fill i em va preguntar que a quina posició em sentia més còmode.

- Va marxar d'aquí perquè Oriol Romeu i Aleix li tancaven les portes i ara ha estat titular en algunes ocasions per davant de Baena, Capoue i Lo Celso, com ho gestiones mentalment?

Al final aquí he sentit l'opció de poder competir per la titularitat, a Girona mai ho vaig sentir. Sabia que amb el treball podia arribar-me, però mai vaig sentir que podia jugar. Aquí el nivell és molt i molt alt de la competència, però Quique Setién ha demostrat al Barça, al Betis o aquí que si la gent jove s'ho guanya i s'ho mereix juga per davant de qualsevol.

- Les lesions i sancions han anat passant, però en quin moment ets conscient que t'has guanyat un lloc al primer equip? Algun moment concret?

Al principi pensava que seria puntual, perquè miro els meus companys i el nivell és increïble i més quan alguns com Dani Parejo no s'han perdut cap partit en tot l'any. El dia que juguem contra el Betis que ens ho jugàvem tot a casa em va posar de titular i allà vaig veure que tindria moltes oportunitats. Sabia que confiava molt en mi i que si feia bé les coses tindria premi. Allà vaig veure que durant les jornades vinents jugaria segur.

- I del futur, tothom apunta al fet que el Villarreal executarà la compra, però pel que dius tu has trobat el teu lloc, no?

No tinc clar si per l'entrenador, el model de joc si les situacions... potser també el fet de tenir la tranquil·litat i la confiança de què hi ha al filial a Segona Divisió i si no tinc oportunitat a dalt poder baixar quan vulguis em fa estar molt tranquil. S'ha donat tot perquè pugui tenir un context ideal. Avui dia encara no sé què passarà amb el meu futur, si executaran l'opció de compra o hi haurà intercanvi.

"S'ha donat tot perquè pugui tenir un context ideal. Avui dia encara no sé què passarà amb el meu futur, si executaran l'opció de compra o hi haurà intercanvi".

- Has pensat molt en el moment de trepitjar la gespa de Montilivi de nou?

Porto molt de temps amb ganes de tornar, no només per jugar a Montilivi, sinó per veure a molta gent i amics que tinc a Girona. Aquí m'he sentit com a casa. Tornar amb una samarreta diferent em fa molta gràcia. Conec de vista moltes cares d'aficionats que tenen la seva localitat a l'estadi i també em fa il·lusió veure'ls.

- El que segurament no podia imaginar era que tornaria aquí amb el Girona lluitant per entrar a Europa...

Míchel a la primera xerrada ens ho va dir i l'any passat també va dir que pujaríem. Jo aquest any ja li vaig dir que me'l creia. El Girona està demostrant un nivell molt i molt alt. M'encanta veure el Girona veient jugar i el futbol que fan, les ocasions que generen...

- No hi haurà Oriol Romeu el dissabte i Aleix o Yángel estan lesionats... quin mig del camp esperes?

Aleix i Oriol són imprescindibles en aquest Girona, però al final quan ells no hi han sigut sempre hi ha solucions de garanties. Últimament Arnau també està jugant per dins, Ivan ho està fent molt bé i pot col·locar a David López. No tinc clar que és el que farà.

- T'has imaginat Ramon Terrats jugant d'interior al Villarreal i Arnau Martínez de pivot al Girona? Això encara ho faria més especial?

L'altre dia vam estar parlant d'això i em faria molta gràcia. Em costarà aguantar-me el riure. La relació que tenim ell i jo és diferent de la d'uns companys normals, és molt més que això, però tinc clar que durant els 90 minuts que duri el partit intentaré guanyar-lo.

- Sempre has estat un jugador estimat per pràcticament tothom, has pensat en com voldries que fos la rebuda de Montilivi?

M'ho he imaginat, ho he visualitzat, no espero que la gent em digui ni faci res, però només el fet de ser allà ja serà prou important. M'han fet sentir molt estimat i sempre estaré agraït al club, a la ciutat i a l'afició.

"La relació que tenim Arnau i jo és diferent de la d'uns companys normals, és molt més que això, però tinc clar que durant els 90 minuts que duri el partit intentaré guanyar-lo".

- Tornes tu, però també torna Baena... serà especial també per ell...

Encara no n'hem parlat, no hem tingut temps, però ell ja va jugar el partit d'anada. Vam coincidir a Girona i sé que allà va ser molt feliç, m'atreviria a dir que l'any més feliç. La qualitat de vida de Girona i l'estima que li té la gent i l'any que vam fer va ser increïble. Segur que parlarem del que esperem del partit i de la gent.

- Només has marcat un gol en tota la teva carrera professional, però va ser fa molt i molt poc... si dissabte marques el celebraràs?

No, no (riu). Suposo que no, al final el Girona m'ho ha donat tot. Faria tot el possible per no faltar el respecte a la gent i el club, el dia d'avui encara soc jugador del Girona i ho tinc molt clar. No et negaré que m'he imaginat fent el gol que dona la victòria a l'equip, però no el celebraria.

- La teva marxa va generar molt debat i avui encara més veient el rendiment... un missatge que vulguis enviar a l'afició?

M'he plantejat que pugui ser l'última a vegada a Montilivi. Espero que tothom vagi al cap, poder veure els màxims coneguts possibles. Espero no acomiadar-me de massa gent perquè és dur i ja vaig passar-ho malament quan vaig marxar. Vull donar les gràcies a la gent per com m'ha tractat.

"M'he plantejat que pugui ser l'última a vegada a Montilivi. Espero que tothom vagi al cap, poder veure els màxims coneguts possibles. Espero no acomiadar-me de massa gent perquè és dur i ja vaig passar-ho malament quan vaig marxar. Vull donar les gràcies a la gent per com m'ha tractat".