3 de cada 5 minipisos de Barcelona no tenen les mides per obtenir la cèdula d'habitabilitat

Barcelona

Buscar pis és avui una aventura impossible. No diem res de nou. Preus impossibles, escassetat d'oferta i que poques vegades el que veus a les fotografies del portal immobiliari s'ajusta al que trobes realment. Però si, a més a més, el teu pressupost és molt baix, acabaràs visitant habitacles de menys de 40 metres quadrats i que, en molts casos, estaran exposats als portals web decorats de manera enginyosa perquè semblin idíl·lics per viure-hi. Són el que podríem anomenar "tuguris cuquis o Mr. Wonderful". Una evidència o perversió, que demostrem amb dades a El Balcó.

36m², el límit legal

Des del programa vam intentar contactar amb el portal de pisos, Idealista, per parlar sobre els minipisos que ells ofereixen, i sobre aquesta tendència a exposar-los de la forma més atractiva. No van voler concedir-nos una entrevista, però van enviar un tall de veu del portaveu, Francisco Iñareta, defensant que "les dades mostren que són només una anècdota en el mercat de lloguer". Segons Iñareta, representen "l'1% del total d'habitatges que s'anuncien a Idealista, l'1,5 si parlem de Madrid o Barcelona". Assegura que, la gran majoria, el 80%, són de més de 60 metres quadrats.

Claudio Matas ha estat treballant durant 6 hores per buidar l'oferta de tots els pisos de menys de 40 metres quadrats que s'ofereixen a la ciutat de Barcelona. Les dades diuen que el percentatge de minipisos és més gran del que diu el portaveu de la plataforma. De, total de pisos de lloguer que s'ofereixen a Barcelona, quasi 5.600, un 3,99% no té les mides mínimes per obtenir la cèdula d'habitabilitat, que són 36 metres quadrats. Si hi ha 364 pisos de menys de 40 metres quadrats anunciats a la plataforma Idealista.com, 3 de cada 5 no arriben al mínim que marca la normativa per obtenir la cèdula. Uns minipisos que, de mitjana, valen 1243 euros al mes, inclosos els lloguers de temporada.

A les condicions d'habitabilitat se li suma el màrqueting, el com s'anuncien. El 78% d'aquests minipisos tenen anuncis amb decoracions molt cuidades, moltes recorden les webs dels hotels, amb missatges enganyosos com "precioso estudio en poblesec de 30m2. Ideal autónomos", o "espectacular piso semisótano a estrenar". Fins i tot, en algun, admeten que el pis no consta de cèdula d'habitabilitat.

Des del Sindicat de Llogateres critiquen aquesta situació: "trobem anuncis de pisos presentats de manera atractiva quan els pisos no ho són", denuncia Enric Aragonès portaveu del Sindicat. Qui també destaca que el més greu és quan es vulnera "el dret a visitar el pis que has de llogar", ja que molts d'ells no es poden visitar, has de lliurar els papers que et demanin i tancar el contracte sense veure l'habitatge abans: "aquesta sensació de manca d'oferta, de càsting per triar un llogater fa que la gent accepti condicions que li van en contra". A més, quan no existeix la cèdula d'habitabilitat, aquell espai "no està llogat com un habitatge" i, per tant la persona que hi viu "no hi viu oficialment, no està reconeguda com a llogatera", explica Aragonès. Això farà que "quan vulgui reclamar alguna cosa, com la renovació del contracte, no podrà", de fet, probablement se l'expulsarà de l'habitatge.

Sense espai

L'Elsa és exemple d'haver viscut durant un any en un minipis. Hi va viure sola, perquè "amb prou feines tenia espai" per guardar-hi les seves coses. En el seu cas, tot i que estava anunciat com "un pis de 30 metres quadrats", només en tenia "22 d'útils". Evidentment, no tenia cèdula, ja que no arribava al mínim de metres necessaris legalment. Era una "zona de cuina menjador, amb una habitació en una antiga terrassa i un balcó petit". Només hi havia una finestra, a l'habitació, i tot i que a l'estiu "s'hi podia viure, a l'hivern hi feia molt fred", explica l'Elsa, que també recorda que es va trobar coses fetes malbé i li van sortir humitats.

L'Elsa va pagar 500 euros cada mes per viure en aquest espai, preu postcovid, ja que ara, el mateix pis, val 700 euros. El filòsof, expert en habitatge, Jordi Mir, ha lamentat que "no poden posar per llogar a 700 euros un lloc on no s'hi hauria de viure segons la llei". En aquest sentit, Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha explicat que "en aquests espais s'estan saltant el protocol, i s'estan fent reformes il·legals sense supervisió d'un arquitecte". Considera que, per viure, "necessitem qualitat d'aire i que "no podem viure en llocs amb problemes de ventilació, falta de llum o sense eficiència energètica", ja que "ens pot afectar a la nostra salut".

Ha assegurat que els arquitectes no es poden "saltar la norma" i que si els hi demanen fer pisos més petits de 36 metres quadrats, no ho faran. A més, ha fet una crida a un control públic d'aquesta oferta de pisos il·legals: "les inspeccions haurien de venir de part de l'administració".