Arrels transforma els candidats de Barcelona en persones sense llar per denunciar que el col·lectiu està "exclòs de la ciutadania"
La fundació Arrels presenta una llista simbòlica amb propostes per vetllar per les persones que viuen sense sostre
La Fundació Arrels transforma els cartells dels alcaldables de Barcelona en els de persones sense llar / Fundació Arrels
Barcelona
"El dret a la plena ciutadania té a veure també amb el dret a presentar-se com a candidat o candidata a unes eleccions, poder fer propostes polítiques i incidir en la societat; però t’imagines que un candidat o candidata visqués al carrer?". És el que proposa la fundació Arrels, dedicada a l'atenció i inclusió de persones sense llar. Per fer visibles als invisibles, Arrels ha transformat, gràcies a la intel·ligència artificial, la imatge de campanya dels principals alcaldables de Barcelona per transformar-los en persones sense llar.
Arrels transforma el cartell electoral d'Ada Colau, en el d'una candidata sense llar / Arrels
Aquest dimarts a la tarda, a més, l'entitat presentarà demà una llista simbòlica al 28M amb persones que han sortit del carrer i propostes per vetllar pels drets d'aquest col·lectiu. "Necessitem polítiques transformadores de lluita contra el sensellarisme en l’àmbit municipal i visibilitzar el fet que les persones sense llar estan excloses, a la pràctica, del dret a la plena ciutadania: no podran presentar-se com a candidates a unes eleccions, fer propostes polítiques i incidir en la societat; moltes vegades, tampoc tenen dret a vot", denuncien des d'Arrels.
Arrels transforma el cartell electoral de Jaume Collboni, en el d'un candidat sense llar
“Quan vivia al carrer, jo no votava, tot i ser ciutadà europeu. Per començar, hi va haver un moment que no tenia documentació perquè me l’havien robat", explica en Giorgio, cap de llista de la candidatura d’Arrels. "No estava pendent de si hi havia eleccions, no és una cosa que sàpigues quan vius al carrer. Si te n’assabentes, que són eleccions, és perquè hi ha més controls policials al carrer”, afegeix.
Arrels transforma el cartell electoral de Xavier Trias, en el d'un candidat sense llar / Arrels
Sense documentació, sense padró: sense dret a vot
De les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona, 7 de cada 10 persones són estrangeres. Un 27% han nascut a altres països d'Europa, un 43% han nascut a països extracomunitaris i, només un 28% han nascut a l’Estat espanyol, segons dades d'Arrels. 1 de cada 4 persones sense llar, no estan empadronades enlloc, i més de la meitat, el 62%, no tenen documentació.
“Al llarg de la història, diversos col·lectius han estat desposseïts del dret a vot, un dret que pauta l’accés als espais de decisió on es marquen les regles que condicionen la vida de tota la societat. Les persones sense llar, a la pràctica, estan excloses d’aquest dret”, denuncia Ferran Busquets, director d’Arrels.
Arrels transforma el cartell electoral d'Ernest Maragall, en el d'un candidat sense llar / Arrels
La llista invisible
Aquest dimarts a les 18h, Arrels presenta la seva "Llista invisible". "Som un grup de persones que hem viscut al carrer o que coneixem de prop què significa haver de viure al ras i les seves conseqüències. Volem sensibilitzar sobre la realitat invisible de les persones sense llar perquè, quan vius al carrer, la majoria dels teus drets es veuen vulnerats", es descriuen a la pàgina web de l'entitat, on denuncien que viure sense llar és sinònim de perdre el dret a vot o a presentar-se com a candidat. "Cap persona hauria de ser invisible", conclouen.
L'entitat critica que només 21 dels 947 municipis catalans tenen xifres que dimensionin la problemàtica del sensellarisme, però estimen que "com a mínim, hi ha més de 1.700 persones dormint als carrers a Catalunya". Entre les propostes d'aquesta candidatura simbòlica hi ha "obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer".
Giorgio, que fa un any que no viu al carrer, candidat de la Llista Invisible / Arrels
L'entitat demana que es "garanteixi el padró a totes les persones", tal com preveu la llei, tinguin o no un habitatge. Cal, segons Arrels, "habilitat recursos bàsics a cada barri: dutxes, consignes, llocs de descans, llocs on menjar calent", a més de "revisar i modificar les ordenances de convivència" per evitar que una persona que dorm al carrer sigui multada per "dormir en un banc o per fer les seves necessitats a la via pública quan no té una llar ni serveis públics que pugui utilitzar".
Des d'Arrels demanen no criminalitzar aquest col·lectiu: "Llençar les pertinences d’una persona que dorm al carrer, fer-la fora del lloc de descans, posar elements d’arquitectura hostil en edificis públics, només trasllada el problema. Cal que els serveis municipals estiguin més formats en la realitat de les persones sense llar", afirmen a la presentació de la candidatura.