Mil quilòmetres de micropolítica: el 28-M als pobles més petits de Catalunya

Gisclareny / La Febró / Cava / La Vajol

Gisclareny, La Febró, Cava i La Vajol són els pobles més petits de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. El primer, a la comarca del Berguedà, és alhora el que té menys veïns de tot Catalunya (28) i el darrer, a l'Alt Empordà, és el que en té més (87). A les portes de les eleccions municipals, SER Catalunya els ha visitat per explicar com es fa política per tan pocs veïns.

Tots quatre es troben en un entorn privilegiat, però alhora comparteixen un peatge. Per arribar-hi s'ha de seguir una carretera de corbes d'uns quants quilòmetres. Aquest accés, però també la cobertura mòbil i la burocràcia, són els grans mals de cap dels pobles més petits de Catalunya.

Gisclareny: quatre dècades de mandat d'herència

La ruta comença a Gisclareny, als peus del Pedraforca. A 135 quilòmetres de Barcelona, el poble més petit del país obre una nova etapa aquest 28 de maig: l'alcalde que ha governat el municipi des de les primeres eleccions de la recuperació de la democràcia fa un pas al costat per passar el relleu a la seva filla.

Ampliar

Cerrar

Davant les portes de l'ajuntament, la plaça del poble gaudeix d'un mirador excepcional. En ple parc natural del Cadí Moixeró, Joan Tor recorda els seus inicis. "La primera vegada que em vaig presentar tenia 23 anys i hi havia coses que em venien grosses". El poble no té voreres, ni botigues, ni ambulatori, ni escola, però cap d'aquests és un inconvenient pels veïns. El seu principal cavall de batalla és l'accés: "Aquí fas una mica de tot".

Des de procurar que hi hagi aigua a mantenir la carretera transitable durant l'hivern". Amb tota probabilitat, la seva filla Queralt heretarà la vara d'alcaldessa. Es presenta de cap de llista i l'altre rival del poble és un candidat fantasma. "Assumir el relleu és un mal de cap, però en aquest moment he decidit que volia fer-ho", assegura, després d'haver vist el seu pare fer tots els papers de l'auca.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Cava, "més petits que una comunitat de veïns"

Ampliar

Cerrar

Abandonant Gisclareny, al nord del Berguedà, creuant el Túnel del Cadí i travessant l'eix pirinenc d'est a oest s'arriba a l'Alt Urgell, una comarca del Pirineu català que, juntament amb el Pallars, s'hi respira la tranquil·litat que costa de trobar a la Cerdanya o a la Vall d'Aran. Darrere la serralada s'hi amaga Cava, el poble més petit de les comarques de Lleida.

El municipi, molt disseminat, no arriba a 40 persones empadronades, però de forma permanent en són menys. Miquel Dalamu va abandonar la ciutat de Terrassa: "Des que estic aquí, em vaig treure la carrera de Dret amb 61 anys". Es presenta de candidat per combatre la burocràcia que inunda pobles tan diminuts com el seu: "El poble s'hauria de governar amb més facilitat que una comunitat de veïns, perquè som més petits que una comunitat de veïns".

Ampliar

Cerrar

La Vajol, la capital secreta de la República

"El gran problema és que hem de fer els mateixos tràmits burocràtics que una gran ciutat. La nostra secretària municipal només ve quinze hores a la setmana i sempre anem a correcuita per demanar les subvencions". Del mateix es queixa Joaquim Morillo, l'alcalde de La Vajol, a l'Alt Empordà, que amb 87 habitants és el municipi menys poblat de la demarcació de Girona. La seva ubicació transfronterera és estratègica i a partir de 1939, va quedar escrit als llibres d'història.

"Durant quatre dies La Vajol va ser capital de la república. Des d'aquí, Companys, Azaña i Aguirre van marxar a l'exili". Al mateix poble, també s'hi van amagar les obres d'art del museu del Prado que es volia evitar que acabessin en mans franquistes. Aquest episodi s'ha convertit en un reclam turístic per La Vajol i pocs pobles com aquest poden dir que tenen els carrers asfaltats i dos restaurants oberts. Ara bé, "el dia a dia és dur i sobretot a l'hivern, costa tirar endavant", assegura la Conxita.

Ampliar

Cerrar

La Febró, on els veïns tenen clau del bar

A l'hivern, a pobles tan petits, sovint, per no obrir, no obre ni l'església. L'última parada d'aquesta ruta és a La Febró, a les muntanyes de Prades. El mossèn Vicenç Ribas aprofita el bon temps de primavera per celebrar missa per mitja dotzena de veïns. És el municipi menys poblat de les comarques de Tarragona. Hi ha empadronats 39 habitants i no creuar-se amb ningú pel carrer és un risc.

Però la visita coincideix amb la vigília de la festa de l'arbre; un centenar de persones es troben per tallar un pi i el planten al mig de la plaça. El bar del poble no el regenta ningú, sinó que se n'ocupa tothom: els veïns tenen la clau, l'obren i el tanquen quan volen, i se serveixen les consumicions al seu gust. Però no només quadrar la caixa. En un poble com aquest els veïns s'ho fan tot però qui més feina assumeix és l'alcalde: "Són alcaldies que duren molts anys, fins que se'n cansen, perquè encara que no ho sembli, porta molta feina".

Ampliar

Cerrar

Això passa a La Febró, però també a Gisclareny, La Vajol i Cava, on el 28 de maig és un dia més. Els veïns s'apropen a l'ajuntament per votar i amb poques hores ho tenen fet, perquè en aquests micropobles, l'alcalde s'assembla més a un president de l'escala que no pas als mítings, les sigles i les banderoles. En el que coincideixen és que gairebé no hi ha candidatures ni divisió. Més enllà de la marca, el valor són les persones que s'hi presenten. Després de 38 anys, el fins ara alcalde del poble més petit de Catalunya ho confirma: "Aquí, la política s'ha de deixar de banda".