Darrere la convocatòria d'eleccions: alertar de l'extrema dreta, mobilitzar l'esquerra i desviar el focus

Barcelona

El dia no ha començat com un dilluns normal. Tocava llevar-se i pair els resultats electorals d'aquest diumenge i tocava també imaginar futurs pactes. Però, de sobte, quan encara no s'havia assimilat el final d'unes eleccions, a un quart de dotze del matí, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dissolt les Corts Generals i ha convocat eleccions generals pel 23 de juliol, quatre mesos abans del que estaven previstes. Les reaccions a les reaccions han estat d'incredulitat, ningú s'ho esperava i així ho han publicat molts mitjans a les xarxes, mostrant els seus periodistes reaccionant a la notícia, com Àngels Barceló, a Hoy por Hoy.

N'han parlat a El Balcó els periodistes polítics Miquel Noguer, de El País; Joan Serra, del Nació Digital; i Francesc-Marc Álvaro, de La Vanguardia, que també s'han quedat parats, com Barceló. El calendari els ha saltat pels aires: "el primer que he pensat és com li explicaria a la meva parella que potser havíem de canviar el calendari", ha admès Serra, i Álvaro ha afegit que havia fet bé "d'encara no haver triat les vacances".

Estratègia d'èxit o suïcida?

Espanya s'ha dividit entre els qui pensen que la decisió de Pedro Sánchez és una temeritat i els altres que creuen que és molt audaç. Miquel Noguer ha considerat que es podria tractar de la segona opció per "intentar mobilitzar fins on sigui possible l'esquerra d'aquest país". Una reflexió que ha compartit en Joan Serra, que creu que vol alertar que l'alternativa al govern de coalició actual és l'extrema dreta: "Feijóo no és una alternativa en solitari, sinó que va del bracet amb Vox". Per la seva banda, Francesc-Marc Álvaro, tot i considerar que és una "jugada digna d'un jugador barroc", creu que és molt encertada. Segons el periodista de La Vanguardia, Sánchez també ha buscat ser protagonista de l'huracà mediàtic que venia: "no espera que passin coses, les genera". Així ho han constatat Serra i Noguer, que creuen que "si no fos per l'anunci electoral ara estaríem parlant del malament que ha anat a València", és com "posar el comptador a zero".

A més a més, Álvaro i ha exposat tres metàfores. La primera la del dentista, d'anar-hi com més aviat millor, i, en segon lloc, la del gos que ens vol mossegar, que es pot fugir o plantar-hi cara: "ell ha fet això, evita anar bullint-se en tota l'hemorràgia". La tercera consisteix en la metàfora de la vacuna, en venir d'unes eleccions municipals que, a Catalunya s'han llegit com "de baixa intensitat" i ara venen les importants. A més, ha afegit el periodista "a Catalunya contra el PP ens mobilitzem millor".

Efecte sobre els futurs pactes

La precampanya de les generals quedarà enmig de les negociacions per formar govern als ajuntaments catalans, un fet que inevitablement afectarà els pactes i suports de govern. Segons Noguer, no s'ha de fer cas del que es digui aquests dies perquè fins al 17 de juny, data límit per formar els governs, "sentirem a dir coses de tots colors", de fet, "el que deien ahir ja no és el que diuen avui".

Ampliar

Cerrar

A Barcelona qui té la clau és Esquerra Republicana, que ha tancat investir Jaume Collboni (PSC) com a alcalde, ja que senten que la patacada electoral que han rebut ha vingut per apropar-se massa als socialistes. Joan Serra ha destacat que la decisió dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona ja era "molt difícil ahir" i ara s'ha agreujat, ja que de cara al juliol voldrà "recuperar el discurs de sobirania i apropar-se a l'electorat independentista". "L'Ernest no serà el Valls de Trias", ha assegurat Álvaro, que creu que "avui ja no és una opció fer alcalde a Collboni". A més, Álvaro ha afegit que les eleccions generals no el beneficiaran. Sense generals, tenir una alcalde socialista a Barcelona hauria estat prioritari, ara passa a un tercer lloc, "ara es tracta de salvar La Moncloa".

Guanyadors i perdedors del 28M

Més enllà de Barcelona, el mapa deixa al PSC com a vencedor en vots i a la resta de capitals, però amb Junts sent el partit que ha guanyat en més municipis i Esquerra com el partit que ha aconseguit més regidors. Preguntats pel gran vencedor i perdedor d'aquestes eleccions, els tres periodistes han apuntat al PSC com a guanyador, "sobretot tenint en compte què ha passat a la resta d'Espanya", ha apuntat Noguer. Per Serra, el gran perdedor ha estat Esquerra Republicana, en especial "Ernest Maragall i Gabriel Rufián", ara bé, "el gran damnificar serà Pere Aragonès", tot i que l'avançament de les generals li ha donat una pròrroga.

I Francesc-Marc Álvaro, que coincideix amb els seus companys, ha reflexionat també sobre Junts per Catalunya: "sembla que no ho és, però Junts també perd". Pel periodista de La Vanguardia, la victòria de Xavier Trias a Barcelona ho ha camuflat, però "Trias no era el candidat de Junts, era el candidat de Trias", ha explicat. Això s'observa perquè sempre es deia que quan Esquerra baixés, es beneficiaria Junts i això no ha passat: "en termes de bloc és tot l'independentisme que se la fot".