Diagnòstic precoç i tractaments personalitzats, els grans aliats contra l'esclerosi múltiple

Barcelona

Identificar mitjantçant una analítica de sang els pacients d'esclerosi múltiple que ténen més risc d'avançar cap a una fase neurodegenerativa de la malaltia. Aquest és el repte que els investigadors tenen ara mateix sobre la taula per intentar anticipar-se a la progressió de la patologia i evitar discapacitats greus.

Als darrers anys, els biomarcadors obtinguts en líquid cefaloraquidi s'han mostrat molt valuosos per predir la progressió de la malatia. El problema és que, per arribar-hi, cal fer una punció lumbar, que és una prova invasiva i dolorosa.

L'objectiu dels investigadors és accedir a la mateixa informació amb una senzilla analítica de sang, seguint la mateixa estratègia diagnòstica que s'està investigant per a l'Alzheimer.

"Estem intentant detectar els mateixos marcadors amb una analítica normal per veure si som capaços de detectar aquestes molècules en sang perifèrica per poder discriminar de forma ràpida entre els pacients que evolucionaran millor i els que aniran pitjor", ha explicat a SER Catalunya el doctor Sergio Martínez Yélamos, cap de la Unitat d'Esclerosi Múltiple a l'Hospital de Bellvitge (HUB).

"D'aquesta manera, als pacients que tinguin pitjor diagnòstic els podem posar el tractament més agressiu possible el més aviat possible, mentre que als que es preveu que evolucionaran millor NO cal posar-los un tractament tan agressiu".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Bon control sobre les etapes primerenques

Els actuals tractaments farmacològics aconsegueixen reduïr entre un 80% i un 90% els brots de la malaltia. "Els brots provoquen focus inflamatoris sobre el Sistema Nerviós Central (SNC), que són els que poden causar discapacitat", detalla el doctor Martínez Yélamos.

"En 7 de cada 10 brots, els danys són reversibles, però en els altres 3 no remunten, i aquests són els que provoquen discapacitat. Per tant, evitant brots --que és el que estem aconseguint ara gràcies als fàrmacs nous--, evitem discapacitats".

Les fases més avançades de la malaltia, les que progressen cap a la neurodegeneració, encara estan sense resoldre, segons admet l'especialista.

"Per això és tan important disposar de diversos criteris que serveixin per elaborar el perfil dels pacients de més risc. Tindríem diferents variables, algunes de les quals serien aquests biomarcadors que estem buscant en sang; d'altres, serien variables genètiques que també poden intervenir en el procés de la malaltia; i d'altres, variables demogràfiques com el sexe o l'edat ... Tots aquests criteris junts ens podrien ajudar a elaborar un perfil del pacient amb més risc de desenvolupar les formes progressives de la malaltia".

En aquesta etapa més avançada, l'esclerosi múltiple (EM) no avança a brots, com en les fases inicials, sino que evoluciona de forma lenta, progressiva i irreversible, d'una manera similar a com ho fa l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), tot i que són dues malalties molt diferents.

"L'eficàcia dels nous fàrmacs en aquest tipus de pacient és més modesta", lamenta Martínes Yélamos, "per la qual cosa aquest és el focus on s'han de concentrar els esforços en recerca. Jo sóc optimista", rebla.

Hospital de Bellvitge, centre de referència

La Unitat d'Esclerosi Múltiple de l'HUB tracta actualment més d'un miler de pacients, i treballa en xarxa amb altres sis centres del territori de la regió Metropolitana Sud de l'Institut Català de la Salut. Aquest treball en xarxa permet abordar de forma consensuada, en sessions clíniques, 350 casos l'any i seguir el tractament d'uns 150 més.