La pobresa es cronifica a Girona

Girona

El 2021 la Creu Roja a Girona va atendre uns 300 refugiats i sol·licitants d’asil. La xifra va crèixer de forma exponencial l’any passat amb l’esclat del conflicte entre Rússia i Ucraïna, on l’entitat va passar a atendre 5.036 refugiats. El 89% de tots ells (3.869) eren ucraïnesos que entraven a l’Estat per rebre una primera assistència.

El coordinador de l’entitat a Girona, Jordi Martori, ha recordat que Creu Roja va instal·lar punts d’atenció a l’AP-7 i també a les estacions de tren de Figueres i Girona. Aquests punts servien per dirigir els refugiats a Barcelona o Madrid, que eren les principals destinacions que tenien per tramitar la sol·licitud d’asil i regularitzar la situació.

Per altra banda, Martori també ha detallat que els 3.869 atesos són persones que buscaven “un sostre, seguretat, o suport emocional”, entre d’altres. En aquest sentit, es van habilitar hotels i habitatges per a refugiats per tal de donar-los una primera acollida i a partir d’aquí iniciar el procés d’integració.

Ara, el nombre de persones ateses ha baixat fins al miler. Tot i així encara hi ha espais habilitats en pisos i un hotel que queda obert a la demarcació amb refugiats. Ara, però, ja no només hi ha persones ucraïneses, sinó que són refugiats i sol·licitants d’asil d’arreu del món.

De fet, Martori ha explicat que amb la reobertura de fronteres el 2022 després de la pandèmia també s’ha produït un augment de refugiats d’altres països com ara Colòmbia, Mali, Hondures o Rússia.

Per altra banda, les necessitats que tenien la majoria de refugiats també han canviat, ja que si bé al principi era aconseguir un lloc on viure, ara l’atenció recau en l’escolarització dels infants, la tramitació de la targeta sanitària o assessorament per aconseguir un permís laboral i també trobar una feina.

Pobresa cronificada

Al llarg del 2022 Creu Roja ha atès 32.361 persones que patien vulnerabilitat extrema. Es tracta de persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques com ara l’alimentació, la higiene, el material escolar o els subministraments. És un 12% més dels que hi havia abans de la pandèmia (2019) i el coordinador de l’entitat a Girona ho atribueix a les conseqüències de la inflació i l’encariment del nivell de vida. En aquest sentit, Jordi Martori detalla que el perfil d’usuari és una persona que té feina però que no pot pagar les despeses quotidianes com ara el menjar, les factures de la llum i el gas o el material escolar dels infants.

Per altra banda, el coordinador ha remarcat que aquesta pobresa estructural té un accent femení, ja que el 79% de les dones amb problemes socials ateses per Creu Roja eren dones. Martori ha detallat que són famílies monomarentals que no arriben a final de mes tot i estar integrades en el món laboral.

Des de Creu Roja també destaquen l’èxit en els programes formatius, que han permès que tres de cada deu persones hagin trobat feina. Al llarg del 2022 s’han atès 1.433 persones en aquests programes. Ara, seguiran apostant per aquests programes laborals enfocats sobretot a joves i dones. La presidenta de Creu Roja, Carme Campeny, ha assegurat que aquest nivell d’inserció és “tot un èxit i un orgull” per a l’entitat.

Un 10% més de despesa

La crisi de refugiats ha portat a un augment de la despesa per a Creu Roja Girona. El pressupost d’aquesta entitat del 2022 ha estat de 9,8 milions d’euros i s’han destinat 9,5 milions més a programes i serveis. El secretari, Josep Domènech, ha detallat que aquesta xifra és “un 10% més del previst” sobretot per la crisi ucraïnesa, que no estava prevista abans de començar l’any.

Per altra banda, Domènech ha destacat que un 25% del pressupost prové de les quotes de socis que té Creu Roja a Girona i també hi ha un 2,24% més de donacions que han fet empreses, entitats i particulars. Sobre els ingressos dels socis, el secretari ha apuntat que han crescut un 1,42% per l’augment de socis i també de quotes de Creu Roja Girona.

Reptes de futur

Des de Creu Roja Girona han presentat alguns reptes de futur com ara formar als voluntaris per saber “com abordar la pobresa cronificada” i fer un acompanyament transversal a les persones.

Per altra banda, l’entitat també treballa en preparar una estratègia d’atenció a les persones afectades pel canvi climàtic. Jordi Martori ha recordat que si bé hi ha un dispositiu per atendre les persones sense sostre durant els mesos de més fred, “aviat” potser caldrà crear-ne un altre per atendre’ls en plena onada de calor. Per això creu que cal preparar la infraestructura i els recursos necessaris per fer aquesta atenció.