La fractura ultra al bressol de Catalunya: "Els nens marroquins es pregunten si hauran de marxar de Ripoll"

Ripoll

Tanquem setmana electoral, cinc dies que han sacsejat no només ajuntaments, sinó el país sencer amb la convocatòria d'unes eleccions al juliol. L'anunci també ha deixat en segon pla els resultats d'un municipi de muntanya que afronta ara una decisió d'alta política: si fer front comú contra la ultradreta, que ha guanyat les eleccions, o deixar-la governar per "posar-la davant del mirall". És el dilema de Ripoll, on la victòria d'Aliança Catalana ha reobert ferides i ha provocat una fractura social entre els ciutadans musulmans, assenyalats per la candidata Sílvia Orriols. "Els nens marroquins es pregunten si hauran de marxar de Ripoll", expliquen pares i educadors.

L'entrada a Ripoll és el reflex d'un estat d'ànim. La carretera que condueix a aquest poble de muntanya d'11.000 habitants al Prepirineu català continua congelada a la nit de les eleccions. A tots els fanals de la C-17, la carretera que dona accés al municipi, continuen penjats els cartells d'Aliança Catalana, un partit d'ultradreta i independentista, que per primera vegada pot governar el bressol de Catalunya.

"Hòstia! Què hem fet?"

Als cartells del partit, un rostre i un nom: el de Sílvia Orriols, una administrativa de 38 anys, ultracatòlica, pràcticament desconeguda fins ara fora de Ripoll. Diumenge, la seva candidatura va guanyar per majoria a totes les meses electorals. Ara, els murmuris de qui intenta entendre què ha passat exploten als bars i a les cases. "Hòstia, què hem fet? Què hem votat?", se'n penedeixen alguns.

De l'èxit del partit ultra, se'n sorprenen els veïns i la mateixa candidata: "Preveiem un creixement, però ni en els nostres millors somnis hauríem imaginat ser primera força i desbancar els partits tradicionals", explica en una conversa amb la SER. Orriols, encara avui, treu pit de ser l'única que candidatura "que parla d'immigració i independència", una fórmula, amb què ha captat vots, principalment de Junts, que governava des de fa més d'una dècada.

Ampliar

"Ha sabut tenir un discurs d'extrema dreta sense ser percebuda com a extrema dreta"

L'oposició admet que per no voler fer-li el joc, potser no han sabut explicar que aquesta veïna, per independentista que fos, també és ultradretana. "És una persona ultracatòlica que persegueix un postulat totalment personal, el de fer una croada; per això es dirigeix únicament al col·lectiu magribí i musulmà", assegura la candidata d'Esquerra Chantal Pérez.

"Ha sabut tenir un discurs d'extrema dreta sense ser percebuda com a extrema dreta", afegeix el candidat de la CUP, Dani Vilaseca que adverteix que "s'està polaritzant el poble: dient que uns són els bons i els altres són els dolents". "Ha fet servir un discurs molt populista: la meitat del que diu és mentida i l'altra meitat són coses que no pot fer des de l'Ajuntament", apunta Manoli Vega, de Junts.

Orriols nega la major; diu que "no és d'extrema dreta" sinó "de sentit comú" i contrària al "fanatisme islàmic". Per més que no és l'únic motiu, l'auge d'Orriols no s'explica sense el pòsit que va deixar a Ripoll els atemptats de Barcelona i Cambrils, perquè els terroristes s'havien criat a Ripoll. Es tracta d'una "cicatriu que no es tancarà mai", segons Vilaseca, i que la candidata d'Aliança Catalna s'ha dedicat a explotar. "Si hi havia punts de sutura que no estaven ben cicatritzat, ella se n'ha aprofitat, ficant el dit a la ferida, criminalitzant tot el col·lectiu musulmà, fent-los culpables de tot el que ha passat", afegeix Enric Pérez, el candidat del PSC.

"Ens agradava viure a Ripoll, ara no sabem que esperar"

El resultat a les urnes ha agreujat una fractura social que cala i se simplifica entre els més petits a escoles i instituts: "Nens i nenes pregunten: què passarà amb nosaltres? Haurem d'anar-nos-en de Ripoll? Per què no ens volen?", explica Vilaseca, que és mestre a l'institut públic.

A la comunitat musulmana, inevitablement, el resultat a les urnes ha despertat temors. "Abans ens agradava molt viure a Ripoll, però ara no sabem què esperar del nostre futur", explica Mounia que fa sis anys que viu a la capital del Ripollès. "Els musulmans tenim por amb la Sílvia Orriols. Temem que no ens deixin treballar amb el vel, que no ens deixi demanar ajudes socials, ens impedeixi empadronar-nos al municipi i impedeixi que els nens vagin junts a l'escola", admet.

Des de la comunitat islàmica de Ripoll intenten aplacar algunes d'aquestes pors: “La mesquita no la pot tancar mentre seguim complint la normativa”, assegura per telèfon Ali Yassin. En quatre anys, confia que el resultat es reverteixi: “La majoria dels nostres fills tindran 18 anys, nacionalitat i dret a vot, i veurà com canvien les coses”.

I ara què? Una decisió d'alta política a un poble de muntanya

Amb aquesta tempesta perfecta de teló, tots els veïns es pregunten el mateix: “Ara què?”. Els grups, que s'oposen a Orriols, tenen dues opcions: deixar governar la ultradreta o conformar un govern de concentració per evitar "per principis democràtics, que l'extrema dreta posi les mans al poder", com demanen els cupaires. En contra del que opinen els anticapitalistes, la majoria de grups s'inclina per deixar via lliure Orriols "per posar-la davant del mirall", repeteixen molts.

"Que la gent vegi que no poden complir el que van dir, si tenen capacitat o no per governar i com se'n ressent el poble", reflexiona la republicana Chantal Pérez. "Apartar-la pot generar un efecte rebot i que, com a Badalona, en les eleccions vinents tregui majoria absoluta; així que creiem que la manera de frenar-la és que la gent la conegui més a fons i vegi del que és capaç", conclou.