"Aniré al Nepal les vegades que faci falta per a netejar l'Everest"

Barcelona

Els plàstics a terra, lamentablement, ja són cosa de la platja, del mar, del riu o al prat. Però també han passat a ser part d'un paisatge verge, a les muntanyes més altes del món. Els últims dies, les xarxes s'han omplert d'imatges del camp base de l'Everest gravades per un sherpa. El que s'hi veu és pràcticament la imatge d'un abocador de deixalles, amb tendes de campanya abandonades, tota mena d'ampolles i bosses plàstiques decorant un paisatge que hauria de ser idíl·lic. Una ampolla de plàstic, a 5.300 metres d'altura, triga a descompondre's 1000 anys. Avui és el dia Mundial del Medi Ambient i en fa 50 que l'ONU va crear aquest dia per agitar consciències, i el d'avui està dedicat a la lluita contra els omnipresents plàstics, també al sostre del món. Existeixen, per sort, iniciatives com The NeverRest Project, que s'ha posat en marxa amb la col·laboració del govern de Nepal, per a netejar l'Everest. A El Balcó hem pogut parlar amb el seu fundador i màxim responsable, que és un català de Barcelona, el Frederic Kauffmann, que ha tornat del Nepal fa pocs dies.

Un barri a més de 5000 metres

El projecte de Kauffmann neix d'una "indignació personal" l'any 2003. Un amic seu va tornar de fer un cim molt proper a l'Everest i, en preguntar-li per què no havia anat a la muntanya més alta del món, va explicar-li que era per "la quantitat de gent i deixalles" que hi havia: "en aquell moment va ser quan em vaig indignar molt", ha explicat el muntanyista, que el 2015 va decidir agafar aquesta iniciativa "per provar de fer alguna cosa". S'hi va sumar el govern del Nepal, i també el sector privat i fundadors com Killian Jornet o Alex Txikon.

Amb ells dos va anar el 2021 a veure quin panorama s'hi trobava al sostre del món: "un paisatge impressionant, mai he vist res igual", ha reflexionat Kauffmann. Però ho ha contrastat amb el campament base, a més de 5000 metres on viu "una comunitat de turistes aventurers". Hi ha unes 3000 persones i hi ha també "cinema, sales d'streching i 5G". És un lloc on aquestes persones "viuen durant 45 dies per aclimatar-se" i poder seguir pujant. Hi conviuen amb unes "comunitats locals que donen servei" a aquest turisme, però que "són molt conscients que se'ls en va de les mans".

Els responsables

El problema és que és molt difícil tractar uns residus que tots generem a tanta altura. "Allà dalt hi ha 4000 litres de pipí al dia, que es filtren a terra directament", ha explicat Kauffmann, que ha afegit que s'assenyala molt al Nepal, però que "és un gran problema que tenim a tot el món". Tant al Nepal com a Catalunya, "els governs locals fan una feinada bestial", però existeixen "actuacions incíviques individuals" i, per tant, cal "apel·lar a la responsabilitat".

A més, al Nepal s'ha de sumar que és un dels països més pobres del món i no es poden comparar amb governs europeus perquè "les eines que tenen no són les mateixes". Des de les administracions del país asiàtic s'està fent el que es pot, com posar multes, però "la magnitud és tan gran que està absolutament desbordat". És per això que, des de The NeverRest Project, estan treballant amb solucions per mirar "com tractar el producte orgànic i inorgànic en altura" i també en la manera de poder-lo baixar. També presentaran aviat el "primer prototip de campament base sostenible", no només a l'Himàlaia, sinó també a escala mundial.