'Entrevistes perquè sí' | Meius Ferrés

Girona

Amb "Què volen aquesta gent?" de Maria del Mar Bonet comencem l'"entrevista perquè sí" a la Meius Ferrés. Ella és filòloga i des de fa 5 anys, cap de comunicació i relacions institucionals de la Universitat de Girona. A més, també és defensora de les noves tecnologies per connectar gent. "És la meva obsessió" confessa, i de fet, es defineix com a "teixidora de xarxes" al seu Twitter.

Als anys 80 va estudiar filologia catalana entre Girona i Barcelona. "Era gairebé activisme polític" assegura. En aquells moments, "Girona era una ciutat pre-Nadal, no hi havia les cases de l'Onyar pintades" explica, "vivíem sis persones en un pis i en l'activisme polític érem 4 gats, i ens coneixíem tots". "Vam viure la vida de la universitat i la ciutat de manera molt intensa".

Ara, a més de treballar a la Universitat de Girona, fa extensiu el seu coneixement a través de les xarxes socials. "Hi ha molta gent em coneix per xarxes" explica, "he desvirtualitzat persones que només coneixia d'aquesta xarxa social i crec que la tecnologia fa que puguis fer un seguiment d'aquestes persones".

També hem parlat del poble on viu, i, inevitablement, de l'entorn privilegiat que rodeja la ciutat. "Defenso viure a Olot, però no hi treballo i soc fora la major part de les hores, però ho gaudeixo molt" explica. Afegeix que durant la pandèmia va descobrir que "al costat de casa tinc el bosc, i no hi anava. Ara sí". En aquest sentit, assegura que "ara ja no puc viure sense natura, i abans, la tenia a prop i no l'apreciava".

No pot viure sense natura, i tampoc sense "música i poesia". "En l'època universitària, durant un temps, escoltàvem nits senceres poesia" explica. "Alguns professors ens van fer entrar en aquest gènere". Sobre la música, explica que ara n'escolta molta més que abans. "El meu marit portava la música a casa i quan va morir vaig haver de redescobrir què m'agradava. Ara escolto més música, perquè la tecnologia també ens ho posa més a l'abast".

"M'interessa la novetat, perquè hem d'evolucionar. Per la meva feina també haig d'estar a prop d'on estan els estudiants de la UdG" afegeix, i apunta que "encara que fem anys, hem de conservar el cervell en estat d'alerta. És estimulant".

També hem parlat sobre el seu fill, que està a Mèxic des de fa mesos i fa de bloguer. "Tinc ganes que acabi i que torni. Ens ho passem bé, perquè tenim un contacte directe, veure què ha penjat. A més, la qüestió de xarxes la compartim i es deixa aconsellar. D'això n'estic molt orgullosa".