"El 20% dels que venen a Càritas són persones amb feina"
En un any ha augmentat del 12 al 20% el percentatge d'usuaris dels serveis de menjar i habitatge de Càritas que tenen feina però malgrat el sou no arriben a final de mes
Responsables de Càritas Diocesana de Lleida, Solsona i Urgell amb el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, aquest matí durant la presentació de la memòria d'activitats de 2022.
"Inquietud" és la paraula que tria Càritas Diocesana de Lleida per qualificar el moment social actual. A Lleida en un any ha augmentat un 8% la xifra d'usuaris d'ajuts per menjar i per despeses d'habitatge.
Lleida
"Inquietud" és la paraula que ha utilitzat la secretària general de Càritas Lleida, Maria José Rossell, per definir la situació en què es troben a Càritas, tan Càritas Diocesana de Lleida com de l'Urgell i Solsona. I inquietud perquè les xifres tant d'usuaris que necessiten dels ajuts de Càritas com dels diners que són necessaris per complir amb aquests ajuts van cada cop més en augment. Al 2022, segons la memòria d'activitats de Càritas presentada aquest dimecres, Càritas ha atès 7.413 persones, beneficiant més de 16.000 ja que s'entèn que cada usuari té una família al darrere. Això suposa un 9% d'usuaris atesos més que l'any passat. Però el percentatge d'augment s'enfila fins al 30% si parlem de diners esmerçats. Superen els 7 milions d'euros (entre les tres Càrites: Lleida, Solsona i Urgell), sent Solsona amb 3 milions on més diners s'han necessitat per ajudar les persones més vulnerables.
Més treballadors vulnerables
Després de la presentació de les dades de la memòria d'activitats de 2022, unes dades que demostren que la situació segueix lluny d'arreglar-se per a un col·lectiu cada cop més nombrós, ens fixem en una dada especialment punyent. Ja no només són les persones que no tenen ni feina ni pensió les que necessiten l'ajut d'entitats com Càritas. Cada cop augmenta més, i de forma exponencial, les persones que, tot i tenir un sou i una feina, no arriben a pagar tot el que cal pagar per poder tenir una vivenda digna i menjar cada dia el necessari. Així, segons Rossell, del 12-15% d'usuaris de Càritas que treballaven registrats l'any anterior, s'ha passat al 20%. És a dir, augmenta la precarietat dels treballadors que, amb sous cada cop més baixos respecte a l'augment del preu dels aliments i de les despeses de la llar, necessiten un cop de mà per poder no ja permetre's un caprici, sino arribar a final de mes sense deutes.
Desigualtat creixent
Per tot plegat, en una entrevista concedida a l'Aquí Lleida, el president de Càritas Diocesana Lleida, Rafael Allepuz, ha fet una crida a la solidaritat perquè cada cop fa més falta. "Hi ha una cada cop més desigualtat a la societat", entre els que tenen i els que no tenen o no tenen prou i, per això, cal que entre tots fem un esforç per ajudar les persones que no arriben. "Pot ser aquesta aportació tant en diners com en menjar", i és que s'ha notat especialment en l'alimentació el dèficit dels últims mesos, arran de l'augment dels preus que sembla no tenir aturador. "I això ho estan notant i molt moltes famílies". També ha parlat Allepuz de "pobresa absoluta" i ha explicat que des de Càritas s'està optant per fer l'ajut a les persones vulnerables a través de targetes més que no pas repartint directament menjar perquè així siguin elles les que vagin al supermercat i triïn els productes que necessiten.