Batalletes de la ràdio | Sergi Caballero i Anna Punsí
Els periodistes alt-empordanesos recorden el seu pas per Ràdio Girona
Batalletes de la Ràdio, Anna Punsí i Sergi Caballero
27:05
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1686564745486/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Girona
L'Anna Punsí i en Sergi Caballero van començar a treballar junts a Ràdio Barcelona, però les seves trajectòries es van creuar moltes vegades abans que això passés. Segons recorda Caballero, es van conèixer "fent cantonades". "Feia un programa a Vilafant i estava demanant opinió a peu de carrer d'unes cadires cimentades que havien posat mirant a la paret" diu Caballero, "i vaig parar a l'Anna, que venia d'un ple de l'Ajuntament". "I va ser un destorb, trobar-te" assegura Punsí.
De fet, Punsí va passar el relleu de la secció de successos a Caballero quan va fer el salt a Barcelona. "També ens uneix el fet de voler preguntar-ho tot" asseguren. Els dos periodistes recorden l'incendi de l'Alt Empordà de fa 10 anys, on Caballero va colar-se a una reunió, i van poder avançar que "l'incendi seria molt pitjor del que el pintaven en un inici". "En aquests moments és quan la ràdio es converteix en "servei de primer ordre" assegura Punsí.
També parlen del que suposava treballar a una ciutat com Girona. "Aquí et creuaves el cap de mossos comprant al supermercat" assegura Punsí, "A Barcelona això no passarà mai". I també donen la seva opinió sobre els gabinets de comunicació: "excepte algunes ocasions, volen fer propaganda per parlar de les coses que ells volen" apunta Caballero.
Entre els records de Punsí, hi té moments molt marcats: "el primer incendi que vaig cobrir, l'any 2000, que van cremar 6 mil hectàrees" o "l'atemptat d'ETA a Roses, el 17 de març, que hi vaig anar i no vaig parar", assegura.
Tots dos coincideixen en catalogar en Ramon Iglesias, com "el seu profeta, el seu pare professional". "Vam destapar moltes històries i tenim un sentiment de pertinença que no se'n va", conclouen.