"Espanta la quantitat de persones grans que estan patint algun tipus de maltractament"
El psquiatre, Josep Moya, i la pedagoga, Ester Fornells, expliquen a El Balcó el calvari que viu la gent gran al nostre país
"Espanta la quantitat de persones grans que estan patint algun tipus de maltractament"
Barcelona
Una dona de 88 anys. Un informe dels serveis socials sobre el maltractament psicològic que pateix per part del seu nucli de convivència. I un relat que fa feredat: els seus familiars la ignoren. Li fan el buit i la culpabilitzen de tots els problemes de casa. I la castiguen o l'amenacen: "No podràs tenir els teus diners. No et deixarem veure la televisió". La filla, que té problemes amb l'alcohol, reconeix a l'educadora social que no suporta la càrrega de la seva mare, i que sí, la fa responsable de les coses que no troba o de la roba bruta a terra. Aquest és un dels molts casos recollit a 'Los malos tratos a las personas mayores', un llibre recentment presentat i que posa els pèls de punta. La conclusió és que actualment ser àvia, avi al nostre país, és senzillament esfereïdor.
Aprofitant el Dia Mundial contra el maltractament a la gent gran, el consell de la Gent Gran de Catalunya, en un comunicat, ho ha titllat de problema social. Un problema que pot afectar a una persona gran independentment de la seva classe social, o d'on visqui, en una residència o en una casa sola o amb més gent. Però sí que afecta majoritàriament a les dones. Prejudicis, abusos de poder, manca de respecte i desconeixement. Encoratgen a les víctimes a denunciar-ho a la policia o serveis socials. En parlem avui amb els autors de 'Los malos tratos a las personas mayores', el psiquiatre i psicoanalista, Josep Moya Ollé i la pedagoga, Ester Fornells, que també és fundadora del SEAP (Servei Especialitzat en l'Atenció a les Persones).
Un problema invisibilitzat
"Espanta la quantitat de persones grans que estan patint algun tipus de maltractament", explica Fornells. La pedagoga ha admès que es van esfereir de les seves pròpies conclusions, però encara els espanta més "no tenir recursos" per fer front a aquestes situacions d'un col·lectiu que està "molt silenciat en molts aspectes". Des del 2018, el SEAP ha atès 180 casos, però aquests són "només la punta de l'iceberg, una ínfima part d'una realitat que va en augment", assegura Moya. A més, han apuntat que "la major part dels casos" que intervenen des del SEAP "són en el mateix domicili familiar".
Tot plegat està relacionat amb què "l'envelliment és un tema tabú" i hi ha moltes "dificultats per denunciar", explica el psiquiatre. Les causes per no denunciar són la "por", la "manca d'eficàcia de resposta" i la "soledat". Moya ha explicat el cas d'una dona que vivia en una residència. Ella tenia una "falsa amiga que es va quedar amb la seva targeta de crèdit" i li "anava buidant el compte corrent". Quan se li va preguntar si n'era conscient va dir que sí, que perfectament, però que se sentia tan sola, que només que l'anés algú a veure 10 minuts ja es donava per satisfeta: "la soledat explica el maltractament d'espoli econòmic", ha destacat el psicoanalista.
Un problema de futur
Per altra banda, Fornells ha assenyalat que és un problema que s'ampliarà perquè "la societat està envellint més i molt ràpidament". Per fer-hi front, diuen els experts, s'hi ha de dedicar diners i atenció: "hauria d'haver-hi una implicació per part de l'administració, el nostre servei no està finançat", ha explicat Moya, que ha afegit que també cal posar-ho en "l'agenda política", ja que ningú està fora de perill del maltractament: "totes aquestes situacions que ara els passa als avis, ens poden passar a tots".
Laura Polo Dalfó
Redactora, productora, reportera i el que faci...