"Ens haurem d'acostumar a gestionar poca aigua"

Ampliar

Tàrrega

Aquest divendres, l'Aquí Lleida s'ha traslladat fins al Mas de Colom-Casa Borges per acollir el programa especial "Amb Veu de Dona" en què s'ha parlat del món de l'empresa i de les dones. Coincidint amb el 125è aniversari, Borges inaugurava l'abril passat de forma oficial la seva nova seu institucional en aquest indret, Mas de Colom, amb la voluntat de demostrar el rol de sostenibilitat que figura en els seus objectius clau.

En aquesta seu s'hi ha invertit cinc milions d'euros de fons propis que han permès la rehabilitació d'aquest enclavament històric amb la reconstrucció de l'antic convent, el desenvolupament d'un museu amb diversos audiovisuals immersius, i la plantació agrícola i la transformació de la fina en un centre de marca experimental i divulgatiu.

Situat a Tàrrega, Mas de Colom-Casa Borges té prop de 70 hectàrees de conreus de fruits secs (ametller, pistatxer, noguera i olivera).

L'oferta de Mas de Colom inclou una visita experiencial que incorpora tallers i activitats de temporada per a grups, col·legis i famílies.

El programa especial "Amb Veu de Dona" ha analitzat, a la taula "La força de les dones a les empreses", la implicació de les dones en firmes com Borges i ho ha fet a través dels exemples de Joanna Martí, tècnica agrícola de Mas de Colom; Ester Borrell, responsable de qualitat de producte acabat de la divisió d'olis de Borges; Magda Carulla, responsable de Supply Chain, cadena d'aprovisionament del producte extern i de fàbrica; i amb Cristina Ramon, responsable del departament legal de l'empresa.

El repte de l'aigua

Joanna Martí, enginyera agrònoma, gestiona la finca da Mas de Colom i té sota la seva responsabilitat l'assessorament tècnic del projecte del festuc. Ha parlat de la varietat d'ametlla "Vairo" : "una varietat desenvolupada per l'IRTA, una varietat tardana per la qual cosa ens alliberem una mica de les possibles gelades primaverals malgrat que en els darrers anys no hem tingut massa sort i portem dos anys seguits amb gelada, aquest és el primer any que podrem fer una collita en condicions. Una varietat que es va posar aquí per donar suport la tasca de l'IRTA i tirar endavant aquesta varietat". La finca de Mas de Colom, de 70 hectàrees, té ametllers d'aquesta varietat en reg per degoteig. "Esperem que sigui reg sostenible, tot i que aquest any, a nivell de reg..." Amb la sequera i el canvi climàtic "Mas de Colom està apostant per modernitzar la instal·lació de reg que jo crec que és condició sine qua non. I a més, per gestionar de la millor manera fent servir totes les eines disponibles a nivell tecnològic per intentar que l'agricultura sigui sostenible (no només el reg)". És important la gestió de l'aigua, afegeix Martí, "i més un any com aquest perquè disposem de molt poca aigua. Ens haurem d'acostumar a gestionar molt poca cosa (pel que fa a l'aigua)".

A més d'ametllers, Mas de Colom cultiva nogueres (poca superfície, menys d'1 ha.), i sobretot pistatxo.

Respecte al projecte del pistatxo, Joanna Martí explica que a la finca tenen 3 varietats, 18 hectàrees. No tots els pistatxers donen fruit. Només els que son femella. I com reconèixer-ho? "es coneix en la floració. Si tu els veus sense flor no ho saps, en general. Es reconeix per la floració. Floreixen diferent. Es polinitzen pel vent. Posem un mascle cada vuit femelles i només la femella dona fruit. Hi ha d'haver un mascle perquè necessitem el pol·len". Pel que fa a varietats, a Mas de Colom tenen plantada la Kerman, "una varietat que destinem bàsicament a snack i després tenim dues varietats americanes que s'estan provant a veure com es desenvolupen a la zona. Sí que hi havia experiència a nivell americà però no sabiem si encaixarien bé aquí, si tindrien bon clima i vam decidir fer una prova. Aquesta finca és referent per tot el projecte pistatxo. No podem recomanar una varietat que, prèviament, no hem provat".

El futur del pistatxo

Martí assegura que el pistatxo "és un cultiu nou a la zona però que té moltes possibilitats. El pistatxo floreix molt més tard que l'ametller (al voltant de Sant Jordi), pel que la possibilitat de gelada és gairebé nul·la. És un cultiu rústic, no és complicat de portar endavant i fàcil de mecanitzar-ho tot. Això fa que no depenguis tant de la mà d'obra, que acostuma a ser un cost important en les explotacions. Només cal veure les explotacions fruiteres". A més, és un cultiu que "té un bon rendiment per hectàrea, tenim les condicions climàtiques idònies, hiverns molt freds, estius molt calorosos... això fa que el fruit maduri bé. Ara disposem d'aigua amb l'arribada del canal Segarra-Garrigues i suposo que amb la possible modernització de l'Urgell... és un cultiu idoni per a aquesta zona".

De les 70 hectàrees, 18 estan dedicades al pistatxer. I és que una part de la finca és zona ZEPA (per la protecció de les aus). "La finca està dividida en dues parts. La part ZEPA té oliveres i la no ZEPA, fruits secs: a més de les 18 hectàrees de pistatxo , 8 ha d'ametller i menys de 1 per a noguer".

Olivera

Del conreu de l'olivera n'ha parlat Ester Borrell, responsable de qualitat de producte acabat de la divisió d'olis de Borges, qui destaca que al departament de qualitat hi treballen més dones que homes. Hi ha cap raó? "Potser és perquè les dones som més curoses, analítiques, detallistes i això fa que la gran majoria que les dones que composem el departament de qualitat siguem dones. Però el cap és un home". Explica que al departament de qualitat d'una empresa com Borges hi treballen "Setze persones, és un departament gran. Es miren moltes parts (del producte). Fem oli d'oliva i oli de llavors. Es mira des que arriben les llavors, les cisternes d'oli, s'analitzen, s'envasen, es torna a analitzar. S'agafen mostres del producte acabat, i es torna a analitzar Es fa una anàlisi continua de tot el procés productiu per garantir que la qualitat i les especificacions del producte siguin les adequades" d'acord amb els estandards de la marca.

Cadena d'aprovisionament

També és important en una empresa la logística i d'aquesta part se n'encarrega la Magda Carulla, responsable de Supply Chain o cadena d'aprovisionament. En aquest sentit, Carulla afirma que "el que fem nosaltres és una doble vessant. Una és prèvia al procés de fabricació. No intervenim en el procés de fabricació però sí garantim que fàbrica tingui tots els materials i totes les materies primeres que necessita. Al moment que les necessita i en la quantitat que les necessita. L'altra vessant és a partir que el producte està fabricat. Hem de garantir que arribi al client amb les millors condicions de qualitat i de temps". En una part d'aquest departament, el 90% són dones.

La responsabilitat legal

Des del punt de vista de la part de la responsabilitat legal, Cristina Ramon, que n'és la responsable ha explicat que quan va anar a l'entrevista amb l'empresa la van contractar tot i saber que ella estava embarassada. Sobre la confiança del consumidor, Cristina Ramon assegura que "la figura de l'advocat d'empresa és molt diferent a la figura de l'advocat de despatx. El d'empresa forma part del vaixell. Et sents totalment integrat d'un món, de tota una esfera. La meva feina va dirigida a la prevenció, no a la reparació. Ja no és evitar que es cometi una il·legalitat, sinó que sobretot quan parlo amb treballadors intentar que Borges no es vegi involucrat en qualsevol tipus d'escàndol o de sospita o d'indici que hagi pogut cometre alguna cosa. És el dany reputacional. És molt difícil de guanyar la reputació i molt fàcil perdre-la".

"La dona en el món de les arts"

En aquest Amb Veu de Dona especial des del Mas de Colom-Casa Borges, hi ha hagut una segona taula d'anàlisi que sota el lema "La dona en el món de les arts" ha comptat amb la participació de l'Elena de Carandini Raventós, lead executive de Castell de Raymat i de la Mireia Vilalta, directora d'Ondara, Escola d'Art i Superior de Disseny de Tàrrega, primera dona directora d'aquesta escola en els seus 245 anys d'història.

Ampliar

Elena de Carandini Raventós ha explicat que la fundació comunitària Raymat Lleida que ella presideix té l'objectiu de treballar "pel territori". I relacionat amb les arts ja estan organitzant un festival. "Un dels eixos de la fundació és les arts i la cultura. La Fundació comunitària Raymat Lleida va néixer fa un any i dóna cobertura a tota la província de Lleida. Per tant totes les entitats, empreses,i iniciatives nosaltres els donarem suport des de la Fundació. Sí que comença a Raymat perquè la seu de la fundació està al castell de Raymat (pedania de Lleida) però realment abarca tota la província de Lleida. Ja estem preparant la segona edició del Raimat Arts Festival. Festival internacional que neix agermanat amb el Festival de Napa Valley de California. Quan hi vaig treballar fa recordar molt el paisatge de Raimat (però aquí tenim més que allà: patrimoni, gastronomia...). El festival no deixa de ser una excusa, una eina per fomentar i potenciar tot lo bo que tenim aquí i ensenyar-lo fora. També ens agermanem amb el festival de La Rioja i altres que ens donin visibilitat. Per això venen periodistes d'Estats Units i d'arreu. No només parlem de la cultura sinó també de promoció econòmica. A través de la Fundació Comunitària Raymat Lleida fem una iniciativa que dona valor a tot el que tenim. Lliguem gastronomia -fem el "Tast de Lleida", el dia 7 d'octubre al celler de Raimat amb productors locals que ensenyen el que tenen- i territori.

Mireia Vilalta, directora de l'escola d'art Ondara, amb uns 300 alumnes actualment, ha reconegut que "Tàrrega i art estan molt lligats". Ha afegit que la Fira de Teatre ha contribuït al prestigi de l'escola. "És l'escola referent perquè és l'única pública de les comarques de Lleida (dedicada a l'art i el disseny) i fem a poc a poc passes per arrelar-nos encara més al territori. Volem fer el màxim de projectes amb el territori. Amb Fira Tàrrega fem el Batxillerat d'Arts Escèniques i un cicle d'escultura aplicada en l'espectacle". Pel que fa al disseny gràfic, "sempre és un dels cicles que es pot tenir present". A l'escola "tenim un camí molt interessant per tot aquell que estigui interessat en les arts gràfiques".

"Dones talents de Tàrrega"

Ampliar

La tercera i última taula d'anàlisi del programa especial "Amb Veu de Dona" des de Mas de Colom-Casa Borges, titulada "Dones talents de Tàrrega" ha comptat amb la participació de Sílvia Falip, empresària del món de la trefilaria de ferros i primera presidenta de la Cambra Oficial de Comerç de Tàrrega; Sònia Olivares, tècnica del consell comarcal de l'Urgell en inserció social i autora del conte de la col·lecció "On són les dones targarines?" i amb Marta Sans, comerciant i membre de l'Associació de Comerciants "Foment Targarí".

Sílvia Falip recorda que va ser "la primera dona presidenta d'una cambra de comerç a Catalunya i a Espanya, en aquell moment (entre 1998 i el 2000) només n'hi havia tres o quatre de les 85 cambres que hi havia llavors". Des de llavors les coses han canviat "cap a bé" per la dona. La visibilitat de les dones s'ha de millorar "tot i que tot depèn molt de l'educació que ha rebut cadascú. Jo sóc filla única però els meus pares em van educar com a persona, independentment de si era home o dona. Vaig tenir sort. Mai se'm va dir que no facis això perquè no queda bé que ho facin les noies o les dones. Reconec que sí, vaig tenir molta sort".

Marta Sans, que és la tercera generació d'un comerç familiar relacionat amb els electrodomèstics, assegura que, igual que la Sílvia Falip, també ha rebut una educació en igualtat des de la família. "En cap moment hi ha hagut una diferència en què l'home més que la dona. Com la Sílvia, hem tingut la gran sort de pujar educats". El paper de la dona? "Ni m'ho he plantejat. Tant la dona com l'home, hem crescut en igualtat". Una altra cosa és fora de la família. "Jo recent sortida de la universitat, m'envien sola a una convenció sobre electrodomèstics. Tenia 24 anys i era de les poquíssimes dones que hi participaven.  Com a empresàries, dues i jo la més jove". En aquell moment aquella solitud de gènere va sobtar. Ara ja no passa.

Sònia Olivares per la seva banda, autora d'un conte "On són les dones targarines" explica que és un projecte per donar visibilitat a les dones targarines destacades, ja sigui per les seves trajectòries vitals, intel·lectuals o professionals. El format és per a un públic infantil amb deu contes editats amb, entre altres, les germanes Güell (que són les que donen nom a la biblioteca pública de Tàrrega).