Flashy Ice Cream i les noves maneres de triomfar en la música urbana

Barcelona

Viure de la música costa molt i encara més costa entrar-hi. Abans, l'única manera de triomfar era tenir el suport d'una gran discogràfica al darrere, o potser haver triomfat en un concurs de música. Ara les formes s'han multiplicat, però també la competència. I un exemple d'això és la música urbana en català, una escena que cada vegada està tenint més referents: Pawn Gang, Lildami, Figa Flawas, les germanes Mushkaa i Bad Gyal o 31 FAM. Molts amb una cosa en comú: van començar sense tenir una gran discogràfica al darrere, publicant el seu material autoproduït a plataformes com YouTube o Spotify.

Avui en parlem aprofitant que aquest vespre a la Sala Apolo se celebra un concert que uneix a bandes que estan començant en això de la música urbana en català i d'altres que ja han aconseguit ser un referent pels més joves. És el festival que organitza una de les escoles que els forma: Microfusa. I un dels que hi actuen són un exemple de com triomfar en aquest món: els Flashy Icecream, que ens atenen des del cotxe, cap al festival.

De YouTube als escenaris

Atén el telèfon l'Sneaky, un dels cantants del grup. Explica que ell i el Giancana, l'altre cantant, es van conèixer per separat: "jo gravava amb el Dax (el seu productor) i per separat va conèixer el Giancana, va ser el nexe". El Dax els va ensenyar la música que feia l'altre i van connectar. "Vam anar cap a Londres després de conèixer-nos, bastant heavy, i allí va néixer el grup, fent música", ha explicat l'artista.

Quan van tornar van "llogar un local on fer música". Van començar a penjar els seus temes a YouTube, el primer l'any 2017, 'Stress', que van gravar al carrer, gràcies a un italià que es van trobar pel carrer "rapejant una nit de festa": "vam anar a casa seva, vam triar la base i vam pillar un micro i una targeta". A partir d'aquí "tot es va posar més serio", sobretot a partir de col·laborar amb altres artistes del panorama català. "Lildami va ser la primera col·laboració que va fer que més ulls ens miressin". El Dax, el seu productor, el va convèncer per treballar amb els Flashy. Però no ha estat fins fa poc que comencen "a recollir els fruits de veritat de la música", tot i que encara no poden deixar les altres feines que fan: l'Sneaky de cambrer i el Giancana de director de cinema: "és complicat, però ho fem".

Imaginant-se 30 anys enrere pensen que hagués estat molt més difícil, perquè ara "des de casa pots fer-te la carrera que vulguis", assegura l'Sneaky. Ara, el complicat és mantenir-se a dalt: "abans quan arribaves era més fàcil viure-hi més anys, Spotify i YouTube no et paga quasi res", ha sentenciat l'artista.

Començar

Poc abans de Flashy Ice Cream, tocarà Idília, que és un grup format per dos alumnes que s'acaben de graduar a Microfusa, l'escola que organitza el festival, són el Joan Roca i el Joan Giner. Tots dos estan molt emocionats, ja que des que van fer la banda han "anat creixent a poc a poc", ha explicat Roca. Els inicis són complicats, Giner ha explicat que se senten identificats amb els inicis dels Flashy: "no saps molt bé com funciona", així que estan "aprenent i adaptant-se". Ells van començar perquè estudiaven producció musical i tenen coneixements de "mescla, masterització i promoció". Així que "tot està fet a casa", i de manera autònoma: "anem per aquest camí, de moment", ha apuntat Roca. De moment tenen dos temes publicats: 'Un Pas Endavant' i 'Hola'

Jordi Goberna ha estat el seu professor a l'escola. Ell considera que el més important és "fomentar la seva actitud" i combinar-la amb "coneixements" de tot el món musical. El també cap d'estudis ha subratllat que "la majoria de gent que s'hi dedica és la que ha tingut constància", com per exemple la Vicco, exalumna de l'escola: "tenia un talent natural, però no li va anar bé fa uns anys, al final ho ha aconseguit". Els seus companys també han admirat la seva dedicació: "és una curranta brutal", ha assegurat Roca.

Pel que fa als components d'Idilia, el seu professor creu que anirà bé: "hi ha futur aquí". Ell sap llegir els alumnes, no el primer dia, però sí quan ja ha passat un temps: "veus si arriben puntuals, les actituds, les preguntes que fan". També ha explicat com ha canviat la manera d'ensenyar. Microfusa funciona des de fa 35 anys i ara han d'adaptar-se a la nova realitat. "Hi ha una competència, però també tens una llibertat que no tenies abans, quan depenies d'un segell discogràfic", ha explicat. Així que ensenyen als alumnes a treballar per ells mateixos, a autoproduir-se i guanyar-se la vida amb la música, "de forma directa i indirecta".