Jordi Dausà: "Jo de jove em creia immortal"

Barcelona

En Jordi Dausà és mestre, traductor i escriptor de més d'una vintena de relats, d'on destaquen llibres com "Els caus secrets" (2013), "Assassins de Girona" (2017), o "La nit del gall" (2023), la seva darrera novel·la. Apassionat de la vida i de la lectura, Dausà diu que de jove es "creia immortal", i de fet, molts dels records de la seva joventut han acabat servint-li d'inspiració per escriure les seves novel·les més famoses.

'La nit del gall' i la vida d'escriptor

La seva última novel·la, "La nit del gall", s'emmarca en una societat futura i distòpica. La trama comença a l'aeroport d'Irlanda, precisament la nit de Nadal: el protagonista s'enduu per error una maleta que no és la seva, i, per la seva sorpresa, descobreix que a l'interior hi ha un paquet de cocaïna. Aquesta història, per curiosa que sembli, és una anècdota real que li va succeir a un amic d'en Dausà, i que li va servir d'inspiració per escriure aquest llibre. "És el retrat d'una societat 'supercontrolada', una realitat que cada vegada tenim més a prop", anuncia Dausà.

En relació amb el futur, i centrant-se en el món de l'escriptura, Dausà augura que "d'aquí a 15 anys, la intel·ligència artificial farà novel·les", i confessa que té por que "se'ns en vagi de els mans".

Passió per la lectura i la docència

La passió que sent Dausà per l'escriptura està molt relacionada amb la seva vocació per la lectura: "Ho porto a l'ADN", sentència. I, per predicar amb l'exemple, explica que quan té un moment de pausa a classe amb els alumnes, agafa un llibre i es posa a llegir: "Que vegin que m'ho crec".

En aquest sentit, recorda que "els professors som un gremi com qualsevol altre, no cal que sigui vocacional, però com a mínim has d'estar motivat". Tanmateix, el preocupa una "indefensió del col·lectiu docent" que no para de créixer. "És un perill mental i físic", denuncia.

Nits boges de joventut

Dausà recorda la seva joventut amb bons ulls. En destaca les festes i les "tardors inacabables a les barraques de Girona", així com la vida al seu pis d'estudiant. Admet, però, que de jove era "un desastre i un tarambana", i que es creia "immortal".

A més, confessa que li va costar molt fer-se gran: "Fins que vaig tenir els fills no em vaig centrar més". En aquesta línia, reflexiona sobre les bogeries que solia fer quan era jove, com ara conduir borratxo o "beure una quantitat d'alcohol indecent". Per això està content que la mentalitat de la societat hagi canviat, i que ja no es facin veritables "maratons alcohòliques".

"No soc germà d'en Joan Dausà"

Tot i que ho pot semblar, confessa que no és familiar directe d'en Joan Dausà. Ara bé, sospita que són familiars llunyans "perquè hi ha poca gent amb aquest cognom". De fet, això ho va parlar un dia amb el mateix Joan Dausà, a qui va conèixer en un concert. Actualment, Joan Dausà s'ha convertit en un dels seus cantants preferits.