Un terç dels municipis no compleixen amb les restriccions d'aigua per la sequera

Barcelona

Després de mesos de sol·licituds i peticions, avui l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha fet públics els pobles i ciutats que gasten més aigua de la permesa al pla de sequera. Amb la majoria del país en estat d'excepcionalitat (4 sobre 5 de gravetat) i els embassaments al 30%, hi ha 124 pobles i ciutats que gasten més aigua de la permesa. Actualment, aquest llindar està a la majoria del territori a 230 litres per persona al dia, però l'ACA ja ha donat màniga ampla i més marge de despesa als municipis amb gran activitat industrial o econòmica. Malgrat tot, només un 56% compleixen amb els límits marcats on ja es tenen en compte aquestes ampliacions.

Aquests municipis que gasten més del permès representen el 9% de la població, i on hi ha més bones dades és a l'àmbit metropolità, on el consum d'aigua ha baixat un 7% en comparació a principis d'any.

Tot plegat són dades dels pobles i ciutats que s'abasteixen amb les conques internes, és a dir, amb els rius que neixen i desemboquen a Catalunya. No hi ha registres de municipis abastits amb la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre), concentrats sobretot a la província de Lleida i al sud de Tarragona, ja que es tracta d'un altre sistema d'abastiment que no depèn només de Catalunya.

Els grans consumidors

Hi ha dos pobles que gasten 5 vegades més aigua de la permesa: El Pinós i Sant Martí d'Albars, que s'enfilen per sobre els 1.300 litres per persona al dia. El director de l'ACA, Samuel Reyes, ha dit que està convençut que "es tracta d'errors a l'hora de comunicar els litres gastats", ja que, segons diu, moltes alcaldies petites han tingut problemes per portar registres rigorosos.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En paral·lel, hi ha una vintena pobles que dupliquen la despesa permesa, o s'hi apropen molt, tal com va avançar SER Catalunya. La majoria tenen pocs habitants. Aquí pot haver-hi diferents motius per entendre aquest excés de consum: o bé una gran activitat industrial, o un volum important de segones residències o fuites al sistema d'abastiment. També es tracta de poblacions molt disperses, que tenen molts quilòmetres de canonades per abastir a tots els veïns, que en alguns casos viuen a quilòmetres de distància escampats en urbanitzacions. Aquest era el motiu dels excessos de consum a Cervelló, La Palma i Corbera, els tres únics municipis de l'Àrea Metropolitana que sobrepassen els límits.

Una altra de les característiques dels pobles amb consums per sobre del permès és l'activitat turística. A la Costa Brava n'hi ha diversos, com Pals, Begur, Lloret de Mar o Port de la Selva que sobrepassen el límit, i tots tenen en comú que guanyen progressivament habitants a mesura que va arribant la calor. Aquesta població estacional ja està calculada dins les mitjanes de consum per habitant. Aquests municipis tenen gran volum d'hotels, càmpings, cases unifamiliars amb piscines i segones residències.

No obstant, la situació és molt diferent a la Costa Daurada, on totes les ciutats del litoral respecten els límits permesos, sense cap excepció. De fet, els municipis que s'abasteixen a través del Consorci d'Aigües de Tarragona han complert fil per randa amb la normativa.

Si ampliem el focus a l'interior, tant als voltants de Barcelona com a les comarques de la Catalunya Central, veiem que la majoria de pobles que gasten massa tenen un denominador comú: les urbanitzacions. Aquest tipus d'organització urbanística fa que es gasti més aigua per diversos motius: primer perquè les cases unifamiliars són majoria, i això comporta jardins o piscines, que ja augmenten la despesa. I després, perquè calen més quilòmetres de xarxa per arribar a tots els domicilis, que estan dispersos. Per aquest motiu, zones com Matadepera, Vallromanes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Esteve de Sesrovires, Alella o Lliçà d'Avall surten entre els malgastadors. En molts dels casos, també tenen en comú un estatus econòmic benestant.

Un cas molt diferent és el de petits pobles d'Osona, el Lluçanès o el Ripollès, on és l'activitat ramadera o industrial la que explica la majoria de consums disparats. Nuclis com Oristà, Olost, Sant Vicenç de Torelló, Sant Quirze Safaja, Planoles, Queralbs o Ribes de Freser. No obstant, alguns també són punts d'interès turístic.

L'ACA no ha volgut entrar a les causes de cada poble, i demana "no criminalitzar" cap govern municipal. De fet, Reyes assegura que la publicació de les dades pot ser "un bon estímul" per tenir una fotografia més detallada dels litres que es gasten. Hi ha 30 municipis que tenen obert un expedient sancionador per no comunicar les dades de consum, i les multes podrien arribar a 100 euros. En total, l'ACA ha hagut de fer 92 requeriments formals per saber les despeses.

Amb tot, l'ACA no ha deixat clar quin és el motiu dels excessos de consum a cada municipi.

Consulta les dades de consum poble a poble