Adrià Aguacil: "Si no m'hagués reprimit ara potser seria Drag Queen"

Barcelona

Adrià Aguacil acaba de fer 23 anys i ja ha publicat el seu tercer llibre: "Armaris i Barricades". De caràcter i públic intergeneracional, l'autor diu que la història pot servir per connectar amb "el teu jo adolescent", ja que el protagonista, l'Òscar, és un noi de 16 anys que està perdut i va en cerca del seu lloc al món. Una mica com la trama del "Vigilant en el camp de sègol", una novel·la que ha inspirat l'obra d'Aguacil.

Tanmateix, la història d'"Armaris i Barricades" se situa en el context de l'actual societat catalana, tractant problemes i preocupacions que ens poden interpel·lar de manera més directa.

Lluita i identitat LGTBIQ+

Aguacil comenta que de més jove li hauria agradat llegir un llibre com "Armaris i barricades", ja que "ret homenatge a la lluita LGTBIQ+ d'Espanya des dels anys 60", i considera que "és important reivindicar-ho i recordar-ho".

A escala personal, explica que "a l'ESO la norma era ser hetero i tenir uns gustos determinats", i que, per tant, per protegir-se, va haver d'apartar els seus gustos durant una època. "Vaig reprimir la meva part més esbojarrada", recorda, "Qui sap, si no ho hagués reprimit, potser ara seria Drag Queen!", se sincera. De fet, no va ser fins a 4t d'ESO que va decidir "sortir de l'armari".

Consciència política

A més, les barricades que titulen el llibre no són casuals: Aguacil està compromès amb les lluites polítiques que afecten i han afectat el nostre país. Recorda que va ser a partir de quart d'ESO quan va començar a anar a manifestacions, a conèixer els casals ocupats, i a tenir consciència social sobre temes de classe, de drets i del col·lectiu LGTBIQ+.

En aquest sentit, declara que se sentia "molt més segur amb 16-17 anys que ara", comenta, pel fet de ser homosexual. Diu que les agressions homòfobes han augmentat, especialment a causa de la impunitat i visibilitat que tenen grups d'extrema dreta.

En conseqüència, es mostra preocupat per l'auge de l'extrema dreta i el rol de poder que tenen actualment grups polítics com Vox. "Jo aniria a cremar la pancarta de Vox", etziba, visiblement enfadat. Potser per això, una de les cançons que més han marcat a Aguacil és "Corbelles", del grup valencià Zoo.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".