D'un intent de suïcidi a graduar-se

Barcelona

En Pol Gual, un noi de 15 anys de La Ràpita, s'ha graduat de l'ESO. Fa quatre mesos, la seva realitat era molt diferent de l'actual: tenia les dues cames i els dos braços trencats, dues vèrtebres i un pneurotòrax, després d'un intent de suïcidi, tip de les mofes i les burles a l'institut. El passat 21 de febrer passat es va llençar d'un quart pis amb els pares a casa, a qui va deixar una nota. A l'escrit, hi deia que no aguantava més el que estava passant. Ara, s'està recuperant a l'Institut Guttmann de Badalona. En Pol, que té autisme, i els seus pares han tornat a El Balcó, el seu pare ja havia explicat una setmana després dels fets al febrer què li havia passat, per conscienciar sobre el mal que es pot fer a les persones sensibles. De fet, des que va començar la recuperació, primer a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, en Pol va voler fer públic què li havia passat.

"Cada dia estem una mica millor" ha explicat en Josep, el pare del noi. "Al principi tot era molt dur, molts dolors i molta angoixa". Quatre mesos després, les ferides d'en Pol s'han anat curant i cada dia té menys dolor. "Ja no em fa mal res" ha assegurat en Pol. Ara, va amb cadira de rodes, però la seva mare, la Júlia, ha dit que el veu "bastant bé". El que més li preocupa, ja des del principi, és l'estat d'ànim "baix" que tenia, tot i que amb el tractament ha millorat molt. A la Guttmann, hi té psicòlegs i rehabilitadors.

Fa cinc dies, en Pol es va graduar. S'ho va passar bé i va gaudir. "Va ser molt emotiu. Va venir gent que no coneixíem de res, només de les xarxes socials, on hem anat explicant el nostre procés" ha detallat en Josep. Persones de Múrcia o de Navarra van ser dimecres passat a la Ràpita per assistir a la graduació del noi. A més, hi havia gent de l'institut, companys i professors. "Es van portar molt bé. El professor de català li va dedicar unes paraules molt boniques. Va venir a l'institut a veure'l i ens hem sentit recolzats per part seva" ha explicat la Júlia. Tot i el suport, en Pol ha dit que ningú dels seus companys li va demanar perdó. Sí que ha reconegut, però que alguns s'hi van acostar per dir-li que els sabia greu el que havia passat, que no l'havien conegut prou.

Més infants en aquesta situació

La mare del Pol també ha reflexionat sobre els centenars de nens i nenes que pateixen una situació similar que la d'en Pol. "Els enviem a classe per aprendre i no hi estan segurs. És esgarrifós" ha dit. La Júlia no ha parlat de bullying, sinó de "maltractament" perquè és la paraula que en Pol va utilitzar en la seva carta de comiat. La mare ha volgut reinvindicar que els maltractaments a infants i joves són "una epidèmia". De fet, ella ha rebut el suport d'altres famílies a través de les xarxes i en persona: "Han vingut mares que no coneixia a fer-me una abraçada".

El motiu pel qual van decidir fer pública la història d'en Pol va ser pel noi mateix. "Volia que ho expliquéssim perquè no li tornés a passar a ningú més" ha assegurat la família. El noi té autisme de grau 1, a vegades, ha explicat se sent "estrany, diferent dels altres" i ha afegit que de l'institut en té "més mals records que bons". Tot i això, la seva vivència ha servit per alertar de situacions semblants en altres companys. "Estàvem a l'UCi i en Pol ens va dir que hi havia un altre noi que estava en perill" ha detallat la mare.

Un camí que han fet sols

Tant abans com després, la família s'ha sentit molt sola, a excepció de l'Institut Guttmann, on els estan ajudant molt. "Ningú va detectar com de malament estava en Pol, nosaltres tampoc" ha dit en Josep. Per Nadal, van parlar amb l'institut, però no els van fer massa cas. Quan la Júlia va parlar amb el director del centre, li va respondre de males mares, ha explicat: "Em va dir que és el que es trobaria a la vida. És un impresentable".

Pel que fa a l'institut, hi estan dolguts perquè la direcció no ha reconegut mai res, però alguna cosa ha començat a canviar. Al centre, s'han fet xerrades sobre l'autisme perquè els alumnes tinguin informació i perquè les famílies siguin conscients que hi ha infants amb necessitats diferents.

L'administració, per la seva banda, no els ha fet costat "de cap manera". La família ha lamentat que ningú del Departament d'Educació els truqués durant el procés. Tot i això, fonts d'Educació han explicat que la USAV (Unitat de Suport a l'alumnat en situació de violència) va anar seguint el cas "de molt a prop" i que els consta que el centre va fer "molt bé tots els passos". Sí que ha contactat amb ells els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP).

Amb tot, la família prefereix quedar-se amb la part positiva de tot plegat. En Josep i la Júlia fa parell de setmanes que viuen a Badalona, on en Pol va cada dia a la Guttman. La seva vida ha canviat en tots els sentits: "Tenim unes despeses molt diferents que fins fa quatre mesos" ha explicat el pare, que també ha dit que busquen pis a la ciutat per estar a prop del seu fill i poder-lo acompanyar. Ara, però se centren en els plans de futur que ja té en Pol. Vol viure i continuar estudiant. De fet, al setembre, començarà un cicle formatiu de grau mitjà d'informàtica, té la intenció de fer el superior després i entrar a la universitat. Vol fer enginyeria aeroespacial. Abans, però s'haurà de recuperar del tot.