Óscar Tarruella: "La persona assassinada ja no és una víctima, és la gent que queda aquí"

Barcelona

Òscar Tarruella és agent d'homicidis i autor de "Diario de un Agente de Homicidios", un llibre que ens transporta directament a la seva ment de criminòleg i ens acosta a la realitat que viu en el seu dia a dia.

Actualment, es dedica a investigar morts violentes: "La meva feina és ajudar a la gent", subratlla. "Has de saber-ho tot dels crims que investigues", explica, i detalla que al final acabes coneixent més coses del difunt que la mateixa família. Per això, la seva filosofia de treball és que "la persona assassinada no és la víctima", sinó, més aviat, "la gent que queda aquí".

Conegut per ser l'exparella i l'exmànager de Mònica Naranjo, ja fa uns anys que Tarruella ha esdevingut un personatge amb veu pròpia. Arran de la pandèmia, va obrir un canal de Youtube on parlava dels casos en els quals treballava, i des de llavors apareix en algunes tertúlies i programes televisius on dona la seva opinió a títol de criminòleg expert.

Infància i adolescència

Podríem descriure Tarruella com algú "molt sensible", que mai ha suportat les injustícies, i que sempre ha volgut ajudar al més dèbil. La seva manera d'entendre el món, es deu en gran part a tot el que va aprendre a la seva infància, a Gernika, i a la seva mare, qui sempre deia que la maldat "no existeix".

"No sé què hagués passat si no hagués tingut una mare tan amorosa", admet Tarruella. Recorda que va tenir una infància marcada per les conductes agressives i violentes del seu pare: "Es guanyava molt bé la vida, però tot s'ho gastava fora de casa", explica. Per tant, ja amb només 14 anys, es va haver de posar a treballar per ajudar la seva mare a arribar a final de mes. No va ser fins anys més tard, que es va assabentar que l'agressivitat del seu pare no era gratuïta, sinó que es devia a una malaltia. Va ser llavors quan el va poder perdonar.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Vida laboral

"La tristeza del samurai" és un cas policial que va impactar Tarruella fortament, i per això s'ha convertit en el capítol que obre "Diario de un Agente de Homicidios". Es tracta del suïcidi d'un jove artista "amb una sensibilitat brutal", que havia fet la volta al món i que va decidir posar fi a la seva vida en aquell moment. Quan va tornar a casa, Tarruella diu que no podia parar de mirar el seu fill: estava commogut pel que havia viscut.

Un altre cas que també es pot llegir al llibre del criminòleg és el de la mort de Mario Biondo, marit de Raquel Sánchez Silva, un dels casos més mediàtics que ha gestionat Tarruella. La investigació es va arxivar ràpidament a Espanya, al cap d'un mes i mig, cosa que l'agent considera "sospitosa". De fet, el van amenaçar quan va començar a investigar aquest cas. Enguany, farà 10 anys del que Tarruella ha assegurat que va ser un "assassinat".

La relació de Tarruella amb Mònica Naranjo

Fa uns anys, Tarruella va demanar una excedència de la feina de criminòleg i es va posar a treballar de mànager de diversos artistes. Va ser llavors quan va conèixer Mònica Naranjo i van esdevenir parella. Entre altres coses, ha destacat que no va ser fàcil fer-li de mànager, ja que, com era "molt rebel i revolucionària", "no va tenir les coses fàcils, i vaig haver d'obrir-li les portes a coces".

En el terreny sentimental, ha admès que la relació el va deixar "absolutament destruït", i que, després de la seva separació, va caure en depressió.

Tanmateix, un temps més tard va conèixer la Lídia, la seva actual parella, amb qui diu haver recuperat l'alegria. "Jo tenia vergonya que la gent em reconegués per ser l'ex de la Mònica Naranjo", explica. Però, per sort, a la Lídia això mai li va suposar un impediment. De fet, va ser ella qui el va encoratjar a obrir-se el canal de Youtube, el qual ha acabat inspirant la redacció de "Diario de un Agente de Homicidios".